{"id":5169,"date":"2015-02-01T20:14:32","date_gmt":"2015-02-01T19:14:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5169"},"modified":"2015-02-01T20:14:32","modified_gmt":"2015-02-01T19:14:32","slug":"tot-depen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/02\/01\/tot-depen\/","title":{"rendered":"Tot dep\u00e8n"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Fa vora de 200 anys que l\u2019escriptor\u00a0Ram\u00f3n de Campoamor<\/strong>\u00a0va escriure aquella famosa quarteta que diu:\u00a0\u201cEn este mundo traidor, nada es verdad ni mentira, todo es seg\u00fan el color del cristal con que se mira\u201d.<\/em>Podr\u00edem dir-ne d\u2019aix\u00f2 relativisme? No ho s\u00e9. El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que la veritat universal i \u00fanica no existeix o, dit d\u2019una altra manera, que\u00a0 en tota afirmaci\u00f3 s\u2019hi amaga inevitablement la subjectivitat. \u00c9s molt possible que, per fas o per nefas, haguem de concloure que quasi tot \u00e9s aix\u00ed. Tant de bo tot fos tan objectiu com ho \u00e9s la suma del 2+2=4\u2026 tot i que, fins i tot aqu\u00ed, segurament que algun matem\u00e0tic prou savi hi trobaria alguna cosa a dir..<\/p>\n

Tots tenim uns filtres, que podem anomenar educaci\u00f3, cultura, pa\u00eds, fam\u00edlia, classe social, edat, etc., que fan que el nostre pensament sigui parcial, subjectiu i una mica curt de vista. Recordeu aquella can\u00e7\u00f3 que cantaven\u00a0Els Esquirols<\/strong><\/em>\u00a0i que es titulava\u00a0\u201cTot dep\u00e8n<\/em>\u201d ? Segueix sent ben actual:<\/p>\n

No serem, no serem moguts\u2026
\nNo serem, no serem moguts\u2026
\nTot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n,tot dep\u00e8n, del vent
\nTot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n.
\nDe quin color \u00e9s la pell de D\u00e9u\u2026
\nVull ser lliure, vull ser lliure\u2026
\n“Donde est\u00e1n las llaves”\u2026
\nLa caca de la muntanya no fa pudor\u2026
\nTot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n,tot dep\u00e8n, del vent
\nTot dep\u00e8n, tot dep\u00e8n.
\nSi no fos, si no fos, si no fos, si no fos, si no fos, si no fos, si no fos, pel vent,
\nTot dep\u00e8n d’on bufa el vent.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Tot dep\u00e8n d\u2019on bufa el vent. Tot dep\u00e8n de com ens posem les ulleres o de com tintem els vidres. I si aix\u00f2 sempre ha estat aix\u00ed, tamb\u00e9 deu ser-ho ara, penso jo. Quina ra\u00f3 hi ha perqu\u00e8 les coses hagin canviat? Fins i tot m\u2019atreviria a dir que actualment la situaci\u00f3 s\u2019ha agreujat. O si no, preguntem-nos per quin motiu hi ha tanta difer\u00e8ncia en els titulars dels diaris. A qui pertanyen els diaris? Quins capitals hi ha darrere? Qui posa cada dia en lletres ben grosses uns titulars i, en canvi, n\u2019amaga d\u2019altres? Aquest senyor Lara que va morir ahir, on invertia els seus diners? Qu\u00e8 patrocinava i qu\u00e8 deixava de patrocinar? Qu\u00e8 volia aconseguir i qu\u00e8 volia evitar de totes maneres? Per m\u00e9s elogis que ara li facin, tots sabem quines eren les seves intencions perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia d\u2019altres, tenia la virtut de parlar clar. Almenys sab\u00edem tots el qu\u00e8 pensava. Existeix la informaci\u00f3 totalment lliure, sense interessos de cap mena? Tant de bo!<\/p>\n

