{"id":5218,"date":"2015-03-17T15:55:01","date_gmt":"2015-03-17T14:55:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5218"},"modified":"2015-03-17T21:55:35","modified_gmt":"2015-03-17T20:55:35","slug":"la-strada-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/03\/17\/la-strada-catalana\/","title":{"rendered":"\u201cLa strada\u201d catalana"},"content":{"rendered":"<h3><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"font-size: 13px;margin-left: 5px;margin-right: 5px\" alt=\"\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.moma.org\/explore\/inside_out\/inside_out\/wp-content\/uploads\/2012\/08\/La-Strada.jpg?resize=251%2C180\" width=\"251\" height=\"180\" align=\"left\" \/><\/h3>\n<div id=\"post-body-1378379838018189962\">\n<p align=\"justify\">Acabo de veure un altre cop, despr\u00e9s de molts anys, la pel\u00b7l\u00edcula de<strong>\u00a0Federico Fellini<\/strong>\u00a0\u00a0<strong><em>\u2018La Strada\u2019.\u00a0<\/em><\/strong>Un cl\u00e0ssic del cine de l\u2019any 1954. Ara que tinc m\u00e9s temps, em ve de gust veure de tant en tant algunes pel\u00b7l\u00edcules que en aquell moment em van agradar o que van deixar en mi alguna cosa interessant, algun bon record, alguna escena que ha quedat en el meu cervell com una mena de p\u00f2sit que, a trav\u00e9s dels anys, s\u2019hi ha anat quedant i all\u00e0 ha reposat sense ni adonar-me\u2019n. A vegades aquest sediment, aquest solatge, es remou a causa d\u2019algun esdeveniment actual, d\u2019alguna conversa, d\u2019alguna persona, d\u2019algun record que porta coses que ni un mateix sabia que estaven ben guardades en algun replec del cervell.<\/p>\n<p align=\"justify\"><em><strong>La Strada<\/strong><\/em>\u00a0va ser una d\u2019aquestes pel\u00b7l\u00edcules, magistralment interpretades per Anthony Quinn i Giulietta Masina, que ara m\u2019ha vingut el gust de veure. L\u2019argument \u2013per aquells que no ho s\u00e0piguen- es basa en una relaci\u00f3 molt peculiar entre dues persones: Zampan\u00f3 i Gelsomina. L\u2019atzar uneix per una temporada els seus destins, fins que arriba un punt en qu\u00e8 es trenca definitivament una relaci\u00f3 que ja es preveia impossible. Per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s tan real, aquest tipus de relaci\u00f3 est\u00e0 tan ben explicada, els personatges s\u00f3n tan de carn i ossos i tot sembla tan quotidi\u00e0 i proper, que la pel\u00b7l\u00edcula no passar\u00e0 mai de moda i seguir\u00e0 vigent del tot durant anys i panys. Retrata una realitat que deu haver existit sempre i, per tant, tamb\u00e9 ara mateix. Segueixen existint relacions estranyes, conflictives, insanes, de dominaci\u00f3 entre persones i entre pobles. Hist\u00f2ries d\u2019amor impossibles entre persones violentes, perverses, egoistes, brutals, possessives o simplement molt primitives i altres persones innocents, bondadoses, dependents i que van per la vida amb el cor a la m\u00e0 i amb la mirada plena de bondat. Relacions plenes d\u2019incomprensi\u00f3 m\u00fatua, incomunicaci\u00f3 i molta soledat i desemparament.<\/p>\n<p align=\"justify\">S\u00f3n hist\u00f2ries entre persones i podrien ser perfectament hist\u00f2ries entre pobles. Hist\u00f2ries personals o hist\u00f2ries nacionals amb relacions m\u00e9s o menys pac\u00edfiques o conflictives que, a vegades, s\u2019arrosseguen de segles. Al final de la pel\u00b7l\u00edcula Gelsomina \u00e9s abandonada com un gos que ja no serveix per a res. Arraconada com una cosa que ja no serveix. Com aquell moble que portem a la deixalleria perqu\u00e8 no sabem on posar-lo. En altres ocasions, la \u00fanica sortida possible per sobreviure \u00e9s la fugida i el trencament definitiu d\u2019uns lligams que potser en algun temps havien existit, per\u00f2 que jo no hi s\u00f3n. Les relacions entre pobles s\u2019assemblen molt a les de les persones. No serveix el tracte degradant, for\u00e7at, de menys teniment, de superioritat d\u2019un sobre l\u2019altre, de menyspreu, de falta de respecte, de poc reconeixement i poca igualtat. En qualsevol relaci\u00f3, si falla la llibertat i el respecte, falla tot i tard o d\u2019hora s\u2019enderroca un castell que no tenia fonaments s\u00f2lids i que s\u2019aguantava artificialment.<\/p>\n<p align=\"justify\">Recordo que una vegada una persona em va dir que la seva vida havia canviat arran d\u2019una conversa-reflexi\u00f3 que una altra persona li havia fet i que tenia molt a veure sobre aquesta pel\u00b7l\u00edcula. Aquesta persona tenia una autoestima molt baixa, passava per un moment molt delicat i creia que la seva vida no tenia cap sentit. Llavors li van recordar unes frases que li diuen a la Gelsomina de\u00a0<em>La Strada.<\/em><\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>\u201cGelsomina, tu et penses que no ets important. Gelsomina, fins i tot el que ens sembla que no t\u00e9 sentit, en t\u00e9. I en t\u00e9 molt.. Alguna vegada has observat les pedretes que conformen \u2018la strada (la carretera)?. La veritat \u00e9s que semblen insignificants, s\u00f3n ignorades per tothom, aixafades; amb tot, mira si seran importants que, aplegades una a una, totes juntes, formen una via, una carretera, un cam\u00ed. I per aquest lloc podem transitar.\u00a0<\/em><em>Tu ets molt m\u00e9s que aix\u00f2 i la teva missi\u00f3 i la teva pr\u00f2pia vida \u00e9s i ser\u00e0 molt m\u00e9s important del que ho \u00e9s ara. La teva vida ser\u00e0 alguna cosa amb sentit, alguna cosa gran\u201d.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">Aquesta persona m\u2019explicava que el que li van dir va fer l\u2019efecte d\u2019un caf\u00e8 itali\u00e0: era fort i dol\u00e7, a la vegada. Reconeix que el que li van dir va suposar per a ella\u00a0<em>\u201cuna strada nel deserto\u201d.\u00a0<\/em>Cadasc\u00fa de nosaltres \u2013siguem m\u00e9s o menys joves o m\u00e9s vells-\u00a0 t\u00e9 el futur a les seves mans i tenim el futur de Catalunya a les nostres mans en un moment molt complicat i que pot semblar que no ens en sortirem. Caldr\u00e0 rellegir i pensar altre cop aquestes frases de\u00a0<em>La Strada.\u00a0<\/em>Valen la pena.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Acabo de veure un altre cop, despr\u00e9s de molts anys, la pel\u00b7l\u00edcula de\u00a0Federico Fellini\u00a0\u00a0\u2018La Strada\u2019.\u00a0Un cl\u00e0ssic del cine de l\u2019any 1954. Ara que tinc m\u00e9s temps, em ve de gust veure de tant en tant algunes pel\u00b7l\u00edcules que en aquell moment em van agradar o que van deixar en mi alguna cosa interessant, algun bon [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2638,816,5009],"tags":[31902,31941,3597],"class_list":["post-5218","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-autoestima","category-general","category-relacions-humanes","tag-autoestima","tag-relacions-humanes","tag-relacions-socials"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ma","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5218","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5218"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5218\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5220,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5218\/revisions\/5220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}