{"id":5283,"date":"2015-05-12T14:36:23","date_gmt":"2015-05-12T13:36:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5283"},"modified":"2015-05-12T14:36:23","modified_gmt":"2015-05-12T13:36:23","slug":"escombraries-o-aliment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/05\/12\/escombraries-o-aliment\/","title":{"rendered":"Escombraries o aliment?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Aquests dies una coneguda meva m\u2019ha parlat de la\u00a0Ter\u00e0pia Gestalt<\/strong>. Com que no en sabia res i nom\u00e9s n\u2019havia sentit a parlar de lluny \u2013molt de lluny-, aquesta persona m\u2019ha orientat donant-me un enlla\u00e7 per tal de poder-me\u2019n informar una mica. I, com em passa quasi sempre que em poso a Google per buscar algun tema, d\u2019una cosa passo a una altra, i d\u2019aquesta a una altra i una altra i no acabo mai. Per\u00f2 quasi mai surto amb les mans buides i sempre trobo coses interessants, enriquidores i que m\u2019ajuden a renovar algunes neurones.<\/p>\n

Llegint, llegint, m\u2019he trobat que en el pr\u00f2leg del llibre\u00a0Enfocament Gest\u00e0ltic<\/strong>, Joel Latner\u00a0<\/em>parla del “temperament que afavoreix la gr\u00e0cia i la sensibilitat” i desenvolupa “la teva manera pr\u00f2pia de respondre al m\u00f3n”. Tots tenim els nostre propi temperament, \u00e9s cert, per\u00f2 em pregunto si podem ser capa\u00e7os de modificar-lo de tal manera que faci que puguem modificar tamb\u00e9 el m\u00f3n amb la nostra pr\u00f2pia i particular resposta. Segons la ter\u00e0pia\u00a0Gestalt<\/strong>\u00a0es veu que s\u00ed que ho podem fer perqu\u00e8 \u00e9s bo revisar els nostres punts de vista i veure les coses des d\u2019una perspectiva que no acostumem a mirar. Per exemple: Quan alg\u00fa treu del contenidor de residus el que va quedar d’un Big Mac i se’l menja perqu\u00e8 t\u00e9 gana, \u00bfaix\u00f2 \u00e9s escombraries o aliment?. Normalment tenim la tend\u00e8ncia a pensar que tot el que ha anat a parar a un contenidor autom\u00e0ticament s\u2019ha convertit en escombraries. Per\u00f2 es veu que no es pas aix\u00ed i ho demostres tanta i tanta gent que es dedica a resseguir contenidors i tenen un m\u00e8tode ben estudiat per aprofitar els mils i mils de quilos d\u2019aliments que cada dia es llencen i que, segons diuen, s\u00f3n totalment aprofitables. Per tant, podr\u00edem preguntar-nos com ens mirem els aliments? No ens caldria canviar el punt de vista sobre el que llancem i sobre moltes altres coses?<\/p>\n

