{"id":5275,"date":"2015-05-02T13:21:20","date_gmt":"2015-05-02T12:21:20","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5275"},"modified":"2015-05-02T13:21:20","modified_gmt":"2015-05-02T12:21:20","slug":"el-caliu-duna-llar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/05\/02\/el-caliu-duna-llar\/","title":{"rendered":"El caliu d\u2019una llar"},"content":{"rendered":"<h3><a style=\"font-size: 13px\" href=\"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?attachment_id=3456\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin-left: 5px;margin-right: 5px\" alt=\"\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/files\/2011\/01\/mans-engar%C3%A7ant1-195x300.jpg?resize=195%2C300\" width=\"195\" height=\"300\" align=\"left\" \/><\/a><\/h3>\n<div id=\"post-body-5925732840393150376\">\n<p align=\"justify\">Aquest dijous vam enterrar el\u00a0<strong>David<\/strong>. Tenia 81 anys i era el m\u00e9s vell de la Resid\u00e8ncia d\u2019\u00a0<strong>ACUDAM<\/strong>. Feia 32 anys que va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019ACUDAM i va ser dels que va estrenar la Resid\u00e8ncia que es va construir l\u2019 any 1997. Vol dir que\u00a0 hi va ser 18 anys.<\/p>\n<p align=\"justify\">Els que llegiu habitualment aquest blog ja sabeu que jo hi vaig treballar durant 29 anys i, per tant, vaig con\u00e8ixer el David quasi des del principi. Els primers anys l\u2019anava a buscar i el retornava cada dia a casa seva de Vila-Sana. Fins que va ingressar a la Resid\u00e8ncia\u00a0 i ja hi va restar definitivament.<\/p>\n<p align=\"justify\">El David era tota una\u00a0<em>instituci\u00f3<\/em>\u00a0entre nosaltres i jo diria que a tot el Pla d\u2019 Urgell. El fet que el seu germ\u00e0 tingu\u00e9s una empresa d\u2019autocars i fes excursions i prest\u00e9s serveis a tots els pobles de la plana i que als seus anys de joventut el David l\u2019acompany\u00e9s en els viatges feia que el conegu\u00e9s quasi tothom. Tamb\u00e9 era molt conegut perqu\u00e8 no faltava mai a les Festes Majors dels pobles de la comarca. Normalment hi anava a peu per\u00f2, com que tothom el coneixia, de seguida trobava alg\u00fa que el pug\u00e9s al cotxe. No li calia aixecar el dit perqu\u00e8 la gent ja parava nom\u00e9s en veure\u2019l\u2026<\/p>\n<p align=\"justify\">Com us deia, el David feia 32 anys que era a l\u2019 ACUDAM i \u00e9s ben conegut que la primera feina que es va fer al taller va ser enfilar tubs de pl\u00e0stic en ganxos met\u00e0l\u00b7lics per a fer tires llargues que es tallaven a mida per a fer cortines per a portes i finestres. El David va ser, per tant, dels primers en fer aquesta feina i la va fer durant tants anys que ja la feia a ulls clucs. Un dia alg\u00fa fa ver una foto de\u00a0<strong>les seves mans enfilant tubs de cortina<\/strong>, foto que es va convertir posteriorment en una cer\u00e0mica -s\u00edmbol d\u2019 ACUDAM- que s\u2019entrega en certes ocasions com a obsequi o record del centre. Les mans d\u2019aquesta foto que teniu aqu\u00ed al costat s\u00f3n, doncs, les mans del David treballant.<\/p>\n<p align=\"justify\">Amb motiu dels 35 any de l\u2019associaci\u00f3 es va fer fet un llibre que recollia els trets m\u00e9s importants que han marcat la vida d\u2019 ACUDAM i que intentava explicar tota la traject\u00f2ria fins llavors. Volent-me unir a aquell esdeveniment, vaig un poema a aquestes mans que tant simbolitzen per a tots els que formem part de la gran fam\u00edlia d\u2019 ACUDAM. Aquest any ja en fem 40 i, per tant, el podem adaptar a aquesta celebraci\u00f3.<\/p>\n<p align=\"center\"><em><strong>LES MANS D\u2019ACUDAM<\/strong><\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Aquestes s\u00f3n les teves mans, David\u2026<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Per\u00f2 s\u00f3n molt m\u00e9s que les teves mans<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>perqu\u00e8 ens representen a tots<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>els que durant aquest 40 anys d\u2019 ACUDAM<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>hem anat enfilant -durant moltes i moltes hores-<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>tubs de cortina, milers d\u2019 il\u00b7lusions i somnis<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>entre silencis, riures, cansaments<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>o solituds acompanyades.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\">\n<p align=\"center\"><em>Perqu\u00e8 aquestes mans, David,<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>s\u00f3n tamb\u00e9 les del Francesc, les de l\u2019 Albert,<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>les del Xavier, les del Joan, les del Josep<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>o les de l\u2019 Isidre, el Jordi, i les de tots aquells<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>que ja fa anys que volen cel enll\u00e0\u2026<\/em><\/p>\n<p align=\"center\">\n<p align=\"center\"><em>Aquestes mans s\u00f3n les mans de tots<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>els que han constru\u00eft\u00a0 durant aquests 40 anys<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>aquesta realitat que segueix florint dia a dia.