![](\"http:\/\/t1.gstatic.com\/images?q=tbn:_lOBQojrb-yZFM:http:\/\/badalona.blogia.com\/upload\/20070919094217-b9075ok.jpg\")
<\/p>\n <\/p>\n
Al 1969, a la Universitat de Stanford (EUA), el Prof Phillip Zimbardo va realitzar un experiment de Psicologia social. Va deixar dos cotxes abandonats al carrer, dos cotxes id\u00e8ntics, la mateixa marca, model i fins i tot color. Un el va deixar en el Bronx, llavors una zona pobra i conflictiva de Nova York i l’altre a Palo Alto, una zona rica i tranqui\u00b7lla de Calif\u00f2rnia. Dos cotxes id\u00e8ntics abandonats, dos barris amb poblacions molt diferents i un equip d’especialistes en psicologia social estudiant les conductes de la gent a cada lloc. <\/p>\n
Va resultar que el cotxe abandonat al Bronx va comen\u00e7ar a ser destrossat en poques hores. Va perdre les llantes, el motor, els miralls, la r\u00e0dio, etc. Tot el que es podia aprofitar s’ho van emportar, i el que no ho destruir. En canvi l’altre abandonat a Palo Alto es va mantenir intacte.
\u00c9s com\u00fa atribuir a la pobresa les causes del delicte .. Atribuci\u00f3 en qu\u00e8 coincideixen les posicions ideol\u00f2giques m\u00e9s conservadores, (de dreta i d’esquerra). No obstant aix\u00f2, l’experiment en q\u00fcesti\u00f3 no va finalitzar aqu\u00ed: quan el cotxe abandonat al Bronx ja estava desfet i el de Palo Alto feia una setmana que estava impecable, els investigadors van trencar un vidre de l’ autom\u00f2bil de Palo Alto. El resultat va ser que es va desencadenar el mateix proc\u00e9s que en el Bronx, i el robatori, la viol\u00e8ncia i el vandalisme van reduir el vehicle al mateix estat que el del barri pobre.
Per qu\u00e8 el vidre trencat al cotxe abandonat en un ve\u00efnat suposadament segur \u00e9s capa\u00e7 de disparar tot un proc\u00e9s delictiu?No es tracta de pobresa. Evidentment \u00e9s una cosa que t\u00e9 a veure amb la psicologia humana i amb les relacions socials. Un vidre trencat en un auto abandonat transmet una idea de deteriorament, de desinter\u00e8s, de despreocupaci\u00f3 que va trencant codis de conviv\u00e8ncia, com d’abs\u00e8ncia de llei, de normes, de regles, com que "tot val". Cada nou atac que pateix el cotxe reafirma i multiplica aquesta idea, fins que l’escalada d’actes cada vegada pitjors es torna incontenible, desembocant en una viol\u00e8ncia irracional.
En experiments posteriors (James Q. Wilson i George Kelling) van desenvolupar la ‘Teoria de les finestres trencades ‘, la mateixa que des d’un punt de vista criminol\u00f2gic conclou que el delicte \u00e9s m\u00e9s gran en les zones on el descuit, la brut\u00edcia, el desordre i el maltractament s\u00f3n m\u00e9s grans.
Si es trenca un vidre d’una finestra d’un edifici i ning\u00fa ho repara, aviat estaran trencats tots els altres. Si una comunitat exhibeix signes de deteriorament i aix\u00f2 sembla no importar-li a ning\u00fa, llavors all\u00e0 es generar\u00e0 el delicte. Si es cometen ‘petites faltes ‘(estacionar en lloc prohibit, excedir el l\u00edmit de velocitat o passar-se un sem\u00e0for en vermell) i aquestes no s\u00f3n sancionades, llavors comen\u00e7aran faltes majors i despr\u00e9s delictes cada vegada m\u00e9s greus.
Si els parcs i altres espais p\u00fablics deteriorats s\u00f3n progressivament abandonats per la majoria de la gent (que deixa de sortir de casa per temor a les bandes), aquests mateixos espais abandonats per la gent s\u00f3n progressivament ocupats pels delinq\u00fcents.
La teoria de les finestres trencades va ser aplicada per primera vegada a mitjans de la d\u00e8cada dels 80 al metro de Nova York, el qual s’havia convertit en el punt m\u00e9s perill\u00f3s de la ciutat. Es va comen\u00e7ar per combatre les petites transgressions: graffitis deteriorant el lloc, brut\u00edcia de les estacions, ebrietat entre el p\u00fablic, evasions del pagament del bitllet, petits robatoris i desordres. Els resultats van ser evidents … Comen\u00e7ant pel petit es va aconseguir fer del metro un lloc segur. Posteriorment, el 1994, Rudolph Giuliani, alcalde de Nova York, basat en la teoria de les finestres trencades i en l’experi\u00e8ncia del metro, va impulsar una pol\u00edtica de ‘toler\u00e0ncia zero’.
L’estrat\u00e8gia consistia en crear comunitats netes i ordenades, no permetent transgressions a la llei i les normes de conviv\u00e8ncia urbana. El resultat pr\u00e0ctic va ser un enorme descens de tots els \u00edndexs criminals de la Ciutat de Nova York. L’expressi\u00f3 ‘toler\u00e0ncia zero ‘sona a una mena de soluci\u00f3 autorit\u00e0ria i repressiva, per\u00f2 el seu concepte principal \u00e9s m\u00e9s aviat la prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de condicions socials de seguretat. No es tracta de linxar el delinq\u00fcent, ni augmentar la prepot\u00e8ncia de la policia; de fet, respecte dels abusos d’autoritat tamb\u00e9 ha d’aplicar la toler\u00e0ncia zero. No \u00e9s toler\u00e0ncia zero davant de la persona que comet el delicte, sin\u00f3 toler\u00e0ncia zero davant del delicte mateix. Es tracta de crear comunitats netes, ordenades, respectuosos de la llei i dels codis b\u00e0sics de la conviv\u00e8ncia social humana.
Si aix\u00f2 ho traslladem al nostre pa\u00eds, potser ens seria prou \u00fatil, no us ho sembla? I potser podr\u00edem comen\u00e7ar una nova etapa (amb Estatut retallat i tot) si es posessin davant del pa\u00eds unes persones catalanistes de veritat i que pensessin una mica m\u00e9s enll\u00e0 dels bigotis i que estimessin i treballessin per Catalunya. Estic segur que les pr\u00f2ximes eleccions poden ser el punt d’inflexi\u00f3 per a construir un pa\u00eds ordenat, modern i equilibrat. I esperant aquest moment, millor que no trenquem m\u00e9s finestres perqu\u00e8, si seguim aix\u00ed, hi arribarem amb un pa\u00eds totalment destru\u00eft del qual ja no en podrem aprofitar res.<\/p>\n
Al 1969, a la Universitat de Stanford (EUA), el Prof Phillip Zimbardo va realitzar un experiment de Psicologia social. Va deixar dos cotxes abandonats al carrer, dos cotxes id\u00e8ntics, la mateixa marca, model i fins i tot color. Un el va deixar en el Bronx, llavors una zona pobra i conflictiva de Nova York […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,172,160],"tags":[],"class_list":["post-532","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-politica","category-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-8A","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/532","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=532"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/532\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=532"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=532"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}