{"id":5229,"date":"2015-03-28T21:00:57","date_gmt":"2015-03-28T20:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5229"},"modified":"2015-03-28T21:00:57","modified_gmt":"2015-03-28T20:00:57","slug":"una-setmana-diferent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/03\/28\/una-setmana-diferent\/","title":{"rendered":"Una setmana diferent"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

A partir de dem\u00e0, diumenge de Rams, entrem en una setmana especial. \u00c9s una setmana diferent per a la majoria de gent, sigui creient o no. En diem Setmana Santa, tot i que de santa no en tingui absolutament res per a una bona part de la societat. Per a molts ser\u00e0 nom\u00e9s una setmana de vacances, de relaxaci\u00f3 f\u00edsica i ps\u00edquica entre les vacances de Nadal i les de l\u2019estiu o potser una setmana de turisme m\u00e9s o menys religi\u00f3s. Per a molts cristians \u2013per\u00f2 no pas per a tots, ni de bon tros- s\u00ed que ho \u00e9s de santa perqu\u00e8 en aquests dies celebrem el que \u00e9s el nucli de la nostra fe: passi\u00f3, mort i resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas. Seria bo, per\u00f2, que uns i altres sabessin quin \u00e9s el significat d\u2019aquesta setmana per poder entendre el present a partir del passat, sense obviar-lo, amagar-lo o menystenir-lo. I a partir d\u2019aqu\u00ed, que cadasc\u00fa actu\u00ef en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

Per tant, caldr\u00e0 veure quin \u00e9s el sentit original d\u2019all\u00f2 que celebrem i veure en quina mesura respectem i vivim aquest sentit original. La mort violenta de Jes\u00fas, la seva crucifixi\u00f3, \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva manera de viure. Seria bo no fixar-nos nom\u00e9s en uns fets que ens fan aflorar els elementals sentiments humans de la compassi\u00f3 (=patir amb l\u2019altre), de la solidaritat o de la just\u00edcia, sin\u00f3 aprofundir una mica en les causes per les que va haver d’afrontar tot all\u00f2 i analitzar una mica les actituds dels responsables d’aquells fets que, sota capa de pietat i respecte a la llei, van decidir eliminar-lo. No estaria de m\u00e9s que ens pregunt\u00e9ssim: \u00bfQui i per qu\u00e8 van matar Jes\u00fas? \u00bfQui i per qu\u00e8 segueixen matant-lo avui? S\u00f3n aclaridores les paraules del te\u00f2leg\u00a0E. Schillebeeckx<\/strong>:\u00a0“La mort de Jes\u00fas en creu \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d’una vida en servei radical a la just\u00edcia i l’amor; seq\u00fcela de l’opci\u00f3 pels pobres i desheretats; de l’opci\u00f3 pel seu poble, que patia explotaci\u00f3 i extorsi\u00f3. En aquest m\u00f3n, tota sortida a favor de la just\u00edcia i de l’amor \u00e9s arriscar la vida “.<\/em><\/p>\n

Si analitzem una mica\u00a0 el que passa en el m\u00f3n, veurem com moltes societats segueixen reproduint, en grau i condicions diverses, la mateixa trama que en temps de Jes\u00fas i que avui portarien Jes\u00fas a ser de nou crucificat. El gran novel\u00b7lista grec\u00a0Nikos Kazantzakis<\/strong>\u00a0va fer una gran novel\u00b7la partint d\u2019aquest tema\u00a0 i amb el t\u00edtol:\u00a0\u2018El Crist de nou crucificat\u2019.\u00a0<\/em><\/strong>Una obra mestra que recomano vivament. Seguim amb el mateix dilema de sempre: creure que aquest m\u00f3n est\u00e0 marcat fatalment per a la injust\u00edcia o creure que est\u00e0 fet per viure en fraternitat universal i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, per a una conviv\u00e8ncia solid\u00e0ria, que ens faci viure en pau i felicitat . En aquest sentit, la “derrota” de Jes\u00fas, celebrada pels seus enemics, es va convertir paradoxalment en vict\u00f2ria per a cadascun dels humans i de la humanitat sencera. \u00c9s exactament aix\u00f2 el que els cristians celebrem durant aquests dies: que la vida, la mort i la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas il\u00b7luminen amb llum in\u00e8dita el dest\u00ed de la humanitat i assenyala que la vida de tots, per\u00f2 especialment dels desheretats i rebutjats, no queden perdudes per sempre.<\/p>\n

Qualsevol creen\u00e7a religiosa t\u00e9 les seves raons i les seves desraons. Creure tot aix\u00f2 que d\u00e8iem ser\u00e0 una bona ra\u00f3 per alguns i una completa i boja desra\u00f3 per uns altres. El te\u00f2leg\u00a0Juan Antonio Estrada\u00a0<\/strong>en va fer un bon llibre fa ja una colla d\u2019anys (Razones y sinrazones de la creencia religiosa,<\/i>\u00a0Madrid, Trotta, 2001) on diu que la pregunta pel sentit de la realitat, pel sentit mateix de la vida, \u00e9s una pregunta que forma part consubstancialment en l’\u00e9sser hum\u00e0. L’\u00e9sser hum\u00e0 no nom\u00e9s es pregunta com \u00e9s la realitat (ci\u00e8ncia), ni quin \u00e9s el seu significat i sentit racional (filosofia), sin\u00f3 que la percep com una cosa misteriosa que suscita admiraci\u00f3, sorpresa i ansietat. No nom\u00e9s s’afronta la vida des de la ra\u00f3, sin\u00f3 que \u00e9s tota la persona amb els seus desitjos, mancances, expectatives, projectes i esperances, pors i temors qu\u00e8 s’enfronta amb la realitat. Les creences i els sabers responen a expectatives humanes que superen la racionalitat. La religi\u00f3 pot tenir consist\u00e8ncia perqu\u00e8 respon a preguntes i necessitats humanes que no poden ser resoltes per la ci\u00e8ncia i tampoc per la filosofia, encara que sigui aquesta la que m\u00e9s s’acosta a la religi\u00f3 com a sistema metaf\u00edsic de creences. Hi hagi D\u00e9u o no, la religi\u00f3 roman, perqu\u00e8 respon a preguntes existencials inevitables i mant\u00e9 el car\u00e0cter misteri\u00f3s de l’univers i de l’home.<\/p>\n