Des de la meva supina ignor\u00e0ncia, estava conven\u00e7ut que la Ter\u00e0pia Gestalt servia nom\u00e9s per tractar malalties. Doncs no. Serveix tamb\u00e9 \u2013i segons alguns, de manera ben prominent i destacada- per a desenvolupar el potencial hum\u00e0. La ter\u00e0pia Gestalt s’enfoca m\u00e9s en els processos que en els continguts. Posa m\u00e9s \u00e8mfasi sobre el que est\u00e0 succeint, s\u2019est\u00e0 pensant i sentint en el moment present que no pas en el passat. En aquest sentit, es parla de l’aqu\u00ed i ara, no per deixar de banda la hist\u00f2ria de la persona, sin\u00f3 que aquesta hist\u00f2ria es mira des del present, com es viuen les situacions, com afecten, els fets passats a dia d’avui. La persona \u00e9s qui \u00e9s, entre altres coses, pel que ha viscut. Des d’aquesta perspectiva, s’utilitza l’aproximaci\u00f3 fenomenol\u00f2gica i el m\u00e8tode de l\u2019\u00a0“adonar-se’n”<\/strong><\/em>\u00a0(awareness), prestant atenci\u00f3 a les percepcions, impactes emocionals i qu\u00e8 fem amb tot aix\u00f2, com actuem. El terapeuta torna al pacient just aix\u00f2, deixant de banda els prejudicis i adoptant la postura de “no saber”, no donant res per suposat. Amb aix\u00f2, es pret\u00e9n que la persona sigui conscient de com impacta i \u00e9s impactada pel seu entorn, fent m\u00e9s conscient la seva manera de fer, aix\u00ed com la viv\u00e8ncia d’aix\u00f2, amb el que podem discernir qu\u00e8 s\u00f3n respostes fixades del passat, que a dia d’avui ja no tenen sentit, i descobrint noves maneres de fer que li siguin m\u00e9s \u00fatils, aprenent a adaptar-se i ajustar-se a cada situaci\u00f3.<\/p>\n

Totes aquestes coses que he anat llegint, m\u2019han fet pensar com massa vegades ens inventem els problemes i, en lloc de buscar una soluci\u00f3 per a cada problema, busquem un problema per a les solucions que ja tenim mentalment preparades. Massa vegades els problemes no hi s\u00f3n sin\u00f3 que ens els creem. Un “problema”, si ho mirem b\u00e9, \u00e9s en realitat un “desafiament” i \u201cuna oportunitat\u201d. No ens adonem que som els art\u00edfexs de les nostres pr\u00f2pies vides i que ens hem de fer responsables dels nostres actes. Massa sovint busquem \u201cexcuses de mal pagador\u201d -com es diu vulgarment- per no resoldre all\u00f2 que no ens agrada de la nostra vida. Acostumem a ser poc valents i ens conformem amb la comoditat del que tenim i coneixem. Ens \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil viure en la mentida i ens resistim ferotgement a la veritat.<\/p>\n

Per a molta gent, la “realitat” \u2013la veritat- \u00e9s un lloc horrible en qu\u00e8 els somnis moren. Si f\u00f3ssim una mica m\u00e9s positius, sabr\u00edem sap que qualsevol cosa pot fer-se possible amb consist\u00e8ncia i obstinaci\u00f3 i, per tant, podem triar m\u00e9s sovint del que ens pensem la seva pr\u00f2pia realitat. \u00c9s clar que aix\u00f2 resulta feixuc, comporta molta feina i no sempre hi estem disposats. La comoditat ens envaeix i ens mata la creativitat i la curiositat que tots portem dins nostre i fa que els pensaments negatius ens envaeixi. Per por, ja ni intentem les coses. Por al frac\u00e0s, al que diran, por als fantasmes personals que tots portem dins nostre. Massa vegades apuntem tan alt que, com que sabem que no hi arribarem, ja ni ho intentem. No tolerem la imperfecci\u00f3, tot i sabent que la vida \u00e9s \u2018per se\u2019<\/em>\u00a0 imperfecta.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que aquesta persona, amb el petit i insignificant regal d\u2019un simple enlla\u00e7 a internet, m\u2019ha regalat un profit\u00f3s cap de setmana lector. Tant de bo hagi sabut aprofitar-lo una mica\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies una coneguda meva m\u2019ha parlat de la\u00a0Ter\u00e0pia Gestalt. Com que no en sabia res i nom\u00e9s n\u2019havia sentit a parlar de lluny \u2013molt de lluny-, aquesta persona m\u2019ha orientat donant-me un enlla\u00e7 per tal de poder-me\u2019n informar una mica. I, com em passa quasi sempre que em poso a Google per buscar algun […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31815,31905],"class_list":["post-5283","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-gestalt","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1nd","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5283"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5284,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5283\/revisions\/5284"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}