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Perqu\u00e8 aquestes mans han sabut treballar,<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>per\u00f2 tamb\u00e9 han sabut acaronar el rostre amic<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>o ajudar el company que encara no en sabia prou.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\">\n<p align=\"center\"><em>S\u00f3n les mans de tots aquells<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>que tan aviat construeixen palaus al vent<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>com traginen somnis perduts;<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>les mateixes mans que avui aferren il.lusions<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>i que dem\u00e0 potser esqueixaran penes,<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>per\u00f2 que sempre estaran disposades per a l\u2019abra\u00e7ada al company<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>o esteses i generoses per al perd\u00f3.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Perqu\u00e8 darrere d\u2019aquestes mans<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>sempre hi ha cors grans, tendres i innocents.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Cors plens de senzillesa i sense prejudicis.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Darrere d\u2019aquestes mans hi ha moltes grans persones.<\/em><\/p>\n<p align=\"center\"><em>Per molts anys ACUDAM!<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\">Per a celebrar aquest 40 anys ACUDAM s\u2019ha proposat ampliar l\u2019actual Llar\u2013Resid\u00e8ncia davant la necessitat d\u2019atendre millor els seus membres m\u00e9s grans. Els anys passen i la realitat imposa nous servis per a donar millor atenci\u00f3 a tots els residents que, com en el cas del David, es van fent cada cop m\u00e9s grans. Per aquest motiu s\u2019afegiran 12 places m\u00e9s a les 24 ja existents a la Resid\u00e8ncia i a les altres 24 dels pisos-llars. La construcci\u00f3 del nou equipament coincideix, doncs, amb els 40 anys de l&#8217;entitat que ha preparat un seguit d&#8217;activitats per celebrar-ho i que, des de la p\u00e0gina web, des del Facebook i des d\u2019aquest mateix blog anirem comunicant i comentant.<\/p>\n<p align=\"justify\">El m\u00e9s important \u00e9s, per\u00f2, que les persones amb capacitats diferents trobin un lloc com ACUDAM que es converteixi en casa seva, una vegada han de deixar les seves fam\u00edlies perqu\u00e8 els pares es fan molts grans, emmalalteixen, moren o per altres motius de for\u00e7a major. \u00c9s en aquest moment quan \u00e9s necess\u00e0ria una segona llar on s\u2019hi trobi el caliu familiar del qual tots n\u2019estem necessitats. A la resid\u00e8ncia d\u2019 ACUDAM no hi ha aquella emblem\u00e0tica llar de foc que hi havia antigament a les cases i on hi havia penjats els clem\u00e0stecs\u00a0 a la xemeneia de la llar, on s\u2019hi penjaven les olles, els perols, etc., que s&#8217;havien de posar a escalfar al foc. Aquelles llars que durant els temps de fred no s\u2019apagaven mai doncs de bon mat\u00ed sempre es trobava caliu sota les cendres. Nom\u00e9s calia enretirar una mica la cendra i all\u00e0 sota hi trob\u00e0vem les brases sempre a punt per revifar el foc nou del dia i que encara servien per encendre els fogons per fer bullir la tassa de llet o per fer la torrada abans de marxar a l\u2019escola.<\/p>\n<p align=\"justify\">A la resid\u00e8ncia d\u2019 ACUDAM no hi ha llar de foc,\u00a0 per\u00f2 s\u00ed que hi ha el caliu que donen els cuidadors i cuidadores. En donen testimoni cada dia les fam\u00edlies i en podem donar const\u00e0ncia tamb\u00e9 tots els que, com en al cas del David, han estat cuidats fins al darrer moment en qu\u00e8 ha estat acompanyat en els seus darrers moments per la seva fam\u00edlia natural i per tota l\u2019altra gran fam\u00edlia d\u2019ACUDAM. Aquest tipus de resid\u00e8ncies assistides s\u00f3n cada cop m\u00e9s necessaris perqu\u00e8 estan adre\u00e7ats a persones que necessiten una assist\u00e8ncia integral per dur a terme les activitats de la vida di\u00e0ria, \u00e9s a dir a persones amb un alt grau de depend\u00e8ncia, que necessiten atenci\u00f3 i supervisi\u00f3 constant i que, per circumst\u00e0ncies sociofamiliars, requereixen la substituci\u00f3 de la llar.<\/p>\n<p align=\"justify\">Amb iniciatives com aquesta crec que \u00e9s la millor manera de celebrar 40 anys d\u2019una instituci\u00f3 com la nostra i espero i desitjo des d\u2019aqu\u00ed que en siguin molts m\u00e9s.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquest dijous vam enterrar el\u00a0David. Tenia 81 anys i era el m\u00e9s vell de la Resid\u00e8ncia d\u2019\u00a0ACUDAM. Feia 32 anys que va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019ACUDAM i va ser dels que va estrenar la Resid\u00e8ncia que es va construir l\u2019 any 1997. Vol dir que\u00a0 hi va ser 18 anys. Els que llegiu habitualment [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2845,2898],"tags":[31907,29674],"class_list":["post-5275","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-acudam","category-discapacitats","tag-acudam","tag-discapacitats-intellectuals"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1n5","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5275"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5277,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5275\/revisions\/5277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}