{"id":5232,"date":"2015-03-31T16:14:01","date_gmt":"2015-03-31T15:14:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5232"},"modified":"2015-03-31T16:14:01","modified_gmt":"2015-03-31T15:14:01","slug":"si-el-gra-de-blat-no-mor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/03\/31\/si-el-gra-de-blat-no-mor\/","title":{"rendered":"Si el gra de blat no mor\u2026"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Vull seguir avui amb algunes reflexions derivades del meu darrer apunt.<\/p>\n

El dolor ens fa por. Ens fa basarda. Potser fins i tot m\u00e9s que la mateixa mort. Mirem d\u2019allunyar-nos-en tan com podem, per\u00f2 tard o d\u2019hora ens arriba, ens clava el seu fibl\u00f3 i ens toca ben de prop. Perqu\u00e8 \u00e9s inevitable i \u00e9s consubstancial amb la vida. De cop i volta ens arriba aquell dolor inesperat de l\u2019accident d\u2019alg\u00fa que estimem i que ens deixa muts, zombis, absents, aclaparats.\u00a0\u2018\u00bfPer qu\u00e8 a mi?\u2019<\/em>, ens preguntem. Altres vegades ens toca aquell dolor llarg, constant, que dura i dura i al que els metges no hi troben remei. Unes altres, \u00e9s el dolor del desamor, de la solitud, aquell dolor de la buidor interior que fa que no entenguem res, que ni ens entenguem nosaltres mateixos i que ens ho fa veure tot fosc. Aquell dolor\u00f3s i aclaparant\u00a0 dolor que ens fa veure la vida sense sentit i creure en el sense sentit de la vida. El dolor \u00e9s una de les creus que la vida ens depara i que no podem defugir. Les moltes formes de creus que anem trobant, i que a vegades mirem d\u2019amagar, de fer-nos els desentesos, de riure-ens-en per fora amb\u00a0hi-hi-his i<\/em>\u00a0ha-ha-has<\/em>\u00a0que no fan m\u00e9s que camuflar i dissimular una gran buidor interior que pot ser molt m\u00e9s dolorosa que el dolor f\u00edsic.<\/p>\n

No ens ha de fer por parlar de creus i dolors perqu\u00e8 la vida, des de bon principi, comen\u00e7a amb un gran plor i ja ens indica una mica de com anir\u00e0 la cosa. Durant la vida vivim entre dolors, buscant espurnes de felicitat en qualsevol raconet i, generalment, morim envoltats de dolor, tant propi com ali\u00e8. Potser l\u2019\u00fanic consol que ens queda \u00e9s mirar de no causar-ne gaire m\u00e9s del que ja ens ve donat, mirar de buscar sentit al que ens va tocant i, si \u00e9s possible, acompanyar i fer m\u00e9s suportable el dolor dels altres. \u00c9s el que va fer Jes\u00fas, que va mirar el m\u00f3n amb ulls de miseric\u00f2rdia i amor, sobretot per als m\u00e9s febles i desvalguts. I tant la seva vida com la seva mort en creu no s\u00f3n res m\u00e9s que una mirada sobre les persones i una lli\u00e7\u00f3 de com caldria dur una vida amb dignitat i sentit. Una vida que potser ser\u00e0 molt m\u00e9s complicada que no pas feli\u00e7 per a una gran majoria. Una vida que no ens donar\u00e0 potser massa satisfaccions i que, si les esperem massa amb candeletes, no ser\u00e0 res m\u00e9s que un miratge. Perqu\u00e8 tot sovint a l\u2019instant feli\u00e7 el segueix immediatament l\u2019instant amarg. I si no el volem veure \u00e9s perqu\u00e8 ens hem deixat les ulleres a casa o perqu\u00e8 volem dissimular. L\u2019esclat d\u2019un avi\u00f3 sobre els Alps quan en pura l\u00f2gica no tocava, o la mala not\u00edcia que ens d\u00f3na fredament l\u2019onc\u00f2leg quan fem una visita rutin\u00e0ria s\u00f3n part d\u2019aquestes creus del cam\u00ed. O les anades cada cop m\u00e9s sovintejades que ens toca fer al cementiri a mida que ens anem fent grans per dir l`\u00faltim ad\u00e9u a persones estimades, amb les corresponents tornades a casa amb el cor cada cop m\u00e9s encongit i m\u00e9s arrugat.<\/p>\n

