{"id":5180,"date":"2015-02-10T12:05:05","date_gmt":"2015-02-10T11:05:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5180"},"modified":"2015-02-10T14:06:14","modified_gmt":"2015-02-10T13:06:14","slug":"el-tren-del-record","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/02\/10\/el-tren-del-record\/","title":{"rendered":"El tren del record"},"content":{"rendered":"

\"25789_cat_ADAPTA_638_180\"<\/a><\/h3>\n
\n

(Col\u00b7laboraci\u00f3 per a\u00a0l\u2019Anuari Castellnou de Seana 2014<\/strong>, que es va presentar per la Festa major d\u2019 enguany) . En la foto, una vista general del centre de Castellnou de Seana.<\/p>\n

—————————————————————————————<\/p>\n

EL TREN DEL RECORD<\/strong><\/p>\n

Era un dia de finals de Setembre. Em sembla que era el dia de Sant Miquel de l\u2019any 1959 quan agafava l\u2019Alsina Graells, passada la costa del Pont del Rei de la Carretera Reial, amb dest\u00ed al Seminari de Solsona. M\u2019acompanyava el pare, una maleta vella de fusta que el pare ja havia fet servir anys abans, un vell ba\u00fcl ple de coses personals, un matal\u00e0s d\u2019escuma marca\u00a0Pirelli\u00a0<\/i>que hav\u00edem anat a comprar uns dies abans a Lleida i moltes expectatives, for\u00e7a il\u00b7lusions i una mica de por per la incertesa del que m\u2019esperava. Nom\u00e9s havia passat fora de casa alguna temporada d\u2019estiu a casa dels avis materns i poca cosa m\u00e9s. Aquell dia, per tant, va ser quan vaig tenir la sensaci\u00f3 de que marxava definitivament del lloc de la meva inf\u00e0ncia: el petit poble de Castellnou de Seana.<\/p>\n

Pensant-ho b\u00e9 ara, potser no va ser aquell dia que me\u2019n vaig adonar, perqu\u00e8 amb 11 anyets un encara no s\u2019adona de gran cosa. Per\u00f2 s\u00ed que en realitat aquell dia va resultar ser \u2013amb la perspectiva dels anys- com una esp\u00e8cie de trencament amb el poble, amb els amics, amb una realitat que havia viscut des de la meva infantesa. Els Seminaris d\u2019aquell temps et feien viure en un altre m\u00f3n, en una bombolla que es transformava sovint en una esp\u00e8cie d\u2019absurda i cruel ruptura vital amb el teu m\u00f3n, el teu entorn i amb la teva gent. All\u00f2 era un dur internat on s\u2019hi passava fred a l\u2019hivern, una mica de gana i on et deixaven tornar al teu poble nom\u00e9s tres mesos a l\u2019estiu i dues setmanes per Nadal. I tot aix\u00f2, sempre amb un ferri control i un marcatge ben proper i directe del rector del poble. No et deixaven anar al cine \u2013per all\u00f2 de la moral i els bons costums-, et controlaven la vida, les amistats, els que feies i el que deixaves de fer. A final d\u2019estiu el rector rubricava una esp\u00e8cie de certificat que donava compte de la teva conducta i que havies de presentar als superiors. Uns altres temps, certament, per\u00f2 uns temps que queden ben gravats al record.<\/p>\n

<\/a>Ja de m\u00e9s grandet, hom s\u2019espavilava per buscar feina durant l\u2019estiu, generalment fora del poble. Tot plegat feia que te n\u2019anessis deslligant poc a poc i que els lla\u00e7os s\u2019anessin afluixant lentament i inevitable. Per\u00f2, tot i aquesta esp\u00e8cie de trencament, he tingut sempre molt clar que\u00a0Castellnou \u00e9s el meu poble<\/b>. Sempre he tingut ben clar d\u2019on venia i quines eren les meves arrels i d\u2019alguna manera tamb\u00e9 he tingut sempre ben present en mi aquell principi que diu:\u00a0\u201cSi no saps d\u2019on vens, com pots saber on vas?\u201d.<\/i>\u00a0La vida et porta per camins tan diversos, inimaginables, inesperats -i a vegades estranys- que \u00e9s f\u00e0cil que un es pugui despistar (sortir de la pista), perdre el rumb i acabar sense saber ni on vas, ni d\u2019on vens. I aix\u00f2 trobo que no \u00e9s bo. Caminar perdent el nord, sense saber \u2013encara que nom\u00e9s sigui una mica- on vols anar no ho recomano a ning\u00fa. Per aix\u00f2 \u00e9s sempre molt psicol\u00f2gicament saludable tenir refer\u00e8ncies exactes i segures, com pugui ser-ho el poble on has nascut o viscut, la fam\u00edlia, els amics, l\u2019olor d\u2019aquella terra que t\u2019impregna l\u2019\u00e0nima o l\u2019horitz\u00f3 d\u2019un paisatge que mai a la vida et podr\u00e0s treure del cap.<\/p>\n

