{"id":5076,"date":"2014-11-04T23:23:48","date_gmt":"2014-11-04T22:23:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5076"},"modified":"2014-11-04T23:23:48","modified_gmt":"2014-11-04T22:23:48","slug":"la-fi-dels-vius-i-el-descans-dels-morts-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/11\/04\/la-fi-dels-vius-i-el-descans-dels-morts-2\/","title":{"rendered":"La fi dels vius i el descans dels morts"},"content":{"rendered":"
\n

\"DSC_0006\"<\/a>No s\u00f3c gaire d\u2019anar als cementiris. Per\u00f2 hi solo anar una vegada a l\u2019any -el dia de difunts- a posar una flor al n\u00ednxol familiar. M\u00e9s que un ram de flors, m\u2019agrada portar-hi una planta viva. La deixo all\u00e0, reso un parenostre i al cap d\u2019un dia o dos hi torno per emportar-me-la a casa. Aquella flor \u2013que dura el que dura- em suggereix i em fa reflexionar d\u2019alguna manera sobre el que \u00e9s la vida: una constant transformaci\u00f3. La planta neix, creix, floreix i mort despr\u00e9s d\u2019un cicle m\u00e9s o menys llarg. Com tots els altres \u00e9ssers vius.<\/p>\n

Aquesta mat\u00ed he anat a buscar la flor que hi vaig deixar el diumenge. El mat\u00ed d\u2019avui era pluj\u00f3s, r\u00fafol, tirant a fresc. Al cementiri de Castellnou era jo sol. Era un silenci total, trencat nom\u00e9s pel degoteig silenci\u00f3s de la pluja i per algun colom que es movia inquiet pels vuit o deu \u00fanics xiprers\u00a0 que assenyalen el cel amb la seva fosca cap\u00e7ada fastigiada de fulles perennes. Tot era silent misteri aquell lloc, del qual el darrer son s\u2019ha fet amo i senyor. Lloc de sons eterns i de quietuds perennes. Perqu\u00e8 aquest nom de cementiri prov\u00e9 del grec i vol dir dormitori, lloc on dormen per sempre les persones que han acabat el cicle -o un dels cicles- de la vida.<\/p>\n

\"DSC_0002\"<\/a>Mat\u00ed fred i pluj\u00f3s, d\u2019una tardor que l\u2019estiu anava estirant, com si no la volgu\u00e9s deixar marxar i que semblava que li fes mandra arribar. L\u2019estiu s\u2019havia anat quedant, mandr\u00f3s i allargassat, fins avui que ha comen\u00e7at a nevar a la muntanya i a caure arreu una puja menuda que ho ha anant refrescant tot. El meus passos s\u2019escoltaven en el silenci i les creus antigues que encara hi ha plantades a terra semblava que m\u2019anessin donant el bon dia amb els seus bra\u00e7os oberts. No deixa de tenir la seva bellesa i la seva poesia un cementiri, tot i ser humil i discret com ho \u00e9s el del meu poble!. Mentre caminava, pensava en les moltes vides tancades misteriosament\u00a0 dins d\u2019aquells n\u00ednxols, petits forats que guarden exist\u00e8ncies de tot tipus. All\u00e0 hi dormen un munt de persones que han passat m\u00e9s o menys discretament per aquesta vida, fent m\u00e9s o menys b\u00e9 les coses que els va tocar fer, construint amb m\u00e9s o menys encert fam\u00edlies, fent la petita hist\u00f2ria d\u2019 un poble\u00a0 i\u00a0 fent un poble a base d\u2019anys i de tota mena d\u2019afanys.<\/p>\n

\"DSC_0009\"<\/a>All\u00e0 hi he pogut veure encara el carro amb el que es portaven els difunts quan jo era un nen i feia d\u2019escol\u00e0. Quantes vegades havia anar darrere d\u2019aquella mula que estirava aquest mateix carro negre carregat amb una caixa que jo em mirava amb cert recel, tot i que en aquells temps la canalla est\u00e0vem molt m\u00e9s familiaritzats amb la mort que no pas ara. Quan el moss\u00e8n anava a donar l\u2019extrema unci\u00f3 i el vi\u00e0tic als moribunds nosaltres l\u2019acompany\u00e0vem fins al peu del llit sense cap mena de problema i pod\u00edem contemplar aquelles cares de dolor deixant anar els darrers sospirs. \u00c9s cert que ens ho mir\u00e0vem amb una mica de respecte, per\u00f2 no pas amb tanta por i tanta dist\u00e0ncia com com ho fan els infant d\u2019ara. La mort, llavors, no s\u2019amagava ni es dissimulava tant i es vivia amb molta m\u00e9s naturalitat.<\/p>\n

Atansant-me aquest mat\u00ed amb el paraigua obert\u00a0 cap al n\u00ednxol familiar, anava veient com de b\u00e9 han arreglat el lloc, com ho han deixat de net i polit i m\u2019anava fixant amb petits detalls que no m\u2019havia fixat mai. He aprofitat per fer unes fotos, gaudir uns moments del silenci i sentir amb natural evid\u00e8ncia\u00a0 que aquest era el meu dest\u00ed. Potser per aix\u00f2 va b\u00e9 atansar-se als cementiris alguna vegada\u2026 Ajuden a pensar com n\u2019\u00e9s de prim i t\u00e8nue el fil que separa la vida de la mort. Podia veure fotografies de persones que havien mort ja molt velles i amb molt cam\u00ed recorregut i altres, en canvi, molt joves i amb la vida per estrenar. Anava pensant en el misteri de la vida, de la mort, amb l\u2019eternitat, amb l\u2019aqu\u00ed i en el m\u00e9s enll\u00e0 en una barreja de pensaments dispersos i plens de preguntes. Perqu\u00e8 no hem d\u2019oblidar que cada vida \u00e9s un munt de preguntes que ens cal contestar i que s\u2019acaba amb el definitiu interrogant sense resposta.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No s\u00f3c gaire d\u2019anar als cementiris. Per\u00f2 hi solo anar una vegada a l\u2019any -el dia de difunts- a posar una flor al n\u00ednxol familiar. M\u00e9s que un ram de flors, m\u2019agrada portar-hi una planta viva. La deixo all\u00e0, reso un parenostre i al cap d\u2019un dia o dos hi torno per emportar-me-la a casa. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-5076","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1jS","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5076","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5076"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5076\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5077,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5076\/revisions\/5077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5076"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5076"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5076"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}