Parlem molt de la veritat i cada dia se\u2019ns fa m\u00e9s dif\u00edcil saber on \u00e9s i si realment existeix. Recordeu el fil\u00f2sof grec\u00a0Di\u00f2genes<\/strong>, que sortia al carrer amb la seva llanterna encesa\u00a0 a ple dia de sol i quan els seus deixebles li van preguntar perqu\u00e8 ho feia, ell va respondre que buscava\u00a0un home<\/em>. Amb aquesta resposta, Di\u00f2genes donava a entendre que encara no havia trobat cap mortal digne d\u2019aquest nom.<\/p>\n

Cal trobar homes justos que es dediquin a la pol\u00edtica, que estimin la veritat\u00a0 per tal de prendre les decisions m\u00e9s adequades per al poble. No \u00e9s f\u00e0cil saber qu\u00e8 \u00e9s el millor per a la majoria i \u00e9s f\u00e0cil equivocar-se. Per\u00f2 parlem\u00a0 de persones que vagin amb bona fe. Parlem de que tot no est\u00e0 perm\u00e8s i de que algunes l\u00ednies vermelles no s\u2019haurien de traspassar mai. Parlem del dret a la informaci\u00f3 vera\u00e7 i lliure i del dret que t\u00e9 una societat democr\u00e0tica a riure\u2019s de tot -del mort i de qui el vetlla- per\u00f2 amb honestedat i buscant la veritat per damunt de tot. Podem riure\u2019ns de tot bitxo vivent si ho fem amb respecte i sabent que tamb\u00e9 poden riure\u2019s de nosaltres. Parlem de que tots tenim un tros de veritat, per\u00f2 que no la tenim mai sencera.<\/p>\n

I a qu\u00e8 ve tota aquesta peroraci\u00f3, em direu? On vol anar a parar aquet? Doncs, ja us ho dir\u00e9: voldria que alg\u00fa em respongu\u00e9s a qu\u00e8 venen tantes difer\u00e8ncies a l\u2019hora d\u2019amidar, d\u2019avaluar i valorar la concentraci\u00f3 d\u2019ahir de PODEMOS a Madrid i, per exemple, comparar-les amb les concentracions que hem fet a Catalunya aquests darrers anys. S\u00f3n justos els diaris i les televisions? PODEMOS va aconseguir aplegar cent, dues centes o tres centes mil persones a Madrid. I nosaltres aqu\u00ed quants \u00e9rem? All\u00f2 d\u2019ahir va ser un toc d\u2019atenci\u00f3 que feia molta gent descontenta i tipa de la situaci\u00f3 actual, tipa de tota mena de\u00a0castes \u2013<\/em>aix\u00ed ho anomenen ells–<\/em>\u00a0i, per damunt de tot, de la situaci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social actual. I les nostres manifestacions qu\u00e8 s\u00f3n? Per qu\u00e8 s\u2019apleguen multitudin\u00e0riament els catalans? Per qu\u00e8 protesten? I, \u00e9s clar, de seguida entrem en distincions i en all\u00f2 del\u00a0tot dep\u00e8n i que no \u00e9s el mateix.\u00a0<\/em>Es veu que PODEMOS pot manifestar el desacord i el malestar per\u00f2 nosaltres no. Voler la independ\u00e8ncia, voler marxar d\u2019una Espanya corrupta i pudent es veu que no \u00e9s el mateix que el que demanen ells. El que nosaltres demanem deu estar en una escala de valors inferior. El nostre no compta. All\u00f2 d\u2019ahir es veu que t\u00e9 m\u00e9s valor que les nostres manifestacions i el nostre descontentament\u2026 La seva protesta \u00e9s totalment leg\u00edtima, per\u00f2 la nostra es veu que no.<\/p>\n

