{"id":5175,"date":"2015-02-07T20:01:15","date_gmt":"2015-02-07T19:01:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5175"},"modified":"2015-02-07T21:45:31","modified_gmt":"2015-02-07T20:45:31","slug":"don-pepe-figueres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/02\/07\/don-pepe-figueres\/","title":{"rendered":"\u201cDON PEPE\u201d FIGUERES"},"content":{"rendered":"

(Foto: Moment en qu\u00e8 Don Pepe enderroca simb\u00f2licament el Cuartel de Bellavista)<\/em><\/p>\n

\n

\"\"<\/h2>\n

Jos\u00e9 Figueres Ferrer<\/strong>, conegut com\u00a0 \u201cDon Pepe\u201d<\/strong> va ser per tres cops President de Costa Rica. Ell sempre havia destacat el seu origen catal\u00e0 i deia que havia nascut a Costa Rica de casualitat, ja que ho va fer un parell de mesos despr\u00e9s que els seus pares hi haguessin arribat des de Catalunya -concretament des d\u2019 Os de Balaguer- com qualsevol emigrant que busqu\u00e9s nous horitzons. El seu pare era un metge d’Os de Balaguer, Mariano Figueres Forges, i la seva mare una mestra d’escola de Reus, Francisca Ferrer Minguella. La llengua que sempre van parlar a casa va ser el catal\u00e0 i sempre va estar en contacte amb catalans ja que de ben jove acompanyava el seu pare a les tert\u00falies pol\u00edtiques que un nombr\u00f3s grup de catalans tenien a la Impremta Alsina, propietat d\u2019un d\u2019ells. Per aix\u00f2, quan el 9 de Novembre de 1956 \u2013en la seva tercera presid\u00e8ncia- va voler anar a con\u00e8ixer el poble dels seus or\u00edgens, va poder fer servir el catal\u00e0 durant tota la visita que hi va fer i en els discurs, cosa que no va agradar gaire a les autoritats d\u2019aquell temps que l\u2019acompanyaven. Ho explica un periodista de Costa Rica en un delici\u00f3s article\u00a0Don Pepe Figueres<\/em><\/a>\u00a0al diari La Naci\u00f3n.<\/p>\n

Don Pepe era tot un personatge. Tenia un gran car\u00e0cter i una gran personalitat, tal com ho mostra el documental\u00a0Don Pepe Figueres<\/strong><\/i>, de Claudi Lauria\u00a0 i que va produir i passar TV3 fa uns anys. Se n\u2019han dit moltes coses i molt bones d\u2019aquest home perqu\u00e8 no va ser un President qualsevol i la seva biografia \u00e9s apassionant. No era nom\u00e9s pol\u00edtic, sin\u00f3 que era un intel\u00b7lectual de talla i un reformista avan\u00e7at al seu temps. Quan el President Calder\u00f3n va pretendre descon\u00e8ixer el resultat de les eleccions del 1948, que atorgaven la vict\u00f2ria a Otilio Ulate, Figueres va liderar el moviment revolucionari que va aconseguir finalment el poder. Des del mateix moment que va ser President de la Junta Provisional va dictar una s\u00e8rie de mesures de gran transcend\u00e8ncia com la dissoluci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit i la nacionalitzaci\u00f3 de la banca, abans d\u2019entregar el poder a Otilio Ulate, que \u00e9s a qui li tocava. Despr\u00e9s va ser elegit President ell mateix \u00a0per tres mandats i va fer una pol\u00edtica molt interessant\u00a0 que va convertir-lo en un referent per a l\u2019esquerra democr\u00e0tica d\u2019Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\n

\u00c9s cert, per\u00f2, que una de les coses que m\u00e9s s\u2019han destacat de la seva biografia ha estat sempre el fet de que l\u2019 1 de desembre de 1948 abol\u00eds l\u2019ex\u00e8rcit al\u00a0Cuartel Bellavista<\/em>\u00a0(actual Museo Nacional de Costa Rica), amb les paraules seg\u00fcents:\u00a0\u00abNo quiero un ej\u00e9rcito de soldados, sino uno de educadores\u00bb.\u00a0<\/em><\/strong>Sempre va mostrar inter\u00e8s en millorar el nivell d\u2019educaci\u00f3 del pa\u00eds, amb la qual cosa Costa Rica es va convertir en una de les primeres nacions al m\u00f3n en no contar amb forces armades. Un episodi que ha passat a la hist\u00f2ria: L’1 de desembre de 1948, despr\u00e9s d’una dolorosa confrontaci\u00f3 armada que va deixar uns 2.000 morts, el president Jos\u00e9 Figueres Ferrer, que havia triomfat en la contesa, es va dirigir a l’antic Cuartel Bellavista, a la capital, i amb un cop de mall contra una torrassa va convertir el recinte militar en un centre de cultura, on encara ara funciona el Museu Nacional. L’abolici\u00f3 de l’Ex\u00e8rcit constitueix la major gesta d’abast hist\u00f2ric i c\u00edvic que des de Costa Rica hagi dictat cap govern, i que sense cap dubte constitueix un dels actes m\u00e9s significatius i de major rellev\u00e0ncia que s’hagu\u00e9s adoptat a Llatinoam\u00e8rica al llarg del segle XX.<\/p>\n

