{"id":5137,"date":"2015-01-02T18:28:45","date_gmt":"2015-01-02T17:28:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5137"},"modified":"2015-01-02T18:28:45","modified_gmt":"2015-01-02T17:28:45","slug":"que-ens-portara-aquest-any","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2015\/01\/02\/que-ens-portara-aquest-any\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 ens portar\u00e0 aquest any?"},"content":{"rendered":"<h3><a style=\"font-size: 13px\" href=\"https:\/\/i0.wp.com\/lh4.ggpht.com\/-NjdOLpzNgo8\/VKbUHYrkuuI\/AAAAAAABheM\/wzqcMxP--dQ\/s1600-h\/SDC10787%25255B4%25255D.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"border: 0px;margin-left: 5px;margin-right: 5px\" title=\"SDC10787\" alt=\"SDC10787\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/lh6.ggpht.com\/-1kJQAJHN9hs\/VKbUIlyFEUI\/AAAAAAABheU\/DHEAGruA5lI\/SDC10787_thumb%25255B1%25255D.jpg?resize=244%2C192\" width=\"244\" height=\"192\" align=\"left\" border=\"0\" \/><\/a><\/h3>\n<div id=\"post-body-1856324414658237770\">\n<p align=\"justify\">Al darrer apunt que escrivia al blog -ja a les darreres escorrialles de l\u2019any- deia que un canvi d\u2019any ve a ser com una fita o un moment important en el cicle vital de cadasc\u00fa. El simple fet de despenjar de la paret el calendari antic i substituir-lo per un de nou, ja ens indica que alguna cosa canvia. Acostumem a penjar calendaris nov\u00edssims, flamants i amb unes fotos resplendents que ens acompanyaran i alegraran la vista tot un any. Quan jo faig aquest gest tan insignificant sempre em faig la pregunta:\u00a0<em><strong>qu\u00e8 ens portar\u00e0 aquest any?.<\/strong>\u00a0<\/em>I mai podem contestar amb certesa i la resposta sempre queda ballant a l\u2019aire; realment mai no ho podem saber i quasi sempre l\u2019any nou ens d\u00f3na alguna sorpresa\u2026 Cada nou any\u00a0 -i de fet cada dia- ens porta moltes coses bones i dolentes; per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que cada any es produeix algun fet for\u00e7a m\u00e9s transcendent que els altres, que ens deixa una marca significativa per b\u00e9 o per mal.<\/p>\n<p align=\"justify\">Ara fa justament un any (era el dia 4 de gener) que rebia un correu electr\u00f2nic d\u2019un amic que no feia gaire que havia conegut. Feia m\u00e9s o menys un parell d\u2019anys. Em refereixo al\u00a0<strong>Josep M\u00a0 (Zum) Boix Masramon<\/strong>. Ens vam con\u00e8ixer a trav\u00e9s d\u2019aquest blog i, nom\u00e9s per aix\u00f2 sol,\u00a0 considero que ja ha valgut la pena que un dia hagu\u00e9s tingut la bona idea de comen\u00e7ar-lo. D\u2019una altra manera, \u00e9s molt probable que mai a la vida ens hagu\u00e9ssim trobat i conegut. Es veu que ell anava entrant al meu blog i, de tant en tant, m\u2019anava deixant algun comentari. Jo no sabia qui era, fins que un dia em va escriure un correu molt bonic explicant-me que em llegia, qui era ell i com sintonitzaven els nostres pensaments en un munt de coses. Ben poc temps despr\u00e9s -el 3 d\u2019 abril de 2014-\u00a0<strong>Josep M (Zum) Boix Masramon\u00a0<\/strong>es moria d\u2019un c\u00e0ncer a Sant Miquel de Campmajor als 69 any d\u2019edat.<\/p>\n<p align=\"justify\">Deia que era el 4 de gener de 2014 quan rebia \u2013suposo que juntament amb una altra bona colla d\u2019amics i familiars- un correu seu. La malaltia no l\u2019havia deixat felicitar el Nadal com ell hauria volgut. I se\u2019n dolia. Voldria fer p\u00fablic ara aquest correu, estant com estic ben segur que a ell no li sabria gens de greu i que potser fins i tot li agradaria prou. Deia aix\u00ed:<\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>A m i c s,\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>M\u2019hauria agradat fer-vos aquestes ratlles cam\u00ed del Nadal. O b\u00e9 arribats ja com qui diu a Betlehem\u00a0 amb Maria, Josep i l\u2019Infant, embolcallats tots per la bondat, la just\u00edcia i la pau.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>Per\u00f2 els dies han anat passant i la cavalcada imparable del 2014 se\u2019ns end\u00fa endavant. De moment, segueixo hospitalitzat a l\u2019hospital Josep Trueta de Girona, perqu\u00e8 m\u2019han diagnosticat una\u00a0 creixen\u00e7a del c\u00e0ncer que cr\u00e8iem extingit. El tractament que estic rebent \u00e9s immillorable, digne d\u2019una Catalunya independent i millor que la que coneixem. Pel que fa a calendari, els metges prefereixen no arriscar res. En fi, pau, serenor i molta calma.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>\u00c9s veritat que de tant en tant em ve a trobar la recan\u00e7a per tantes coses precioses, les m\u00e9s habituals de cada dia que m\u2019agradaria dur a terme. Per\u00f2 ara se\u2019m va fent clar que el cam\u00ed que se\u2019m proposa \u00e9s un altre: agafar el bast\u00f3 i emprendre com a fill pr\u00f2dig la direcci\u00f3 de la casa del Pare del Cel. M&#8217;han ensenyat que la seva compassi\u00f3 i comprensi\u00f3 sobrepassen tot el que podem entendre de manera que hi vaig amb tota confian\u00e7a, dient amb el salmista i amb el Nab\u00ed Estic en mans del Senyor, \u00bfcom podeu dir-me ves-te&#8217;n arran, ocell, per les muntanyes? s\u00f3c a les seves mans cosa a desfer i refer. \u00bfQu\u00e8 hi fa si passo d\u2019aquest m\u00f3n? D\u00e9u ve.