{"id":5225,"date":"2015-03-23T12:00:04","date_gmt":"2015-03-23T11:00:04","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5225"},"modified":"2015-03-23T12:00:04","modified_gmt":"2015-03-23T11:00:04","slug":"veins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/03\/23\/veins\/","title":{"rendered":"Ve\u00efns"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Tenir bons ve\u00efns \u00e9s una cosa molt interessant. I \u00fatil. A vegades, la fam\u00edlia i els amics els tenim lluny i no gens a m\u00e0 en aquells moments d\u2019urg\u00e8ncia en qu\u00e8 necessitem alg\u00fa. I aquest alg\u00fa que tenim m\u00e9s a m\u00e0 s\u00f3n els ve\u00efns que, si son bons i hi tens bones relacions, hi pots comptar per a tot el que convingui. En canvi, si no hi tens\u00a0 confian\u00e7a o directament est\u00e0s a mata-degolla amb ells \u2013com a vegades succeeix- est\u00e0s ben fregit i et trobes amb una esp\u00e8cie d\u2019indefensi\u00f3 total.<\/p>\n

Pensava en aix\u00f2 mentre llegia un text de\u00a0Juan Mart\u00edn Posadas<\/strong>(un conegut meu que havia estat senador a l\u2019Uruguai i que ara es dedica a escriure) que parlava de com en poden ser de perillosos els ve\u00efns. Ell es referia a l\u2019 Argentina i al Brasil, dos gegants que poden aixafar el\u00a0\u2018paisito\u2019<\/em>\u00a0nom\u00e9s que moguin un mil\u00b7l\u00edmetre un dit del peu, i que els seus respectius problemes pol\u00edtico-econ\u00f2mics hi arriben sempre com un tsunami molt perill\u00f3s. Tot i que \u00e9s un llarg debat, molt creuen que l\u2019Uruguai va n\u00e9ixer gr\u00e0cies als bons afers i m\u00faltiples tripijocs de\u00a0Lord Ponsonby<\/strong>, un altiu i eficient diplom\u00e0tic angl\u00e8s que el govern de Londres va enviar al R\u00edo de la Plata. Al desembre de 1824 el Parlament angl\u00e8s va recon\u00e8ixer les Prov\u00edncies Unides del Rio de la Plata i hi va signar un acord comercial. Quan la prov\u00edncia Cisplatina es va revoltar contra el seu aliat, l’Imperi de Brasil i Buenos Aires va donar suport als d\u00edscols orientals, Londres es va posar en campanya per arreglar les coses i va encarregar la tasca als seus h\u00e0bils diplom\u00e0tics i va enviar-hi a Lord John Ponsonby, com Enviat Extraordinari i Ministre Plenipotenciario. Tot i que va deixar escrit que all\u00e0 no s\u2019hi trobava gens a gust, Ponsonby es va mostrar extraordin\u00e0riament apte i eficient per a la tasca que li van encomanar. El seu objectiu era aconseguir la pau, mantenir les aliances i afavorir el comer\u00e7 sense involucrar militarment Anglaterra. Per a aix\u00f2 va identificar amb lucidesa cadascun dels actors, la seva personalitat i els seus interessos i va aconseguir una comprensi\u00f3 rica i complexa de tots ells. Tamb\u00e9 va veure la potencialitat de la Banda Oriental per assumir el seu propi dest\u00ed: el millor port del Plata, s\u00f2l f\u00e8rtil, el millor clima de la regi\u00f3.\u00a0“Molts dels seus habitants […] s\u00f3n tan cultes com qualsevol persona de Buenos Aires i molt capa\u00e7os de constituir un govern independent, probablement […] ben administrat.”<\/em><\/p>\n

Complerts els seus objectius va tornar a Londres i aviat li van encomanar una nova destinaci\u00f3 amb una certa similitud amb la que acabava de dur a terme. El Congr\u00e9s de Viena, que estava reorganitzant Europa, va reunificar despr\u00e9s de tres segles Holanda i B\u00e8lgica per aconseguir una pot\u00e8ncia forta enmig de Pr\u00fassia i Fran\u00e7a. Per\u00f2 Guillem I, incapa\u00e7 de tancar ferides seculars, no es comportava com a monarca del “Regne Unit dels Pa\u00efsos Baixos” sin\u00f3 com a rei holand\u00e8s i ocupant de B\u00e8lgica. El 25 d’agost de 1830 al teatre de la Monnaie de Brussel\u00b7les, es representava una \u00f2pera: “La Muette de Portici”. Quan el tenor cantava l\u2019“Amor sagrat de la p\u00e0tria \/ doneu-nos l’aud\u00e0cia i l’orgull”,<\/em>\u00a0el p\u00fablic va sortir del teatre al crit de “Visca la llibertat”, i es va reunint una multitud revoltada per tot el pa\u00eds. Guillem I va enviar 12.000 soldats a Brussel\u00b7les, hi va haver uns 1.200 morts d’ambd\u00f3s b\u00e0ndols i al novembre un Congr\u00e9s Nacional belga va declarar la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