Sempre que torno al poble i passo per davant de la casa on vaig n\u00e9ixer, trepitjo els seus carrers, entro a l\u2019esgl\u00e9sia o veig de lluny la inconfusible silueta del campanar amb les cases arrecerades entorn seu, no puc deixar de sentir una nost\u00e0lgia immensa i una esp\u00e8cie de malenconia de la meva inf\u00e0ncia. Aquell \u00e9s el meu poble!. All\u00f2 \u00e9s quelcom meu! De cop em venen una colla de records que s\u2019han quedat com a marques indelebles en el meu cervell. Recordo aquella pla\u00e7a de terra, envoltada de grans plataners, on jug\u00e0vem a futbol; els horts on hi havia alguna fruita per anar a collir d\u2019amagat; el grup d\u2019amics que ens reun\u00edem per anar a \u201cfullar nius\u201d amb una canya llarga, en la que hi llig\u00e0vem un filferro en forma de ganxo al cap; les guerres a cops de pedra contra els nens d\u2019altres barris, o qualsevol altra malifeta que el\u00a0Sr. Reynal<\/b>\u00a0es cuidava prou b\u00e9 de repassar l\u2019endem\u00e0 a l\u2019escola. Perqu\u00e8, inevitablement, tot arribava a les o\u00efdes del Sr. Reynal, que procurava anar redre\u00e7ant com podia aquells nens una mica tor\u00e7ats i salvatges. Jo, que vivia m\u00e9s o menys a la meitat del carrer de Sant Blai, anava \u201cal poble\u201d quan havia d\u2019anar a comprar a Cal Bess\u00f3, a l\u2019esgl\u00e9sia per fer d\u2019escol\u00e0 a Mn Josep, al caf\u00e8 de Cal Jocs o a \u201cestudi\u201d. I an\u00e0vem a \u201cles casetes\u201d quan pass\u00e0vem de Cal Manjon i an\u00e0vem a jugar a futbol en alguna d\u2019aquelles eres que hi havia a la sortida del poble, amb la seguretat de que l\u2019 Antoni de Ca l\u2019Aranya tindria una pilota de cuir per jugar, en un temps que tenir una bona pilota era tot un luxe.<\/p>\n

Recordo com de ben petit anava amb el padr\u00ed a prendre el sol als munts de feixos de llenya que el pastisser Macel\u00b7l\u00ed tenia per al seu forn. All\u00e0 s\u2019hi reunien una colla de padrins a passar l\u2019estona i fer petar la xerrada. Com a diversi\u00f3 ben barata, el vell Jand\u00f3 s\u2019havia acostumat a fer-nos c\u00f3rrer al voltant de la pla\u00e7a als nens que volt\u00e0vem per all\u00e0 i com a premi ten\u00edem algun caramel dels que sempre portava a la butxaca… I recordo com la Rosita, sempre riallera, em despatxava el pa de quilo que di\u00e0riament havia d\u2019anar a buscar \u2013pel fet de ser el germ\u00e0 gran- pel consum diari de casa…<\/p>\n