A aquests de Podemos nom\u00e9s els demanaria una cosa: si la seva\u00a0Marcha del cambio<\/em>\u00a0\u00e9s totalment leg\u00edtima i si una bona part dels seus postulats s\u00f3n totalment assumibles per a mi, per quin motiu ells no poden assumir els meus postulats, les meves aspiracions i les meves \u00e0nsies de canvi? La seva Rep\u00fablica Espa\u00f1ola \u00e9s totalment leg\u00edtima; la Rep\u00fablica Catalana no ho \u00e9s? L\u2019acte d\u2019ahir el van acabar amb la can\u00e7\u00f3 del gran poeta i cantant uruguai\u00e0\u00a0Alfredo Zitarrosa<\/strong>\u00a0\u201cAdagio a mi pa\u00eds\u201d .\u00a0<\/em>Potser caldria que es fixessin b\u00e9 en la lletra i que no fossin tan pobres de mires, tan tebis i tan curts de vista com per no veure que el que demanem els catalans tamb\u00e9 ho poden compartir ells i que s\u2019haurien d\u2019afegir a les nostres aspiracions si no volen ser tamb\u00e9 ells la\u00a0casta\u00a0<\/strong><\/em>de la que tan reneguen\u2026<\/p>\n

Adagio en mi pa\u00eds<\/h3>\n

En mi pa\u00eds, qu\u00e9 tristeza,
\nla pobreza y el rencor.
\nDice mi padre que ya llegar\u00e1
\ndesde el fondo del tiempo otro tiempo
\ny me dice que el sol brillar\u00e1
\nsobre un pueblo que \u00e9l sue\u00f1a
\nlabrando su verde solar.
\nEn mi pa\u00eds, qu\u00e9 tristeza,
\nla pobreza y el rencor.<\/p>\n

T\u00fa no pediste la guerra,
\nmadre tierra, yo lo s\u00e9.
\nDice mi padre que un solo traidor
\npuede con mil valientes;
\n\u00e9l siente que el pueblo en su inmenso dolor
\nhoy se niega a beber en la fuente
\nclara del honor.
\nT\u00fa no pediste la guerra,
\nmadre tierra, yo lo s\u00e9.<\/p>\n

En mi pa\u00eds somos duros,
\nel futuro lo dir\u00e1.
\nCanta mi pueblo una canci\u00f3n de paz.
\nDetr\u00e1s de cada puerta
\nest\u00e1 alerta mi pueblo,
\ny ya nadie podr\u00e1
\nsilenciar su canci\u00f3n
\ny ma\u00f1ana tambi\u00e9n cantar\u00e1.
\nEn mi pa\u00eds somos duros,
\nel futuro lo dir\u00e1.<\/p>\n

En mi pa\u00eds, qu\u00e9 tibieza
\ncuando empieza a amanecer.
\nDice mi pueblo que puede leer
\nen su mano de obrero el destino
\ny que no hay adivino ni rey
\nque le pueda marcar el camino
\nque va a recorrer.
\nEn mi pa\u00eds, qu\u00e9 tibieza
\ncuando empieza a amanecer.<\/p>\n

Coro
\nEn mi pa\u00eds somos miles y miles
\nde l\u00e1grimas y de fusiles,
\nun pu\u00f1o y un canto vibrante,
\nuna llama encendida, un gigante
\nque grita: \u00a1Adelante… adelante…!<\/p>\n

Solo
\nEn mi pa\u00eds brillar\u00e1,
\nyo lo s\u00e9,
\nel sol del pueblo arder\u00e1
\nnuevamente, alumbrando mi tierra.<\/p>\n

(Alfredo Zitarrosa<\/a>–<\/em>1972-1973)<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa vora de 200 anys que l\u2019escriptor\u00a0Ram\u00f3n de Campoamor\u00a0va escriure aquella famosa quarteta que diu:\u00a0\u201cEn este mundo traidor, nada es verdad ni mentira, todo es seg\u00fan el color del cristal con que se mira\u201d.Podr\u00edem dir-ne d\u2019aix\u00f2 relativisme? No ho s\u00e9. El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que la veritat universal i \u00fanica no existeix o, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31964,31828],"class_list":["post-5169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-podemos","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ln","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5169"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5171,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5169\/revisions\/5171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}