{"id":5120,"date":"2014-12-17T20:22:20","date_gmt":"2014-12-17T19:22:20","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5120"},"modified":"2014-12-17T20:22:20","modified_gmt":"2014-12-17T19:22:20","slug":"el-meu-paisatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/12\/17\/el-meu-paisatge\/","title":{"rendered":"El meu paisatge"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Joan Maragall<\/strong>, en el seu conegut poema\u00a0Cant Espiritual<\/strong>,\u00a0<\/em>diu que li agrada el m\u00f3n on viu, sense especificar-ne un lloc concret:<\/p>\n

\n

“Si el m\u00f3n ja \u00e9s tan form\u00f3s, \/ Senyor, si es mira \/ amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, \/ qu\u00e8 m\u00e9s ens podeu d\u00e2 en una altra vida? \/\/ Perx\u00f2 estic tan gel\u00f3s dels ulls, i el rostre, \/ i el cos que m’heu donat, Senyor, \/ i el cor que s’hi mou sempre… i temo tant la mort!” (Joan Maragall, Cant Espiritual).<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2 tots tenim un paisatge preferit, que sentim nostre, que estimem potser m\u00e9s que els altres; potser perqu\u00e8 sentim que hi tenim posades ben fondes les nostres arrels i perqu\u00e8, des que vam obrir els ulls, l\u2019hem vista, ens ha acaronat, hem respirat el seu aire i hem begut de la seva llum. Els paisatges han ajudat molt a ser com som i d\u2019alguna manera ens marca profundament. Una vegada vaig sentir a dir a un \u00f2ptic-optometrista que fins i tot influeix m\u00e9s del que ens pensem en el tipus de visi\u00f3 que tenim perqu\u00e8 l\u2019habitud de l\u2019ull a un tipus de paisatge determinat fa que l\u2019ull \u2013i per tant la nostra visi\u00f3- tendeixi a que tinguem miopia o hipermetropia. L\u2019ull s\u2019acostuma ja des del moment de la naixen\u00e7a a mirar grans dist\u00e0ncies o a mirar curt. Es veu que no \u00e9s el mateix plana oberta o vall de muntanya tancada. No s\u00e9 si \u00e9s exactament aix\u00ed\u2026 Per\u00f2 s\u00ed que estic segur que el paisatge pot influir m\u00e9s o menys en l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, en la nostra manera de veure les coses, en el car\u00e0cter, etc.<\/p>\n

Jo s\u00f3c del Pla d\u2019 Urgell i, per tant, estic acostumat i m\u2019agrades les planures amb aquelles postes de sol llargues i de mil colors. Aqu\u00ed a la nostra terra sembla que el sol no se\u2019n vulgui anar, tot el contrari de les valls muntanyenques en qu\u00e8 el sol es pon de patac i en un tres i no res es queden fosques. A mi m\u2019agrada prou la plana d\u2019 Urgell, amb els seus cultius, les seves s\u00e8quies i canals, els seus colors, les seves boires, els seus freds i les seves calors, els seus arbres i les quadr\u00edcules del seus cultius. La qual cosa, per\u00f2, no treu que tamb\u00e9 m\u2019agradi prou la muntanya i el mar o altres paisatges ben diferents. Per\u00f2 jo m\u2019he acostumat al meu i m\u2019hi sento c\u00f2mode. Gaires dies de mar o de muntanya em cansen i sembla que ja tinc ganes de tornar a la plana riallera del meu Pla d\u2019Urgell.<\/p>\n

Perqu\u00e8 la m\u00e0 de l\u2019home ha convertit aquella plana agresta i dura en quelcom rialler, alegre i f\u00e0cil d\u2019habitar. Les terres que integren aquesta plana interior del nostre pa\u00eds eren conegudes amb el top\u00f2nim d\u2019origen \u00e0rab \u00abMascan\u00e7\u00e0\u00bb i tamb\u00e9 com el \u00abclot de l\u2019infern\u00bb o \u00abla plana del diable\u00bb. Tot aix\u00f2 succe\u00efa, \u00e9s clar, molt abans de que Pau Vila en trac\u00e9s uns l\u00edmits aproximats el 1931, d\u2019acord amb la topografia que marca uns l\u00edmits naturals ben determinats i que actualment compr\u00e8n v\u00e0ries comarques administratives La plana d\u2019 Urgell sobrepassa, per tant, els l\u00edmits del que estrictament \u00e9s la nova comarca anomenada Pla d\u2019Urgell. Abans d\u2019arribar-hi l\u2019aigua aquesta plana era un desert i el clima rigor\u00f3s feia for\u00e7a dif\u00edcil viure-hi, encara que ja al segle XVIII va comen\u00e7ar a colonitzar-se i a transformar-se de veritat quan va comen\u00e7ar a ser conreada m\u00e9s seriosament i s\u2019hi va comen\u00e7ar a sembrar, sobretot gra. Els anys que la pluja acompanyava els pagesos anaven vivint, per\u00f2 els anys de sequera, malament rai! . A partir del 1862, amb l\u2019arribada de l\u2019aigua, les coses van canviar totalment i llavors la transformaci\u00f3 ja va ser radical.<\/p>\n

M\u2019agrada la plana d\u2019 Urgell en les seves diferents estacions de l\u2019any perqu\u00e8 trobo que la fan tan diferent que d\u00f3na bo contemplar-la en cada un dels seus moments. I tots els moments s\u00f3n bons i tots tenen la seva gr\u00e0cia. Com les persones que, si sabem parar-nos-hi una mica, trobarem que s\u00f3n boniques en cada moment de la seva vida, des de la innocent infantesa fins a l\u2019arrugada vellesa.<\/p>\n

M\u2019ha fet escriure aquest breu apunt algunes lectures ben interessants que acabo de llegir en aquesta p\u00e0gina web titulada\u00a0\u00a0CENTRE DE RECERQUES DEL PLA D’URGELL “MASCAN\u00c7\u00c0”<\/a>. Hi trobareu material de tota mena, sigui hist\u00f2ric sociol\u00f2gic, econ\u00f2mic, geogr\u00e0fic, etc. d\u2019aquesta plana. Que us sigui de bon profit la seva lectura.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Maragall, en el seu conegut poema\u00a0Cant Espiritual,\u00a0diu que li agrada el m\u00f3n on viu, sense especificar-ne un lloc concret: “Si el m\u00f3n ja \u00e9s tan form\u00f3s, \/ Senyor, si es mira \/ amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, \/ qu\u00e8 m\u00e9s ens podeu d\u00e2 en una altra vida? \/\/ Perx\u00f2 estic […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,546,4627],"tags":[31863,29718,31844],"class_list":["post-5120","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-paisatges","category-pla-d-urgell","tag-catalunya","tag-el-pla-durgell","tag-paisatges"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1kA","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5120"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5122,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5120\/revisions\/5122"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}