{"id":5320,"date":"2015-06-22T19:00:16","date_gmt":"2015-06-22T18:00:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5320"},"modified":"2015-06-22T19:00:16","modified_gmt":"2015-06-22T18:00:16","slug":"lautentic-problema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/06\/22\/lautentic-problema\/","title":{"rendered":"L’aut\u00e8ntic problema"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n
48\u00a0<\/sup>Aix\u00ed que el filisteu s\u2019avan\u00e7\u00e0 per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l\u2019ex\u00e8rcit i corregu\u00e9 a plantar-li cara.\u00a049<\/sup>\u00a0David va ficar la m\u00e0 al sarr\u00f3, en tragu\u00e9 una pedra, brand\u00e0 la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigu\u00e9 de cara a terra.\u00a050<\/sup>\u00a0David havia ven\u00e7ut el filisteu i l\u2019havia mort nom\u00e9s amb la fona i una pedra, sense empunyar l\u2019espasa.\u00a0*<\/sup>(I Samuel 17, 48-50).<\/em><\/div>\n
Tots coneixem aquesta\u00a0hist\u00f2ria de David i Goliat<\/strong>, recollida a la B\u00edblia i tots sabem b\u00e9 el que significa: \u00e9s la vict\u00f2ria del petit davant del gran, del desvalgut enfront del poder\u00f3s. No sempre el gran ha de guanyar inevitablement, per m\u00e9s que el petit sembla tenir-ho tot en contra. El problema que normalment tenim \u00e9s que confonem el ser m\u00e9s fort amb ser m\u00e9s b\u00e8stia, amb el que t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a f\u00edsica. No sempre \u00e9s aix\u00ed i a vegades el m\u00e9s fort t\u00e9 molt m\u00fascul i poc cap. Els llatins a aquest li deien\u00a0\u00a0brutus,\u00a0<\/em>que\u00a0 vol dir est\u00fapid, brutal o irracional. D\u2019aqu\u00ed ve tamb\u00e9 la denominaci\u00f3\u00a0jugar brut<\/em>, que vol dir actuar no pas amb el cap i de forma l\u00f2gica i recta, sin\u00f3 amb trampes i amb trucs il\u00b7l\u00edcits. I molt sovint aquesta suposada superioritat \u00e9s la seva m\u00e9s gran feblesa i debilitat, tal com ens explica el psic\u00f2leg\u00a0Malcom Gladwell<\/strong>, c\u00e8lebre autor de La clau de l’\u00e8xit (Taurus, 2007). En un altre llibre seu ha re formulat el mite de David i Goliat defensant que els desvalguts, inadaptats i els febles (o, millor dit, els\u00a0underdogs<\/em>, una cosa aix\u00ed com “els previsibles perdedors”) no s\u00f3n en realitat les v\u00edctimes, sin\u00f3 aquells que, precisament per les seves dificultats, arriben m\u00e9s lluny.<\/div>\n
No s\u00e9 si aquesta teoria \u00e9s v\u00e0lida o no i si la podr\u00edem confirmar sempre. Potser no. Per\u00f2 em va b\u00e9 per explicar-me a mi mateix per qu\u00e8 he de tenir esperan\u00e7a i per qu\u00e8 els catalans ho tenim millor del que sembla en aquests moments tan delicats, pol\u00edticament parlant. \u00c9s clar, per\u00f2, que hem de ser m\u00e9s vius que forts. O dit d\u2019una altra manera: hem de fer virtut de la nostra necessitat i hem de convertir en fortalesa la nostra aparent feblesa. No s\u00e9 si ho sabrem fer i tindrem prou tra\u00e7a per fer-ho. No s\u00e9 si ens ho acabem de creure prou. D\u2019alguna manera a tots ens agrada sentir-nos febles quan sabem que no som poderosos com altres. Per\u00f2 hem de saber que la fortalesa \u00e9s nom\u00e9s una aparen\u00e7a, ens recorda Gladwell. Tots els Goliat tenen importants punts febles que un contrincant avesat pot descobrir i aprofitar.\u00a0\u00a0“Si el m\u00e9s fort guanya totes les batalles, no hi ha cap esperan\u00e7a per a la resta de nosaltres, oi?”.<\/em>\u00a0Fins i tot els poderosos prefereixen identificar-se amb el desvalgut:\u00a0“Si els mateixos que tenen tot el poder, tots els diners i tota l’autoritat s\u00f3n els que han de guanyar totes les baralles, \u00bfper a qu\u00e8 seguir endavant? Aix\u00ed que aquesta hist\u00f2ria serveix per als que no tenim grans esperances, per\u00f2 hem de pensar que de tant en tant podem arribar al cim. Aix\u00f2 \u00e9s absolutament cert, i \u00e9s del que tracten les hist\u00f2ries dels underdogs “.<\/em><\/div>\n
