{"id":5250,"date":"2015-04-15T18:43:21","date_gmt":"2015-04-15T17:43:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5250"},"modified":"2015-04-15T18:43:21","modified_gmt":"2015-04-15T17:43:21","slug":"dos-escriptors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/04\/15\/dos-escriptors\/","title":{"rendered":"Dos escriptors"},"content":{"rendered":"

\"\"\"\"<\/h3>\n
\n

Abans d\u2019ahir la casualitat va fer que ens arrib\u00e9s la desgraciada not\u00edcia de la mort al mateix dia de dos escriptors mundialment reconeguts: el Nobel alemany de literatura\u00a0G\u00fcnter Grass,<\/strong>\u00a087 anys, i l\u2019escriptor uruguai\u00e0\u00a0Eduardo Galeano,\u00a0<\/strong>74 anys. Els coneixia a tots dos, per\u00f2 a Galeano el coneixia molt m\u00e9s i em quedava molt m\u00e9s proper. De Grass nom\u00e9s vaig llegir \u2013quan s\u2019acabava de publicar fa ja molts anys-, la seva novel\u00b7la\u00a0El timbal de llauna.\u00a0<\/em>Per tant, el conec molt poc i poca cosa en podria dir. Diguem, doncs, que era un escriptor que em quedava lluny, tot i que seguia les not\u00edcies d\u2019ell que anaven sortint als diaris perqu\u00e8 li admirava molt el seu comprom\u00eds amb la pol\u00edtica i amb els drets humans.<\/p>\n

Una altra cosa era\u00a0Eduardo Galeano,\u00a0<\/strong>del qual he parlat en moltes ocasions en aquest blog i que podeu repassar clicant\u00a0AQU\u00cd<\/a>\u00a0si voleu. Per a mi era un escriptor molt interessant, que vaig descobrir l\u2019any 1976 quan estava a punt d\u2019anar a viure a l\u2019 Uruguai i un amic em va donar\u00a0Las venas abiertas de Am\u00e9rica Latina\u00a0<\/strong><\/em>tot dient-me: \u201cSi vols entendre una mica Am\u00e8rica Llatina has de llegir aquest llibre\u201d. Des d\u2019aquell prec\u00eds moment em va enganxar aquest escriptor i ja no l\u2019he deixat mai m\u00e9s. Em sembla que li he llegit tots els seus llibres m\u00e9s importants, un munt d\u2019articles i he vist amb molt d\u2019inter\u00e8s unes quantes entrevistes per televisi\u00f3.<\/p>\n

I per quin motiu em va enganxar tant, potser us preguntareu. Perqu\u00e8 era un gran pensador que sabia dir les coses d\u2019una manera tan original, po\u00e8tica i senzilla que enganxava. Nom\u00e9s cal veure el munt de frases seves \u2013curtes i rotundes- que corren per internet\u00a0 i que sintetitzen tot un discurs, una opini\u00f3 o una forma de pensar en un parell de l\u00ednies Era un pensador d\u2019esquerres que, com el seu col\u00b7lega alemany\u00a0G\u00fcnter Grass<\/strong>, estava comprom\u00e8s amb el m\u00f3n. S\u00f3n d\u2019aquella mena d\u2019intel\u00b7lectuals que en podr\u00edem dir\u00a0escriptors compromesos\u00a0<\/em>amb els febles, amb els perdedors, amb els que lluiten per alliberar-se i per la llibertat dels dem\u00e9s, amb els\u00a0\u201cDon Nadie<\/em>\u201d (que ell anomenava amb un neologisme que possiblement havia inventat ell mateix\u00a0\u201cels nadies\u201d<\/em>\u00a0); s\u00f3n gent que tenia una consci\u00e8ncia moral molt alta i es convertien en consci\u00e8ncia moral de tota una societat.<\/p>\n

I aqu\u00ed podr\u00edem entrar en l\u2019etern debat de si els artistes, els escriptors, els intel\u00b7lectuals i tota aquella gent que t\u00e9 algun tipus d\u2019influ\u00e8ncia ha de viure tancada en la seva torre d\u2019ivori creant art, literatura o el que sigui per a ells mateixos i pel simple gaudi que aporta la creaci\u00f3 pura; o si, al contrari, ha de viure ben en contacte amb els problemes de la gent, prenent partit i donant veu a aquells que no tenen veu, ficant-se enmig dels problemes, mullant-se \u2013com vulgarment es diu- i complicant-se la vida. L\u2019etern debat que sempre s\u2019ha fet: apartar-se del m\u00f3n i mantenir-se\u00a0pur<\/em>\u00a0o capbussar-s\u2019hi fins a ofegar-s\u2019hi, si cal, i tornar-se tan\u00a0impur<\/em>\u00a0com sigui necessari. No cal dir que a mi m\u2019agraden aquests darrers i segurament que \u00e9s per aix\u00f2 que m\u2019agrada tant\u00a0Eduardo Galeano<\/strong>.<\/p>\n

Com que jo no s\u00f3c cr\u00edtic literari, ni sabria dir el que caldria i de la manera com caldria sobre l\u2019obra de\u00a0Galeano,\u00a0<\/strong>nom\u00e9s\u00a0\u00a0<\/strong>vull animar-vos des d\u2019aqu\u00ed a que llegiu qualsevol llibre seu si encara no ho heu fet. M\u2019imagino que des de dilluns a l\u2019\u00a0Uruguai<\/strong>\u00a0hi cau una suau i fina pluja de ll\u00e0grimes per al seu escriptor m\u00e9s il\u00b7lustre. I com els uruguaians, tots els seus lectors ens d\u00f3na la sensaci\u00f3 que hem quedat una mica orfes i no ens podem acabar de creure que ens quedarem sense aquelles frases seves, tan ben dites, tan rodones, carregades amb aquella espurna d\u2019ironia i de saviesa que nom\u00e9s alguns grans escriptors s\u00f3n capa\u00e7os de crear. Ser\u00e0 q\u00fcesti\u00f3 d\u2019anar-lo repassant i rellegint. Ser\u00e0 la manera de no oblidar-lo i seguir tenint-lo viu en nosaltres.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Abans d\u2019ahir la casualitat va fer que ens arrib\u00e9s la desgraciada not\u00edcia de la mort al mateix dia de dos escriptors mundialment reconeguts: el Nobel alemany de literatura\u00a0G\u00fcnter Grass,\u00a087 anys, i l\u2019escriptor uruguai\u00e0\u00a0Eduardo Galeano,\u00a074 anys. Els coneixia a tots dos, per\u00f2 a Galeano el coneixia molt m\u00e9s i em quedava molt m\u00e9s proper. De Grass […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,2937],"tags":[24809,31923,3600,31840],"class_list":["post-5250","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-uruguai","tag-america-llatina-2","tag-eduardo-galeano","tag-gunter-grass","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1mG","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5250","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5250"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5251,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5250\/revisions\/5251"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}