Records i m\u00e9s records! No s\u2019acaben mai si et poses a recordar… Una coneguda cantant francesa de la meva joventut –Fran\u00e7oise Hardy<\/b>– deia\u00a0 en aquella can\u00e7\u00f3 \u201cLa maison o\u00f9 j’ai grandi\u201d (La casa en la qu\u00e8 he crescut)\u00a0\u201cquan miro el passat i veig la casa on he crescut, em venen al cap un munt de coses\u201d\u2026 \u201cQuan vaig deixar aquell moment de la meva inf\u00e0ncia ja sabia que hi deixava el meu cor. Tots els meus amics envejaven la meva sort en anar a la ciutat, per\u00f2 jo encara penso en la seva felicitat i en les seves rialles i em deia: \u201cTornar\u00e9 algun dia, un mat\u00ed qualsevol, entre les vostres rialles; s\u00ed, algun dia agafar\u00e9 el primer tren del record\u201d… \u201cEl temps ha passat i aqu\u00ed estic, buscant en va la casa que estimava\u201d\u2026<\/i><\/p>\n

Tornar a un lloc despr\u00e9s de molts anys -\u201cagafar el tren del record\u201d- \u00e9s exposar-se a trobar que ja res no \u00e9s igual, que les coses inevitablement han canviat molt, perqu\u00e8 el m\u00f3n sencer ha canviat molt, les persones hem canviat tamb\u00e9 molt i, naturalment, ja res no \u00e9s com era. Per\u00f2 el poble \u00e9s aqu\u00ed i el podem recon\u00e8ixer tot i que hagin canviat les places, les cases, els rostres\u2026 El poble, \u00e9s el poble i sempre est\u00e0 disposat a que hi puguem tornar, sempre ens rep amb els bra\u00e7os oberts i sempre hi trobarem alguna cosa d\u2019all\u00f2 que ens va fer com som, d\u2019all\u00f2 que va alimentar el nostre cos i el nostre esperit; al nostre poble sempre li haurem d\u2019agrair el que ens va donar i el que ens va oferir; haurem d\u2019agrair la generositat dels mestres, dels amics, dels ve\u00efns, de la fam\u00edlia, dels costums, dels infinits detalls d\u2019una cultura antiga que es va passant de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, en silenci i sense adonar-nos-en. El poble fa la gent, la gent fa el poble i tots junts fem aquesta terra \u2013aquest altre Poble amb maj\u00fascula- que tant estimem i pel que tots lluitem, cadasc\u00fa a la seva manera.<\/p>\n

Alguns s\u2019omplen la boca amb all\u00f2 de que \u201cs\u00f3n ciutadans del m\u00f3n\u201d, com volent dir que s\u00f3n gent de mentalitat oberta, que no s\u00f3n pobletans, provincians, gent tancada, que accepten la diversitat cultural, que han corregut m\u00f3n, gent sense banderes, gent que creu molt en la globalitat\u2026 Est\u00e0 molt b\u00e9 tot aix\u00f2 de voler ser ciutadans del m\u00f3n. Per\u00f2 potser que no s\u2019oblidessin que hi ha unes arrels i que el \u201cm\u00f3n gran\u201d comen\u00e7a amb el \u201cpetit m\u00f3n\u201d que ens va parir i ens va veure n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer. En un gran arbre t\u00e9 la mateixa import\u00e0ncia el que es veu com el que no es veu. Les arrels s\u00f3n tan importants com el tronc o les rames. Millor dit: sense arrels, ni tronc ni rames no s\u00f3n res i a la primera ventada se\u2019n va tot a terra. Per poder ser de tot arreu, primerament s\u2019ha de ser d\u2019un lloc i s\u2019ha de recordar que tots tenim uns or\u00edgens que ens han fet com som o el que som. Per tant, ens cal mirar enll\u00e0, sempre m\u00e9s lluny, per\u00f2 sense oblidar mirar de tant en tant aquell raconet on vam n\u00e9ixer.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Col\u00b7laboraci\u00f3 per a\u00a0l\u2019Anuari Castellnou de Seana 2014, que es va presentar per la Festa major d\u2019 enguany) . En la foto, una vista general del centre de Castellnou de Seana. ————————————————————————————— EL TREN DEL RECORD Era un dia de finals de Setembre. Em sembla que era el dia de Sant Miquel de l\u2019any 1959 quan […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4366],"tags":[3570],"class_list":["post-5180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-castellnou-de-seana-catalunya-paisos","tag-castellnou-de-seana"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ly","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5180"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5183,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5180\/revisions\/5183"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}