On \u00e9s doncs l\u2019aut\u00e8ntic problema? Mirem de descobrir-ho amb un exemple: Imaginem-nos una empresa relativament petita que s’enfronta a grans desafiaments degut al moment de crisi que li toca viure. Per comen\u00e7ar, actua en un mercat interior que s’ha estancat o potser fins i tot redu\u00eft. Imaginem-nos que aquesta empresa t\u00e9 una petita porci\u00f3 del mercat i s’enfronta a un competidor dominant. Per si falt\u00e9s alguna cosa, aquest competidor dominant t\u00e9 el poder i els mecanismes d\u2019un Estat, rep tots els subsidis que necessita i que li permet, si cal, regalar el que produeix. L’empresa petita, en canvi, ha de vendre el seu a un preu que, com a m\u00ednim, li permeti recuperar uns costos extremadament r\u00edgids. Amb totes aquestes dades a la m\u00e0, el pron\u00f2stic \u00e9s senzill: en poc temps l’empresa dominant acabar\u00e0 per quedar-se amb tot el mercat, per la simple ra\u00f3 que est\u00e0 regalant el que l’altra ven.<\/div>\n
Per\u00f2, qu\u00e8 passa si no \u00e9s aix\u00f2 el que realment veiem que passa i si, en contra de tot pron\u00f2stic, l’empresa gran i subsidiada no deixa de perdre clients durant de mica en mica, mentre que l’empresa petita aconsegueix vendre el seu producte cada vegada a m\u00e9s gent i fins i tot sap trobar clients a l\u2019estranger? La resposta \u00f2bvia l\u2019hem de trobar en l\u2019enorme difer\u00e8ncia que hi ha en la qualitat del producte. El producte que ven l\u2019empresa gran cada dia t\u00e9 menys atractiu. S\u2019ha comprovat que ha perdut competitivitat al mercat. Per tant, \u00e9s el moment adequat per al petit, per al que t\u00e9 un producte atractiu, de qualitat i il\u00b7lusionador.<\/div>\n
Per tant, en el mateix problema podem trobar el cam\u00ed per a la soluci\u00f3. Tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de saber plantejar-lo b\u00e9, de ser m\u00e9s viu i m\u00e9s llest que el contrari, de saber definir l\u2019estrat\u00e8gia adequada i anar m\u00e9s units del que estem ara. All\u00f2 de que\u00a0la uni\u00f3 fa la for\u00e7a<\/em>\u00a0segueix essent veritat i ens ho hem de creure. Per a mi, aquest \u00e9s l\u2019aut\u00e8ntic problema i tamb\u00e9 la \u00fanica soluci\u00f3. I \u00e9s exactament el que em preocupa veient el que estic veient\u2026<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

48\u00a0Aix\u00ed que el filisteu s\u2019avan\u00e7\u00e0 per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l\u2019ex\u00e8rcit i corregu\u00e9 a plantar-li cara.\u00a049\u00a0David va ficar la m\u00e0 al sarr\u00f3, en tragu\u00e9 una pedra, brand\u00e0 la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigu\u00e9 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,643,172],"tags":[31863,31850,31828],"class_list":["post-5320","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-independencia","category-politica","tag-catalunya","tag-independencia","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1nO","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5320","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5320"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5320\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5321,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5320\/revisions\/5321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5320"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5320"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5320"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}