{"id":5133,"date":"2014-12-30T19:02:46","date_gmt":"2014-12-30T18:02:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5133"},"modified":"2014-12-30T19:02:46","modified_gmt":"2014-12-30T18:02:46","slug":"tancar-un-llibre-i-obrir-ne-un-altre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/12\/30\/tancar-un-llibre-i-obrir-ne-un-altre\/","title":{"rendered":"Tancar un llibre i obrir-ne un altre"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"No s\u00e9 qu\u00e8 ho fa, per\u00f2 quan arriben aquests darrers dies de l\u2019any sembla que inevitablement ens sentim enduts a fer una esp\u00e8cie de balan\u00e7 mental de l\u2019any que hem passat. Ho fan els diaris, les TV, les revistes i em sembla que ho fem cadasc\u00fa de nosaltres\u2026Un any \u00e9s un cicle vital, viscut amb m\u00e9s o menys intensitat i que pot haver passat sense pena ni gl\u00f2ria o, al contrari, un temps que ha tingut moments molt intensos i interessants i que potser fins i tot han deixat una marca indeleble a la nostra vida. Cadasc\u00fa s\u2019ho sabr\u00e0, per\u00f2 a mi em passa . I no s\u00e9 si a tothom li passa una cosa similar\u2026<\/p>\n

Jo m\u2019imagino aquests curts dies d\u2019hivern que clouen l\u2019any i que conviden a estar recl\u00f2s a casa a causa del fred, com una esp\u00e8cie de tancament d\u2019un llibre que hem anat llegint i al que hem arribat a la fi.\u00a0 No nom\u00e9s passem p\u00e0gina, sin\u00f3 que tanquem el llibre sencer. El tanquem i ens posem a pensar si ens ha agradat molt o poc, si potser n\u2019esper\u00e0vem una altra cosa, si ha assolit o potser millorat les nostres expectatives o, tot al contrari, si ens ha defraudat. El cas \u00e9s que l\u2019hem llegit, l\u2019hem acabat i ara toca obrir-ne un altre. Com us deia, \u00e9s el que a mi em passa aquests dies. I tamb\u00e9 tinc un altre sentiment, que vindria a ser una cosa semblant. M\u2019ho recorda una frase del gran\u00a0Viktor Frankl<\/strong>, que diu que \u201d la vida no \u00e9s un llibre que s\u2019hagi de llegir, sin\u00f3 un full en blanc que est\u00e0 esperant ser escrit\u201d. Vol dir que ens cal mirar sempre endavant i que el passat ja ha passat i poca cosa hi podem fer per modificar-lo. De fet, no hi podem fer res. Potser dissimular-lo una mica, tal com fam molts llibres de mem\u00f2ries d\u2019aquests que ara surten com a bolets. Tothom que es vulgui fer valer una mica escriu el seu llibre de mem\u00f2ries (ni que nom\u00e9s tingui 40 anys i no n\u2019hagi de viure molts m\u00e9s). No s\u00e9 si \u00e9s per dissimular una les coses lletges del seu passat i maquillar-lo una mica per tal de que no sigui tan horrible\u2026 Per\u00f2 ho fan tan malament, que no tenen cap mena de mania en falsejar descaradament la realitat i ho fan sense cap mena de rubor. \u00bfNo s\u2019adonen que, al final de tot, quasi tot se sap i tot surt a la llum?\u2026.<\/p>\n

A fi de comptes a mi em sembla que el que importa quan s\u2019arriba a aquesta l\u00ednia psicol\u00f2gica que \u00e9s un final d\u2019any, \u00e9s no fer-se trampes al solitari i fer l\u2019inventari tan ben fet com sigui possible: aix\u00f2 ho he fet b\u00e9, all\u00f2 no tant, aquella cosa segur que la podia haver fet millor, potser aquella altra la vaig encertar del tot\u2026 I seguir amb els consells sempre tan plens de saviesa del gran psiquiatre austr\u00edac, Viktor Frankl, ell que pot parlar com ning\u00fa per pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i que ens recomana buscar el sentit de la nostra vida, perqu\u00e8 la vida sempre t\u00e9 sentit, tot i que moltes vegades resta amagat sota les situacions m\u00e9s inversemblants. Perqu\u00e8, pensant-ho b\u00e9, els encerts tenen sentit; com en tenen els errors, el sofriment, el dolor o les p\u00e8rdues. Tot, tot, ens pot servir de despertador per deixondir-nos de les nostres rutines i del nostre caminar per la vida amb els ulls clucs.<\/p>\n

Cada fi d\u2019any hauria de ser un agafar de nou la nostra llibertat que mantenim una mica rovellada i fer-la servir per convertir els esdeveniments i la vida sencera en alguna cosa amb sentit, si \u00e9s que no l\u2019hem perdut pel cam\u00ed com ens passa massa sovint. La vida \u00e9s plena de condicionaments de tota mena, per\u00f2 nosaltres som lliures per enfrontar-nos-hi i assumir una actitud positiva davant les coses. Cada fi d\u2019any haur\u00edem de fer el gest d\u2019agafar el llibre que hem llegit, posar-lo a l\u2019estanteria i triar-ne un de nou, o encara millor, agafar paper i llapis i intentar escriure\u2019n un de nou cadascun de nosaltres. I, con diu, Frankl, no arribarem a ser nosaltres mateixos fins que no sortim i ens oblidem una mica del nostre \u201cjo\u201d per tal de trobar alg\u00fa a qui estimar, alguna feina a fer o un sofriment al que li hem de trobar-li sentit.<\/p>\n

Bon any nou a tots!<\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No s\u00e9 qu\u00e8 ho fa, per\u00f2 quan arriben aquests darrers dies de l\u2019any sembla que inevitablement ens sentim enduts a fer una esp\u00e8cie de balan\u00e7 mental de l\u2019any que hem passat. Ho fan els diaris, les TV, les revistes i em sembla que ho fem cadasc\u00fa de nosaltres\u2026Un any \u00e9s un cicle vital, viscut amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5375,2792,2615],"tags":[31945,31905,31901],"class_list":["post-5133","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-autocritica","category-psicologia","category-valors","tag-autocritica","tag-psicologia","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1kN","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5133"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5136,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5133\/revisions\/5136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}