{"id":5198,"date":"2015-02-25T01:13:35","date_gmt":"2015-02-25T00:13:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5198"},"modified":"2015-02-25T01:13:35","modified_gmt":"2015-02-25T00:13:35","slug":"ens-en-sortirem-amb-la-corrupcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/02\/25\/ens-en-sortirem-amb-la-corrupcio\/","title":{"rendered":"Ens en sortirem amb la corrupci\u00f3?"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"Avui em direu que s\u00f3c molt pessimista. Molt, molt, potser no, per\u00f2 una mica s\u00ed. Perqu\u00e8 si creiem que ens en sortirem amb la corrupci\u00f3 vol dir que som una colla d\u2019ingenus irrecuperables que no saben en quin m\u00f3n viuen. La corrupci\u00f3 \u00e9s tan antiga com la humanitat. Com els robatoris. Com els crims. Com la mentida i com tantes i tantes desgr\u00e0cies que la humanitat arrossega, que ha hagut de patir des de bon inici i que no podrem eradicar mai del tot, per m\u00e9s esfor\u00e7os que fem. D\u2019aix\u00f2 en podr\u00edem dir pecat original (o poseu-li el nom que vulgueu) i tots el portem al damunt amb m\u00e9s o menys eleg\u00e0ncia. Alguns porten un farcellet com un mocador de butxaca i d\u2019altres porten un bast tan carregat que cap ruc podria arrossegar.<\/p>\n

Per\u00f2 de la mateixa manera que portem al damunt tota aquesta c\u00e0rrega negativa, tots tenim el nostre raconet de bonesa i trobem tamb\u00e9 moltes bones persones; aquelles que s\u00f3n tan radicalment bones que sembla que no tenen pecat original; persones que fan molt m\u00e9s b\u00e9 que no pas mal, que lluiten arreu per la just\u00edcia, que no s\u00f3n corruptes, que s\u00f3n generosos i milloren el m\u00f3n amb la seva feina di\u00e0ria. Per tant, \u00e9s clar que no podem estar prou contents amb totes les coses dolentes que veiem, que patim i que, amb m\u00e9s o menys grau, tots fem; no podem estar contents amb tanta corrupci\u00f3 com estem veient i no podem conformar-nos de cap manera amb les situacions actuals. Considero que estem cridats a ser personalment millors cada dia i a millorar les coses, per m\u00e9s que no acabem d\u2019aconseguir-ho. No hem de ser tan babaus com per pensar que, pel fet que en un cert moment no vei\u00e9ssim la corrupci\u00f3 d\u2019aquest pa\u00eds, no hi fos. Hi era ben present, tots ho sab\u00edem \u2013uns m\u00e9s que altres, \u00e9s clar- i molts van fer servir la llei del silenci a discreci\u00f3. Van callar com a morts i es van situar a la llista dels que fan servir l\u2019\u00a0omert\u00e0,<\/strong>\u00a0<\/em>el fam\u00f3s codi d\u2019honor de la m\u00e0fia siciliana. Ara, de mica en mica, es van destapant moltes coses i surt molta porqueria. Benvinguda l\u2019hora.<\/p>\n

Potser em far\u00e9 pesat i repetitiu, per\u00f2 jo torno a preguntar per qu\u00e8 ara surten a la llum del dia tantes coses, que alguns deien que ja sabien i no van fer sortir abans. Em segueixo preguntant perqu\u00e8 alguns reconeguts periodistes, prestigiosos intel\u00b7lectuals, escriptors famosos i gent amb molt poder medi\u00e0tic callaven totes les malifetes d\u2019alguns quan els convenia i les esbomben i divulguen ara perqu\u00e8 els sembla el moment m\u00e9s convenient\u00a0 (per als seus interessos, \u00e9s clar). El Rei feia temps que anava despullat i ning\u00fa no ho veia \u2013quina casualitat!- i , de cop i volta, tots el veuen nu. Resulta que tots sabien que molts famosos anaven a Andorra durant anys i panys i fins els Gu\u00e0rdia Civils de la frontera els deixaven passar tranquil\u00b7lament \u2013segons va dir un comandament- i ning\u00fa va dir res al seu moment. Ning\u00fa no investigava res i tothom callava; resulta que tots sabien que alguns tenien m\u00e9s diners als paradisos fiscals que no pas als bancs d\u2019aqu\u00ed i ning\u00fa els anava al darrere; resulta que aquests mateixos que ara s\u2019esqueixen les vestidures, llavors veien les coses de diferent manera segons fossin m\u00e9s o menys col\u00b7legues i amics. Per qu\u00e8 tota aquesta com\u00e8dia que ha durat anys?<\/p>\n