Preguntar-se per qu\u00e8 creiem no \u00e9s pas nom\u00e9s una feina d\u2019aquests dies de Setmana Santa. Podem i hem de preguntar-nos personalment per qu\u00e8 creiem en qualsevol moment o circumst\u00e0ncia en qu\u00e8 un fet de la vida ens q\u00fcestioni o ens interrogui. Sempre ens caldr\u00e0 donar ra\u00f3 i raons de la nostra fe \u2013no tan pels dem\u00e9s, sin\u00f3 fins i tot m\u00e9s per a nosaltres mateixos-, ens hem de comprometre amb una fe almenys raonable, plausible, convincent i segur que no demostrable. Segons quines coses no es poden demostrar, perqu\u00e8 tota pretensi\u00f3 global de sentit per a la vida humana sobrepassa el marc del que comprovable emp\u00edricament i del racionalment fonamentable. La necessitat de sentit justifica la recerca religiosa, per\u00f2 no legitima ni convalida la seva veritat. Per aix\u00f2 la religi\u00f3 \u00e9s compatible amb el dubte, un element que humanitza sempre la religi\u00f3 i que impedeix el fonamentalisme, s’obre a la interpel\u00b7laci\u00f3 d’altres religions i dels no creients i permet l’autoq\u00fcestionament.<\/p>\n

Aquests dies de Setmana Santa ens poden ajudar a reflexionar sobre l\u2019etern i mai resolt problema del mal en el m\u00f3n. \u00bfQuin paper hi juga D\u00e9u en aix\u00f2? \u00bfQuin sentit t\u00e9 la vida i per a qu\u00e8 tant patiment?. Mai trobarem la resposta definitiva i mai podrem trobar una justificaci\u00f3 racional del mal.\u00a0 Com tampoc trobarem mai raons convincents per fer compatible l’experi\u00e8ncia del mal i l’afirmaci\u00f3 d’un D\u00e9u bo i omnipotent. Per\u00f2 s\u00ed que a partir de la vida i mort de Jes\u00fas potser ens ser\u00e0 possible trobar suports per afrontar cristianament el mal. I, finalment, creure en la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas vol dir creure en l\u2019esperan\u00e7a, creure que darrere de totes les foscors, de tots els interrogants, creiem que hi ha una llum. En un m\u00f3n on molta gent s\u2019ha acostumat a viure sense D\u00e9u, potser l’experi\u00e8ncia de D\u00e9u que ofereixen alguns cristians com a testimonis pugui ser motivadora i interpel\u00b7ladora\u00a0 per a l’home i la construcci\u00f3 de la societat. \u00c9s el que K. Rahner i J.B. Metz defensaven en parlar del futur m\u00edstic i pol\u00edtic del cristianisme, encarnat en figures com Oscar Romero, Ellacur\u00eda, Teresa de Calcuta, Ghandi i Luther King.<\/p>\n

En una societat secularitzada com la nostra aquests dies tindran el sentit que cadasc\u00fa els vulgui donar. Per\u00f2 podem caure en l\u2019error de que la religi\u00f3 pugui tenir m\u00e9s sentit que la preocupaci\u00f3 per D\u00e9u. Les funcions socials de la religi\u00f3 persisteixen, encara que modificades, en les societats post industrials i aix\u00f2 ho podem veure amb les manifestacions folkl\u00f2ric-religioses i les festes consumistes de Nadal i Setmana Santa.Caldria analitzar una mica amb quina intenci\u00f3 i sentit la gent va ala Missa del Gall o a les processons de Setmana Santa. No \u00e9s pas el mateix anar-hi com a creient o cam a turista per fer-hi un munt de fotos i escoltar\u00a0saetas<\/em>\u2026Aquestes manifestacions religioses atrauen massivament a creients i no creients per\u00f2 en molts cassos neutralitzen i eliminen el significat de representaci\u00f3 cristiana que podria legitimar-les.<\/p>\n

Sigui com sigui, que tingueu una bona Setmana Santa!<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A partir de dem\u00e0, diumenge de Rams, entrem en una setmana especial. \u00c9s una setmana diferent per a la majoria de gent, sigui creient o no. En diem Setmana Santa, tot i que de santa no en tingui absolutament res per a una bona part de la societat. Per a molts ser\u00e0 nom\u00e9s una setmana […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2536,666,4299],"tags":[3196,31854,31926],"class_list":["post-5229","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cristianisme","category-religio","category-setmana-santa","tag-fe","tag-religio","tag-setmana-santa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ml","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5229","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5229"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5229\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5230,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5229\/revisions\/5230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}