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>El meu deute amb cadascun de vosaltres \u00e9s molt gran, ja que n\u2019he rebut molt m\u00e9s del que jo he donat. Us desitjo el bo i millor per aquest 2014 confiant que juntament amb el nostre pa\u00eds Catalunya, fareu passos decisius cap a la dignitat, la llibertat i\u00a0 la just\u00edcia.<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>Rebeu una abra\u00e7ada estreta,<\/em><\/p>\n<p align=\"justify\"><em>Z u m<\/em><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/lh3.ggpht.com\/-YVMAfs-J5VA\/VKbUJ-QBxQI\/AAAAAAABhec\/p1WeegFawyQ\/s1600-h\/SDC10791%25255B4%25255D.jpg\"><em><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"border: 0px;margin-left: 5px;margin-right: 5px\" title=\"SDC10791\" alt=\"SDC10791\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/lh5.ggpht.com\/-0y_avqwHqMs\/VKbUK4L39lI\/AAAAAAABhek\/Ub6ufgs6_Wg\/SDC10791_thumb%25255B1%25255D.jpg?resize=217%2C170\" width=\"217\" height=\"170\" align=\"right\" border=\"0\" \/><\/em><\/a><\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">Com podeu veure, aquesta va ser un dels regals enverinats amb que ens va obsequiar l\u2019any 2014 als familiars i amics seus. Una molt mala not\u00edcia per comen\u00e7ar l\u2019any. L\u2019estiu anterior hav\u00edem tingut l\u2019ocasi\u00f3 de poder-nos con\u00e8ixer personalment aqu\u00ed al Pla d\u2019Urgell -on ell hi tenia molts antics i\u00a0 bons amics-, en una trobada que vaig explicar al seu moment en un apunt del meu blog i que titulava\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/06\/24\/labraada-amb-lamic-irreal\/\"><strong><em>L&#8217;abra\u00e7ada amb l&#8217;amic irreal<\/em><\/strong><\/a>. Va ser tota una tarda de xerrada tranquil\u00b7la a l\u2019ombra d\u2019una alzina. Era una persona amb qui feia de bon parlar i, sobretot, de bon escoltar. Vam acceptar la seva invitaci\u00f3 a una proposta que ens havia fet un temps abans de veure\u2019ns algun dia a casa seva a les Comaleres de Falgons, en un bonic paratge a cavall del Pla de l&#8217;Estany i la Garrotxa, a les envistes del Canig\u00f3. Em deia en una altre correu anterior:<\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>No s\u00f3n pas poques les ocasions en qu\u00e8 les vostres contribucions a la reflexi\u00f3 col.lectiva desvetllen ressons i sintonies dins meu. Tot plegat em porta a fer-vos una proposta un xic agosarada. Ens faria il\u00b7lusi\u00f3 con\u00e8ixer-vos i compartir una estona del cam\u00ed que tots estem fent. Com aquells qui coincidint en un entreforc, asseguts en un prat o a la vora de la llar de foc, posen en com\u00fa reflexions, notes de viatge, pistes, horitzons vitals, silencis&#8230; Per despr\u00e9s reprendre la recerca, cadasc\u00fa amb nou al\u00e8 i cantant Amistat uneix-nos, llibertat deslliura&#8217;ns.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">No vam arribar a temps de poder anar a visitar-lo casa seva i em va saber greu. Per\u00f2 s\u00ed que vam arribar a temps de poder-nos trobar una tarda sencera al Pla d\u2019 Urgell i gaudir del seu somriure ample i de la seva serenor tranquil\u00b7la. Escoltant-lo ho notaves en ell un pou de saviesa, feta de meditacions i silencis i que sortia amb les paraules justes per expressar conviccions profundes. Per aix\u00f2 voldria acabar aquest apunt amb unes altres paraules seves que podrien ser ben b\u00e9 uns excel\u00b7lents desitjos per aquest any que acabem d\u2019encetar:<\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>Confio que els catalans, siguin quines siguin les seves arrels, trobarem com avan\u00e7ar resoltament cap a la dignitat i la llibertat. Ja sabeu com aprecio els altres pobles ib\u00e8rics, per\u00f2 ara penso que ens cal fer aquest pas en b\u00e9 de tots. Hi ha hagut moltes oportunitats per a resoldre-ho\u00a0 &#8211;no solament aquests trenta-cinc anys, sin\u00f3 durant segles&#8211;, i no hem pogut, o no ho han volgut els qui podien. Tant de bo ara que la for\u00e7a bruta no pot impedir-ho fem aquest pas endavant amb fermesa. En b\u00e9 de tots.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">Que aix\u00ed sigui, Zum! I tu des del cel d\u00f3na\u2019ns un cop de m\u00e0\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al darrer apunt que escrivia al blog -ja a les darreres escorrialles de l\u2019any- deia que un canvi d\u2019any ve a ser com una fita o un moment important en el cicle vital de cadasc\u00fa. El simple fet de despenjar de la paret el calendari antic i substituir-lo per un de nou, ja ens indica [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697,877,643],"tags":[31903,31863,31850],"class_list":["post-5137","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","category-catalunya","category-independencia","tag-amistat","tag-catalunya","tag-independencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1kR","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5137","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5137"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5137\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5138,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5137\/revisions\/5138"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5137"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5137"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5137"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}