![](\"http:\/\/t1.gstatic.com\/images?q=tbn:YrjxxnioxH4uqM:http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/media\/ZGVzZXJ0X3JlY2xhbWF0aW9u_115852_6660_1.jpg\")
<\/p>\n <\/p>\n
Ahir comentava que, segons el Dr. Niven, la segona meitat de la vida pot ser millor que la primera. Perqu\u00e8 aix\u00f2 passi cal tenir en compte una s\u00e8rie de recomanacions basades en investigacions profundes sobre la conducta, els h\u00e0bits de vida i la felicitat dels que ja tenen arrugues i cabells blancs Resumeixo alguns d’aquestes suggeriments que m\u00e9s em van cridar l’atenci\u00f3: El resum ha estat una mica llarg. Per\u00f2 no em digueu que no val la pena! <\/p>\n
*
La felicitat no \u00e9s un accident<\/strong>. Es pot augmentar si un pren consci\u00e8ncia del que est\u00e0 fent i del que est\u00e0 deixant de fer i assumeix el comprom\u00eds de canviar el que no li agrada.
*
Cal intentar sempre fer coses noves<\/strong>. Les persones que viuen en la rutina s\u00f3n un 26% menys optimistes sobre el seu futur quan se’ls compara amb els que estan constantment fent petites o grans innovacions en la seva vida.
Les moltes coses belles que hi ha al nostre voltant: un alba, una flor, una obra d’art, una pe\u00e7a musical, una bona jugada en el futbol, el somriure d’un estrany, la tendresa d’un nad\u00f3 o el retorn a casa, etc …. s\u00f3n coses meravelloses que cada dia succeeixen i que no gaudim a plenitud.
*
Mai es jubili de la vida<\/strong>. Les persones que fan poca cosa o res, pateixen de depressi\u00f3 i altres malalties en molt major proporci\u00f3 que els que viuen la seva vida activament. Mantenir la ment i el cos en acci\u00f3 \u00e9s la millor manera de conservar un esperit jove.
*
Expressi la seva pr\u00f2pia personalitat<\/strong>. Faci el que faci, despr\u00e9s dels 50 anys cal que ho faci amb el seu propi estil, amb la seva pr\u00f2pia veu, deixant sempre la seva empremta personal a cada pas.
.
Els diners no compren la felicitat<\/strong>. Aquesta afirmaci\u00f3 que sembla no ser certa a la primera meitat de la vida, es converteix en una realitat a la segona part. Les persones s’adonen donen compte que, pr\u00e0cticament gaireb\u00e9 sempre, els moments feli\u00e7os que van vivint tenen poc a veure amb els diners.
*
Mantingui els seus temors a ratlla<\/strong>. Imaginar problemes futurs, preocupar-se m\u00e9s del compte, viure espantat, \u00e9s la millor manera d’amargar-se la vida. Cal procurar mantenir la ment clara i fresca l’\u00e0nima.
*
Els dies per venir poden ser millors que els dies del passat<\/strong>. Com m\u00e9s credibilitat tingui aquest plantejament, m\u00e9s gran \u00e9s la probabilitat que aquest desig es materialitzi. Molt del que ens passa \u00e9s producte de l’actitud que tinguem davant la vida.
*
No s’a\u00eflli, sigui obert, sigui receptiu, relacioneu-vos b\u00e9 amb molta gent, interesseu-vos per les seves vides.<\/strong> Aix\u00ed descobrir\u00e0 aficions comuns, experi\u00e8ncies enriquidores i companyia en els moments dif\u00edcils. Marginar-se de la fam\u00edlia o de la societat \u00e9s una forma d’accelerar l’envelliment del cor.
*
Cal veure el que \u00e9s bo i no nom\u00e9s el dolent de les transicions<\/strong>. Despr\u00e9s dels 50 es presenten canvis durs d’acceptar, per\u00f2 en molts casos aquests canvis tenen un component positiu i s’obren portes a noves possibilitats.
*
Gaudeixi de la natura<\/strong>. Sortir al camp \u00e9s molt saludable per al cos, la ment, l’esperit i el cor. Per aquestes coses m\u00e0giques de la vida, la bellesa de la natura inspira, relaxa i distreu.
*
Fixi’s i reconegui que despr\u00e9s dels 50 la vida en molts aspectes es des complica<\/strong>. \u00c9s cert que per a algunes coses ser jove porta els seus avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que per a moltes altres tenir certa edat implica alleujament. El 60 per cent de la gent gran de 50 anys afirma que sent menys estr\u00e8s, menys ansietat i m\u00e9s estima per la vida que quan tenien 10 o 20 anys menys.
