{"id":5213,"date":"2015-03-10T23:42:18","date_gmt":"2015-03-10T22:42:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5213"},"modified":"2015-03-10T23:42:18","modified_gmt":"2015-03-10T22:42:18","slug":"perdre-un-fill","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/03\/10\/perdre-un-fill\/","title":{"rendered":"Perdre un fill"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Perdre un fill deu ser una experi\u00e8ncia molt dura, ho reconec. Com que no he passat per aquesta experi\u00e8ncia, no puc parlar en primera persona. Per\u00f2 m\u00a1ho puc imaginar. Deu ser dur. Molt dur.\u00a0 Alg\u00fa ha dit que la p\u00e8rdua d’un fill \u00e9s l’experi\u00e8ncia m\u00e9s propera a la pr\u00f2pia mort que pugui patir un \u00e9sser hum\u00e0. Jo diria que en molts cassos encara pot ser m\u00e9s dur perqu\u00e8 la pr\u00f2pia mort la podem arribar a digerir de mica en mica i en alguns cassos potser fins i tot la podem arribar a desitjar.<\/p>\n

Que quedi clar, doncs, que haver de passar per aquesta experi\u00e8ncia \u00e9s quelcom que no desitjaria a ning\u00fa. D\u2019alguna manera \u00e9s haver de continuar viu despr\u00e9s d\u2019haver mort una part d\u2019un mateix molt important. El que ha perdut un fill d\u2019alguna manera ha mort, per\u00f2 segueix viu i ha de seguir vivint. Posar-se en aquest m\u00f3n de sentiments tan profunds i gosar-ne parlar potser \u00e9s un atreviment. Per\u00f2 m\u2019hi atrevir\u00e9.<\/p>\n

I m\u2019hi atrevir\u00e9, despr\u00e9s d\u2019haver llegit \u2013ben b\u00e9 per casualitat- el blog d\u2019un pare que va perdre el seu fill d\u2019accident. El blog es diuhttp:\/\/joanmasachs.blogspot.com.es\/\u00a0<\/a>i l\u2019escriu el pare del Jordi. Ell mateix el presenta dient\u00a0\u201cSoc el pare d\u2019en Jordi, una persona normal a qui li ha tocat viure la pitjor de les desgr\u00e0cies: la mort d\u2019un fill.<\/em>\u00a0Despr\u00e8s de molt pensar-hi m\u2019he decidit a engegar aquest Blog, com un petit homenatge al meu fill Jordi. El motiu no \u00e9s altre que deixar const\u00e0ncia del meu estat d\u2019\u00e0nim i els meus pensaments a mesura que vagi passant el temps, degut a la desgr\u00e0cia que m\u2019ha tocat viure. La pretensi\u00f3 no \u00e9s en cap cas \u00e9sser una guia ni un referent per aquell que pugui trobar-se, ara o en el futur, en una situaci\u00f3 semblant, ja qui ni soc la persona adequada (nom\u00e9s soc un pare a qui li ha tocat viure la pitjor de les desgr\u00e0cies) i a m\u00e9s cada persona \u00e9s diferent, com ho \u00e9s cada situaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

M\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 el darrer apunt que hi ha fet\u00a0 fa nom\u00e9s quatre dies. He he descobert molta amargor, molt dolor i molta rebel\u00b7lia. M\u2019ha semblat que hi havia un trauma molt gros. Un trauma no gens superat que he anat constatant a mida que l\u2019anava llegint. N\u2019he llegit nom\u00e9s algun trossos i li he fet una ullada per damunt. Per\u00f2 m\u2019he adonat que despr\u00e9s de 6 anys encara hi ha una ferida molt oberta, Una ferida que encara supura i que no sembla que es vulgui tancar. Com deia al comen\u00e7ament, no soc ning\u00fa per jutjar i de cap manera em puc ni em vull posar al seu lloc. El fill l\u2019ha perdut ell i no pas jo. Per tant, he de respectar els seus sentiments.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00ed que m\u2019agradaria contrastar aquest blog amb un altre al que hi estic subscrit i que llegeixo amb una certa assidu\u00eftat. Aquest altre blog\u00a0https:\/\/gruporenacer.wordpress.com\/<\/a>\u00a0tracta del mateix tema. \u00c9s el blog d\u2019un grup que es diu RENACER i que \u00e9s el lloc on un grup de pares que han passat per aquesta mateixa dolorosa experi\u00e8ncia buiden el seu dolor, les seves amargors i el seu sofriment. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi buiden les seves esperances, la seva actitud positiva davant d\u2019una experi\u00e8ncia com aquesta i el seu desig de superar la situaci\u00f3. Aquest blog \u00e9s totalment diferent de l\u2019anterior i \u00e9s el que voldria destacar amb unes quantes reflexions.<\/p>\n