Ja sabem que alguns canvien f\u00e0cilment segons d\u2019on vingui el vent. Un cas paradigm\u00e0tic \u00e9s el de Mario Vargas Llosa, tan bon escriptor com caragirat. En els primers anys de la seva carrera es va acostar palesament als r\u00e8gims d\u2019esquerres i, de mica en mica, va anar fent un viratge en les seves prefer\u00e8ncies pol\u00edtiques. A qu\u00e8 va ser degut? Nom\u00e9s a les seves p\u00fablicament proclamades \u00e0nsies de llibertat? A alguna revelaci\u00f3 divina que li fes veure la realitat? No ser\u00e0 perqu\u00e8 van deixar de recolzar-lo les esquerres i ara nom\u00e9s el recolzen les dretes degut a que s\u2019ha anat acostant cap all\u00e0 on li ha convingut i on n\u2019ha pogut treure m\u00e9s profit? No ser\u00e0 pel seu rotund frac\u00e0s en l\u2019intent de ser President del Per\u00fa, fet que no va aconseguir i que no ha pogut digerir? Ell parla molt de llibertat, per\u00f2 aquesta mena de llibertat seva li deu semblar molt millor si va acompanyada de calerons i prebendes de tot tipus. I \u00e9s conegut de tothom que les dretes acostumen a pagar molt millor que les esquerres aquests coses.\u00a0 I com Vargas Llosa, alguns diaris. Els diaris s\u00f3n lliures fins que no arriba alg\u00fa amb la cartera ben plena i els compra. Compra redaccions, posa o treu directors i compra voluntats i llibertats. Alguns diaris s\u2019han ben retratat i veiem que els grans i \u00fanics interessos que tenen s\u00f3n els de la butxaca. I, com ells, alguns pol\u00edtics que sembla que amb el c\u00e0rrec deixen tamb\u00e9 els principis (si mai n\u2019havien tingut) i de seguida troben feina ben remunerada a grans empreses. S\u2019endollen a la mamella per anar xarrupant i les empreses els fan servir per tots els contactes que tenen. Corruptes i contents. Corruptes i ben alimentats. La menjadora funcionava abans i funciona ara. Funcionava quan estaven en exercici i funciona ara que ja l\u2019han deixat per\u00f2 que d\u2019alguna manera han de cobrar els favors prestats.<\/p>\n

Del trist espectacle que donen els diversos compareixents a les comissions d\u2019investigaci\u00f3 o als mateixos jutjats no cal ni parlar-ne. No nom\u00e9s aclareixen poques coses, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat serveixen per enfosquir m\u00e9s el panorama i constatar que no treuen cap a res. Tothom hi fa el paperot i es busquen m\u00e9s els titulars que la veritat. I amb els jutges passa el mateix. Una bona part de jutges \u00e9s evident que no s\u00f3n justos. Alguns que ho voldrien ser no ho poden ser en alguns cassos perqu\u00e8 no els deixen investigar com caldria i reben pressions de tot arreu. Els diputats de les comissions d\u2019investigaci\u00f3 \u00e9s evident que no saben fer la seva feina. De tot plegat en queda un p\u00f2sit de desconfian\u00e7a, de des\u00e0nim, de p\u00e8rdua de temps i de simple intent de\u00a0marejar la perdiu<\/em>\u00a0que fa semblar que mai ens en sortirem i la sensaci\u00f3 de que la veritat poques vegades triomfa. Per totes aquestes coses deia al principi que era una mica pessimista. Malgrat tot, caldr\u00e0 seguir tenint esperan\u00e7a que les coses poden millorar. Potser no massa, per\u00f2 caldr\u00e0 conservar un bri d\u2019esperan\u00e7a si no volem creure que tot est\u00e0 perdut. I jo s\u00f3c d\u2019aquells que encara creuen que no tot est\u00e0 perdut.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui em direu que s\u00f3c molt pessimista. Molt, molt, potser no, per\u00f2 una mica s\u00ed. Perqu\u00e8 si creiem que ens en sortirem amb la corrupci\u00f3 vol dir que som una colla d\u2019ingenus irrecuperables que no saben en quin m\u00f3n viuen. La corrupci\u00f3 \u00e9s tan antiga com la humanitat. Com els robatoris. Com els crims. Com […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5126],"tags":[1977],"class_list":["post-5198","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-corrupcio-etica-i-moral-filosofia","tag-corrupcio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1lQ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5198"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5199,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5198\/revisions\/5199"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}