La Hist\u00f2ria ressalta el fet que Jos\u00e9 Figueres Ferrer hagi estat l’\u00fanic general victori\u00f3s que va decidir dissoldre el seu ex\u00e8rcit i que va comunicar la decisi\u00f3 en els seg\u00fcents termes:<\/p>\n

\n

“L’Ex\u00e8rcit regular de Costa Rica, digne successor de l’Ex\u00e8rcit d’Alliberament Nacional, fa lliurament avui la clau d’aquesta caserna a les escoles, perqu\u00e8 sigui convertit en un centre cultural. La Junta Fundadora de la Segona Rep\u00fablica declara oficialment dissolt l’Ex\u00e8rcit nacional, per considerar suficient per a la seguretat del nostre pa\u00eds l’exist\u00e8ncia d’un bon cos de Policia (…). Els homes que tacaren de sang recentment\u00a0 un pa\u00eds de pau comprenem la gravetat que poden assumir aquestes ferides en Am\u00e8rica Llatina i la urg\u00e8ncia que deixin de sagnar. No esgrimim el punyal de l’assass\u00ed, sin\u00f3 el bistur\u00ed del cirurgi\u00e0. Com a cirurgians ens interessa ara, m\u00e9s que l’operaci\u00f3 practicada, la futura salut de la naci\u00f3, que exigeix que aquesta ferida tanqui aviat, i que sobre ella es formi una cicatriu m\u00e9s sana i m\u00e9s forta que el teixit original (…). Som sostenidors definits de l’ideal d’un nou m\u00f3n a Am\u00e8rica. A aquesta p\u00e0tria de Washington, Lincoln, Bol\u00edvar i Mart\u00ed, volem avui dir-li: Oh Am\u00e8rica altres pobles fills teus tamb\u00e9 t\u2019ofrenen les seves grandeses. La petita Costa Rica desitja oferir-te sempre, com ara, juntament amb el seu cor, el seu amor a la civilitat, a la democr\u00e0cia, a la vida institucional “.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Boniques paraules, que no es van quedar nom\u00e9s en paraules, com passa massa vegades en els discursos dels pol\u00edtics. Va ser capa\u00e7 de posar els fonaments a un pa\u00eds que ha estat model de tantes i tantes coses, que molts n\u2019haurien d\u2019aprendre. Llibertat i democr\u00e0cia \u00e9s el que fa falta a tants i tants llocs que veuen retrocedir uns drets conquerits que mai s\u2019haurien d’haver perdut. Tal com deia\u00a0Gen\u00eds Sinca\u00a0<\/strong>en un article al diari\u00a0ARA \u201c<\/strong>sembla que la hist\u00f2ria d\u2019emigraci\u00f3 dels pares, sempre tan clavada a dins, li havia fet prendre consci\u00e8ncia de la pobresa end\u00e8mica que afectava Costa Rica.<\/p>\n

Quan va ajuntar i entrenar un petit ex\u00e8rcit de voluntaris revolucionaris que els van seguir fidelment i amb els que va guanyar la guerra els va dir:\u00a0\u201cQuan el poble perd la seva sobirania, no nom\u00e9s t\u00e9 el dret sin\u00f3 el deure de lluitar per recuperar-la\u201d.<\/strong>\u00a0 I quan va abolir l\u2019exercit que ell mateix havia ven\u00e7ut militarment va dir: \u201cSi l\u2019abolim, tindrem menys gent per mantenir\u201d.<\/strong>\u00a0A canvi, es va comprometre a desfer el seu. Encara m\u00e9s: un cop va tenir la mil\u00edcia desmantellada, la seva i la dels altres, com a president del pa\u00eds va dimitir:\u00a0\u201cAra farem una cosa que es diu democr\u00e0cia: Ara votarem\u201d.<\/strong><\/p>\n

Paraules que fan de bon escoltar i que alguns haurien de mirar de seguir\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Foto: Moment en qu\u00e8 Don Pepe enderroca simb\u00f2licament el Cuartel de Bellavista) Jos\u00e9 Figueres Ferrer, conegut com\u00a0 \u201cDon Pepe\u201d va ser per tres cops President de Costa Rica. Ell sempre havia destacat el seu origen catal\u00e0 i deia que havia nascut a Costa Rica de casualitat, ja que ho va fer un parell de mesos […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[429,172],"tags":[31838,31810,31828],"class_list":["post-5175","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-democracia","category-politica","tag-democracia","tag-pepe-figueres","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1lt","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5175"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5179,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5175\/revisions\/5179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}