La primera reflexi\u00f3 que en trec d\u2019aquest blog \u00e9s que \u201cel dolor compartit, \u00e9s menys dolor\u201d. Potser com l\u2019alegria que, si la compartim, \u00e9s m\u00e9s alegria. Les persones no som illes. Ens necessitem, ens hem d\u2019ajudar, hem d\u2019estar al costat dels altres i haver de viure sol i sense cap afecte \u00e9s molt dur. Aquest grup ens diu que \u00e9s molt important estar al costat de l\u2019altre. Que, en molts cassos, amb aix\u00f2 sol ja n\u2019hi ha prou. En certs moments no calen paraules (m\u00e9s aviat sobren) i nom\u00e9s cal saber que tenim persones que ens estimen al nostre costat.<\/p>\n

Una altra reflexi\u00f3 \u00e9s que el dolor inevitable que produeix la p\u00e8rdua d\u2019un fill s\u2019ha de superar i es pot superar en la majoria dels cassos. \u00c9s cert que cal temps, que s\u2019han de passar les l\u00f2giques etapes i que a vegades deu costar molt. Per\u00f2 s\u2019ha de seguir vivint i s\u2019ha de seguir vivint de manera diferent a com es vivia quan es tenia el fill. El grup de pares que escriuen el blog estan per compartir aquest immens dolor; volem ajudar-se m\u00fatuament a seguir vivint amb dignitat i intentar trobar-li un sentit a la vida que encara els queda per davant. No tenen cap veritat per revelar, ni instruccions per superar la crisi, per\u00f2 ells mateixos reconeixen que tenen la viv\u00e8ncia positiva del\u00a0Ren\u00e9ixer<\/em><\/strong>\u00a0d’altres pares que han viscut una experi\u00e8ncia similar.<\/p>\n

Els pares que han perdut un fill NO PODEN CANVIAR EL PASSAT, PER\u00d2 PODEN TRIAR EL QUE FARAN\u00a0 AMB AIX\u00d2 QUE ELS HA PASSAT. El missatge d\u2019aquest blog ens mostra que, en un instant tan crucial en la vida d\u2019una fam\u00edlia, han d’optar entre dir-li s\u00ed a la vida o deixar-se portar per les emocions i tancar portes i finestres, colgar-se al llit, no voler treballar, renunciar a arreglar-se, com si estiguessin morts en vida. Si en un moment aix\u00ed hom es mor en vida s\u2019est\u00e0 tornant ell mateix en el seu propi botx\u00ed.<\/p>\n

El missatge d\u2019aquest blog ens mostra \u2013a difer\u00e8ncia de l\u2019altre- que \u00e9s possible assumir un canvi d’actitud, assumir una actitud positiva i fer dels fills morts, no ja els nostres botxins, sin\u00f3 els nostres mestres. Seguint el pensament del gran psiquiatre V\u00edctor Frankl, que recl\u00f2s en un camp de concentraci\u00f3 va perdre la seva dona, un fill en gestaci\u00f3, la seva mare, el seu pare i un germ\u00e0 i va patir les vexacions pr\u00f2pies del r\u00e8gim nazi, diu que cal tornar a construir una fe i una esperan\u00e7a de viure.\u00a0 Cal salvar la pr\u00f2pia vida ja que no podem fer res amb la vida del fill. Enfront del que ens passa a la vida, que no podem canviar, hi ha una cosa que s\u00ed que podem canviar: aquesta cosa \u00e9s la nostra actitud davant la vida. Nosaltres no podem canviar el que ens ha passat, per\u00f2 podem canviar la nostra actitud i, en lloc de sentir-nos morir i caminar per aquest m\u00f3n amb el cap cot com si volgu\u00e9ssim aplegar totes les penes que trobem pel cam\u00ed, caminar amb el front ben alt en homenatge a aquest fill i assumir una actitud positiva producte del nostre amor cap a ell.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Perdre un fill deu ser una experi\u00e8ncia molt dura, ho reconec. Com que no he passat per aquesta experi\u00e8ncia, no puc parlar en primera persona. Per\u00f2 m\u00a1ho puc imaginar. Deu ser dur. Molt dur.\u00a0 Alg\u00fa ha dit que la p\u00e8rdua d’un fill \u00e9s l’experi\u00e8ncia m\u00e9s propera a la pr\u00f2pia mort que pugui patir un \u00e9sser […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-5213","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1m5","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5213"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5214,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5213\/revisions\/5214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}