Des dels principis dels temps \u2013almenys des que en tenim coneixement- tots els grans cultes i religions tenen com un dels punts centrals la pregunta sobre el misteri de la vida (i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, de la mort).\u00a0 Tamb\u00e9 Jes\u00fas va dir ( Jn 12, 24-25):\u00a0\u201c En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol,\u00a0 per\u00f2 si mor, d\u00f3na molt de fruit.\u00a0 Els qui estimen la pr\u00f2pia vida, la perden, i els qui no l\u2019estimen en aquest m\u00f3n, la guarden per a la vida eterna.\u201d<\/em><\/p>\n

Aquesta sembla ser l\u2019experi\u00e8ncia universal: nom\u00e9s el gra de blat que queda colgat a terra i es podreix es torna fecund. El misteri de la vida consisteix en cont\u00ednua paradoxa mort-vida. Uns moren per tal de que altres visquin. El gra de blat que es torna llavor \u00e9s el que d\u00f3na m\u00e9s fruit. Es torna espiga i multiplica la vida, es torna pa compartit i aliment per tal de que la vida segueixi. Jes\u00fas mort a la creu \u00e9s com el gra de blat entregat per amor i enterrat per tal de que es pugui tornar fecund. Per\u00f2 nom\u00e9s amb la Creu no es pot explicar la fe cristiana i, per poder-la entendre del tot, es necessita el fet crucial de la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas, sense la qual la vida cristiana seria absurda. El misteri pasqual consisteix en qu\u00e8 el Crucificat\u00a0\u201cva ressuscitar el tercer dia segons les Escriptures\u201d<\/em>\u00a0. Aquest \u00e9s el punt clau i el centre de gravetat de la cristologia paulina.\u00a0\u201cAquell que va ser crucificat i que va manifestar aix\u00ed l\u2019immens amor de D\u00e9u cap a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, ha ressuscitat i viu enmig nostre\u201d.<\/em><\/p>\n

El cristianisme aporta a les contrarietats de la vida un nou sentit quan ens convida a deixar de mirar la creu i comen\u00e7ar a mirar el crucificat. El crucificat \u2013i no pas la creu- esdev\u00e9 s\u00edmbol de l\u2019amor i ens ajuda a trobar respostes perqu\u00e8 Ell va v\u00e8ncer la mort despr\u00e9s de la creu. Per aix\u00f2 despr\u00e9s del dolor \u2013i sense amagar-lo- hi veiem l\u2019espurna esperan\u00e7ada d\u2019una altra vida, que tot i no saber com ser\u00e0, ens la imaginem com la de Jes\u00fas que s\u2019acosta als seus amics i els diu:\u00a0\u201c\u00bfTeniu aqu\u00ed res per a menjar? .
\n\u00a0<\/b><\/sup>Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengu\u00e9 i se\u2019l va menjar davant d\u2019ells<\/em>.\u201d(Lc\u00a0 24, 37-43)<\/p>\n

Quan comprovem l\u2019horror de certes not\u00edcies als diaris o a la tele; quan trobem que res t\u00e9 sentit i les coses semblen anar cada cop pitjor; quan ens quedem sense ll\u00e0grimes de tant plorar desgr\u00e0cies pr\u00f2pies o alienes, als cristians ens queda l\u2019esperan\u00e7a d\u2019al\u00e7ar els ulls cap al Crucificat i sobretot cap al Ressuscitat per trobar aquest petit indici d\u2019esperan\u00e7a en el dolor i en la mort. I, per altra banda, \u00e9s una cont\u00ednua invitaci\u00f3 a trobar en la mirada de tants crucificats actuals els ulls d\u2019Aquell innocent que, penjat a la creu, demanava perd\u00f3 i salvaci\u00f3 per a tots. Perqu\u00e8 no hi ha ning\u00fa que entengui millor els crucificats que un crucificat innocent i ning\u00fa que pugui donar tanta esperan\u00e7a com Alg\u00fa que ha ven\u00e7ut la mort.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vull seguir avui amb algunes reflexions derivades del meu darrer apunt. El dolor ens fa por. Ens fa basarda. Potser fins i tot m\u00e9s que la mateixa mort. Mirem d\u2019allunyar-nos-en tan com podem, per\u00f2 tard o d\u2019hora ens arriba, ens clava el seu fibl\u00f3 i ens toca ben de prop. Perqu\u00e8 \u00e9s inevitable i \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2536,666,4299,2941],"tags":[31899,3196,31854,31926,31912],"class_list":["post-5232","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cristianisme","category-religio","category-setmana-santa","category-vida-i-mort","tag-cristianisme","tag-fe","tag-religio","tag-setmana-santa","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1mo","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5232","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5232"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5232\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5233,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5232\/revisions\/5233"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5232"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5232"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5232"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}