L’1 de desembre va arribar Lord Ponsonby amb la recurrent missi\u00f3 d’aconseguir la pau i mantenir l’equilibri europeu sense involucrar militarment Anglaterra. Una altra vegada va posar en joc la seva mirada aut\u00f2noma i de llarg termini, notable coneixement dels homes, energia i capacitat per adequar les seves apostes a la marxa dels esdeveniments. Primer va recolzar als “orangistes”, partidaris dels holandesos, per evitar que els belgues s’unissin a Fran\u00e7a. Per\u00f2 un dia, mentre caminava per Brussel\u00b7les va veure una baralla entre nens; un d’ells va insultar l’altre dient-li: “franc\u00e8s poll\u00f3s”. Probablement li van venir a la mem\u00f2ria aquells llunyans orientals que toleraven malament als\u00a0porte\u00f1os<\/em>\u00a0i brasilers. L’endem\u00e0 va anar a veure a Jean-Baptiste Nothomb, un dels l\u00edders belgues i li va dir: “Creu que els belgues tenen la for\u00e7a per esdevenir una naci\u00f3 lliure? Se sent capa\u00e7 de respondre per aquest pa\u00eds? Si \u00e9s aix\u00ed compti amb mi “. “El regne de B\u00e8lgica va n\u00e9ixer en aquest moment”, diria despr\u00e9s amb orgull. Per imposar l’alternativa del pr\u00edncep bavar\u00e8s Leopold, Ponsonby va proposar, va negociar i va amena\u00e7ar. Al Congr\u00e9s es va llegir una carta seva on donava a entendre que si s’hi oposaven, les coses podrien anar tan malament que es podria arribar “fins a la mateixa extinci\u00f3 de la paraula` belga` “.<\/p>\n

L\u2019any 1832 va ser enviat a Turquia, un polvor\u00ed internacional que el va tenir com a protagonista durant nou anys. Altre cop hi va intervenir amb una certa reconeguda efici\u00e8ncia. Guizot, el pol\u00edtic i historiador franc\u00e8s, va realitzar una interessant observaci\u00f3 sobre el car\u00e0cter de Ponsonby i per extensi\u00f3 a la diplom\u00e0cia brit\u00e0nica en general: No estava integrada per mers funcionaris, executors d\u00f2cils de les ordres d’un govern, sin\u00f3 per arist\u00f2crates amb segles de ” pr\u00e0ctica en un govern constitucional “. D’all\u00ed la seva independ\u00e8ncia de criteri respecte als seus propis ministres. “Lord Ponsonby va arribar a l’ambaixada de Constantinoble dient:`s\u00f3c aqu\u00ed perqu\u00e8 vaig voler, i far\u00e9 el que vulgui i me n’anir\u00e9 quan em sembli b\u00e9`\u201d. Era un diplom\u00e0tic que sabia fer la seva feina i creia de veritat que valia la pena fer-la b\u00e9.<\/p>\n

Tota aquesta llarga hist\u00f2ria sobre aquest bon home m\u2019ha fet pensar en qu\u00e8 \u00e9s molt important tot el que els catalans puguem anar fent en aquests temps tant interessants que estem vivint com a poble que necessita una sortida,que la busca i que segur que, tard o d\u2019hora, la trobar\u00e0. Cal anar preparant el terreny, cal anar construint estructures d\u2019estat i no deixar que ens prenguin les poques que tenim, tal com est\u00e0 decidit a fer el PP (ho veiem cada dia). I, si fos possible, tot aix\u00f2 ho haurien de fer en bloc tots els partits que creuen en la independ\u00e8ncia \u2013cadasc\u00fa a la seva manera, per\u00f2 que hi creuen-.<\/p>\n

Crec necessari i imprescindible que es facin les coses b\u00e9 i sense presses. En moments com aquest cal no tenir pressa \u2013tot i que en tinguem molta- i que \u00e9s millor all\u00f2 de \u2018poc a poc i bona lletra\u2019 o com diuen els castellans\u00a0\u2018v\u00edsteme despacio que tengo prisa\u2019<\/em>.\u00a0 Nosaltres hem de mirar de fer les coses tan b\u00e9 com sapiguem, per\u00f2 tot i aix\u00ed no hem d\u2019oblidar mai que tenim uns ve\u00efns que poden ser aliats i facilitar-nos molt les coses o poden ser enemics aferrissats que mirin de posar tants pals a les rodes com els sigui possible. D\u2019Espanya ja sabem que n\u2019hem d\u2019esperar. Per\u00f2 \u00bfi dels dem\u00e9s membres de la Comunitat Europea?. \u00bfHo treballem prou? \u00bfSerem prou vius i pr\u00e0ctics com per anar a conv\u00e8ncer aquells que en realitat manen? Potser caldria que aprengu\u00e9ssim una mica de la hist\u00f2ria i conv\u00e8ncer als que en realitat tenen l\u2019aut\u00e8ntic poder i manen de veritat al m\u00f3n, que siguin tan pragm\u00e0tics com ho va ser Lord Ponsonby i Anglaterra en aquelles ocasions. Una mirada seriosa o una paraula de la Merkel, per exemple, val m\u00e9s que mil discursos abrandats de Rajoy i tots els pals a la roda que ens vulgui posar. Caldria no oblidar-ho.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tenir bons ve\u00efns \u00e9s una cosa molt interessant. I \u00fatil. A vegades, la fam\u00edlia i els amics els tenim lluny i no gens a m\u00e0 en aquells moments d\u2019urg\u00e8ncia en qu\u00e8 necessitem alg\u00fa. I aquest alg\u00fa que tenim m\u00e9s a m\u00e0 s\u00f3n els ve\u00efns que, si son bons i hi tens bones relacions, hi pots […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,643,172,2937],"tags":[31863,31850,31828,31909],"class_list":["post-5225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-independencia","category-politica","category-uruguai","tag-catalunya","tag-independencia","tag-politica","tag-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkjs-veins","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5225"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5226,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5225\/revisions\/5226"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}