*
Feu treball voluntari<\/strong>. Ajudar a persones necessitades no nom\u00e9s \u00e9s una noble causa, sin\u00f3 un gran remei per a tensions pr\u00f2pies. Qui ajuda el pro\u00efsme que pateix registra 72% m\u00e9s de satisfacci\u00f3 amb la vida, que els que no ho fan.
*
Mai no es rendeixi<\/strong>. Sigui el que sigui, passi el que passi, simplement mai es rendeixi.
*
En la mesura del possible camini, no utilitzeu el cotxe<\/strong>. Estudis demostren que les persones que es desplacen a peu tenen menors nivells d’estr\u00e8s que els que recorren trajectes similars en vehicles. La medicina preventiva prescriu que es camini una o dues hores cada dia.
*
Comparteixi el que sap<\/strong>. A la primera meitat de la vida s’acumulen abundants i valuosos coneixements. Compartir amb una altra persona el que s’ha apr\u00e8s \u00e9s una forma de contribuir al seu millor futur. I \u00e9s una manera d’augmentar l’autoestima i la sensaci\u00f3 d’haver viscut una vida interessant.
*
No es guardi els seus problemes<\/strong>. Explicar les seves dificultats a amics i familiars, sense convertir-se en una c\u00e0rrega, \u00e9s una f\u00f3rmula efectiva per a alleujar pressions nocives. Els adults joves, per orgull, s’empassen les seves preocupacions, la qual cosa produeix una gran indigesti\u00f3 emocional.
*
Converteixi la seva llar en un parad\u00eds<\/strong>. Feu tot el possible perqu\u00e8 la seva casa sigui un lloc ideal: espai per al descans, l’entreteniment, una bona conviv\u00e8ncia familiar, font de tranquil\u00b7litat, lloc per desenvolupar els seus passatemps, un rec\u00e9s de pau. Aix\u00f2 l’ajudar\u00e0 a alleujar m\u00e9s f\u00e0cilment les hostilitats del m\u00f3n extern.
*
Perdoni<\/strong>. Pensem que perdonar \u00e9s una cosa que fem a favor dels que ens ofenen, per\u00f2 en realitat el principal beneficiari del perd\u00f3 \u00e9s qui el d\u00f3na, perqu\u00e8 descarrega la seva r\u00e0bia i el seu dolor. Perdonar no \u00e9s un signe de debilitat sin\u00f3 de fortalesa. Provi de perdonar i veur\u00e0 quant guanya.
*
Assegureu-vos que les vostres alegries siguin m\u00e9s sorolloses i m\u00e9s freq\u00fcents que les seves irritacions.<\/strong>
*
Vagi m\u00e9s enll\u00e0 dels formalismes<\/strong>. A partir de certa edat, per realment aprofitar les relacions interpersonals cal oblidar-se dels t\u00edtols, dels comptes bancaris i dels cognoms il.lustres, per concentrar-se en l’ess\u00e8ncia dels \u00e9ssers humans. Aix\u00ed \u00e9s que es descobreixen les veritables joies que s\u00f3n les que en realitat alegren la vida.
*
Feu exercici<\/strong>. Practicar exercici com a m\u00ednim mitja hora di\u00e0ria \u00e9s fonamental per conservar no nom\u00e9s la bona salut f\u00edsica sin\u00f3 la mental i l’emocional. Investigacions que s’han fet, comproven que el principal benefici de l’esport freq\u00fcent \u00e9s de naturalesa psicol\u00f2gica, m\u00e9s que f\u00edsica. \u00c9s una manera efica\u00e7 d’aclarir els n\u00favols i les teranyines que es posen sobre els caps sedentaris.
*
Tingueu amics molt propers<\/strong>. La gent que t\u00e9 bons amics aconsegueix nivells de satisfacci\u00f3 amb la seva vida superiors al que tenen els "llaneros solitarios". I s\u00f3n m\u00e9s optimistes.
*
Passar a la versi\u00f3 NEN<\/strong>. En el possible, i sense exagerar, tracti de mantenir sanes actituds infantils: curiositat, vitalitat, capacitat de riure amb facilitat, gust pels jocs, sinceritat i un sentit de simplicitat.
*
Escolteu la m\u00fasica que li agrada<\/strong>, tot el que pugui. La m\u00fasica produeix espl\u00e8ndids efectes positius en totes les dimensions de l’\u00e9sser hum\u00e0. Per treballar, per llegir, per sopar, per cantar, per estudiar, per somiar, etc., La m\u00fasica \u00e9s una companyia perfecta. Quan pugui balli sol o sola, deixant-se portar per la m\u00fasica. No cal parella per ballar, simplement el desig de fer-ho.<\/p>\n