![](\"https:\/\/i0.wp.com\/cmontpellier.googlepages.com\/cayuco2.jpg?resize=124%2C127\")
<\/p>\n <\/p>\n
Santiago Agrelo \u00e9s arquebisbe de T\u00e0nger i viu de ben a prop la mort a l’estret de centenars de persones que tenen com a \u00fanic objectiu de la seva vida anar a Europa. Com sigui. <\/p>\n
Llegia avui una reflexi\u00f3 seva sobre aquest fet:<\/p>\n
"Avui, de molts llocs del nord d’\u00c0frica, surten "mar endins", cam\u00ed d’Europa, Zod\u00edacs, pasteres, pirag\u00fces, m\u00edseres embarcacions carregades d’humanitat jove, que somnia tamb\u00e9 la seva pesca miraculosa, una humanitat nascuda amb dret a somniar i condemnada a morir sense tocar la realitat del que somia.
No podem mesurar el dolor dels que pateixen a la frontera sud d’Europa, ni tan sols som capa\u00e7os de comptar el nombre dels que hi moren. Aix\u00f2 s\u00ed, dolor innecessari i mort violenta semblen formar part del paisatge, i correm el risc d’habituar-nos a veure’ls com es veu sortir el sol o ploure.
No fa gaire, en aig\u00fces de la Mediterr\u00e0nia, entre L\u00edbia i It\u00e0lia, van morir 73 immigrants. Cinc van ser rescatats amb vida. El dia que van ser rescatats de la mort, aquell mateix dia van comen\u00e7ar a ser delinq\u00fcents per llei a l’estat itali\u00e0.
Dissabte passat, de trenta-sis persones que, amuntegades en una zodiac, somniaven amb arribar a les costes d’Espanya, nom\u00e9s 11 van ser rescatades amb vida. El mateix dia en qu\u00e8 van ser rescatades, aquestes persones van comen\u00e7ar a ser delinq\u00fcents per llei a l’estat marroqu\u00ed.
Cad\u00e0ver o delinq\u00fcent: trist\u00edssima i inacceptable alternativa per als qui nom\u00e9s han somniat l’alegria d’una pesca miraculosa".<\/p>\n
\u00c9s trist no poder posar fi a aquest trista realitat que seguir\u00e0 mentre all\u00e0 baix hi hagi tanta pobresa. Morir per morir, prefereixen fer-ho amb les butxaques plenes. Aix\u00f2 \u00e9s el que somnien per\u00f2 la gran majoria d’ells no ho aconseguiran mai. Aqu\u00ed viuran un altre estil de pobresa, tant o m\u00e9s dura que la dels seus pa\u00efsos on, almenys, tenien el recer dels seus amics, de la seva fam\u00edlia i del seu poble. Aqu\u00ed seran un \u00e9ssers an\u00f2nims que moriran al carrer o deixaran la pell esclavitzats per amos sense entranyes que els trauran tot el suc fins el dia que no els en quedi gens.<\/p>\n
S\u00ed, trista realitat per a ells i tamb\u00e9 per a nosaltres, europeus en crisi econ\u00f2mica i en crisi d’identitat i de valors. Nosaltres, que som humanament tant pobres com ells, ens omplirem la boca amb paraules grandiloq\u00fcents mentre deixem morir aquests pa\u00efsos de gana, de sida o de mal\u00e0ria… Una vella Europa que, a fi de comptes, segueix vivint com en segles passats a les costelles d’aquesta gent desesperada que sembla que fa l’impossible per deixar la vida per aquests mars de D\u00e9u!<\/p>\n