{"id":5062,"date":"2014-10-21T22:27:23","date_gmt":"2014-10-21T21:27:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5062"},"modified":"2014-10-21T22:27:23","modified_gmt":"2014-10-21T21:27:23","slug":"la-vella-fulla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/10\/21\/la-vella-fulla\/","title":{"rendered":"La vella fulla"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"Relat acabat de publicar al n\u00famero especial dedicat a la TARDOR de la revista\u00a0<\/strong><\/em>LA LLUNA EN UN COVE<\/strong><\/em><\/a>\u00a0–<\/strong><\/em>Revista de Relats en Catal\u00e0<\/strong><\/em><\/a>.<\/strong><\/em><\/p>\n

\n

\u201cLa lluna en un cove\u201d,<\/strong>\u00a0revista de relats en catal\u00e0, publica els seus continguts sobre paper i es fonamenta sobre un projecte cultural independent, que t\u00e9 com a finalitat la promoci\u00f3 i la difusi\u00f3 de la cultura i de la literatura en llengua catalana, sense tenir en compte ni la proced\u00e8ncia dels col\u00b7laboradors, ni el seu lloc de resid\u00e8ncia, ni la varietat dialectal per ells utilitzada.\u201cLa lluna en un cove\u201d (\u201cLLEUC\u201d), revista liter\u00e0ria en catal\u00e0. ~ Direcci\u00f3: Lo\u00ef\u00e7 Miquel P\u00e9rez-Mu\u00f1oz. Disseny i maquetaci\u00f3: El Punt Vol\u00b7lat. Edici\u00f3: Editorial \u201cEl Toll\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

—————————————————————————————-<\/p>\n

S\u2019ho veia venir. Feia molts dies que aquella fulla del vell plataner sentia que se li estaven acabant les forces i una esp\u00e8cie de tristor, barrejada amb la fatalitat de qui se sent finalitzant un cicle, rondava pel seu cap. Quedaven lluny aquells dies de primavera en qu\u00e8, poc a poc per\u00f2 amb for\u00e7a, cada dia obria una mica m\u00e9s els ulls a una nova vida, amb una alegria esperan\u00e7ada que ning\u00fa semblava poder parar.<\/p>\n

Durant aquests mesos de plenitud\u00a0 intensa havia passat, per\u00f2, moments de tota mena: d\u2019intensa esplendor, de solitud i silenci, de vaivens intermitents, de pluges i de sols, d\u2019alguna pedregada que l\u2019oblig\u00e0 a agafar-se fort per no caure. Havia sobreviscut a tot. Fins ara s\u2019havia cregut\u00a0 guanyadora i, en realitat, ho era. Havia aguantat ferma els silencis de moltes nits i les xardoroses tardes d\u2019estiu. Quan arribava la marinada al captard, l\u2019aire fresc la reviscolava i la bressolava. Com esperava cada tarda aquella marinada revivificant.<\/p>\n

Un petit murmuri d\u2019aigua havia corregut fidel i constant als seus peus, l\u2019havia acaronat i ajudat a dormir dient-li cada vespre un \u201cbona nit\u201d silenci\u00f3s. Els ocells s\u2019anaven encalmant tamb\u00e9 vora seu i es preparaven cada vespre per dormir ben arrecerats, despr\u00e9s de la barrina i la piuladissa que havien organitzat durant una bona estona fins a trobar el lloc adequat on ajocar-se. Els perfums dels camps, les infinites tonalitats dels verds i el cant del rossinyol cada matinada sortien al seu encontre. Cada sortida de sol era una salutaci\u00f3 joiosa entre les diverses fulles dels vells plataners que, com atents soldats en formaci\u00f3, custodiaven aquells vell canal que donava vida i riquesa a una plana d\u2019Urgell, ara molt f\u00e8rtil per\u00f2 tan des\u00e8rtica, aspra i eixuta en altres temps. Per algun motiu li deien \u201cel clot de l\u2019 infern\u201d abans de l\u2019arribada de l\u2019aigua! Cada arbre plantat llavors feia la funci\u00f3 pr\u00e0ctica d\u2019aguantar les parets del canal i regalava la seva ombra fresca a l\u2019aigua i l\u2019aigua li retornava el present en forma de vida. Es necessitaven m\u00fatuament i convivien pl\u00e0cidament.<\/p>\n

Per\u00f2 anava arribant t\u00edmidament la tardor i aquella fulla n\u2019era ben conscient. Anava veient com les seves ve\u00efnes \u2013i ella mateixa- anaven canviant de fesomia i de color. Agafaven una altra tonalitat, com si un pintor invisible an\u00e9s barrejant colors i comenc\u00e9s a esquitxar els verds amb tons marrons, daurats, taronges o rogencs. No quedava pas malament l\u2019espectacle!, pensava. No deixava de tenir el seu encant tota aquella transformaci\u00f3 del paisatge. Per\u00f2 tot all\u00f2 li feia venir una mica de nost\u00e0lgia perqu\u00e8 ja no tornaria a escoltar el cant mon\u00f2ton de les cigales tensant hores i hores les cordes del seu instrument musical. D\u2019aqu\u00ed poc temps ja no podria tornar a veure l\u2019aigua corrent als seus peus, entre algues que ballaven al ritme de la corrent. Tot all\u00f2 era un lloc tranquil i ser\u00e8 que havia apr\u00e8s a estimar i on s\u2019hi sentia molt a gust. Per a ella aquell lloc tenia una esp\u00e8cie d\u2019encant m\u00e0gic i ara li sabia greu haver-lo de deixar.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aquesta era la q\u00fcesti\u00f3 de fons. La q\u00fcesti\u00f3 era que el rumor del silenci es transformaria en silenci total, profund i infinit. La gran q\u00fcesti\u00f3 era que comen\u00e7ava a tenir consci\u00e8ncia que s\u2019apropava la seva fi. Que aquella tardor que s\u2019havia presentat una mica sobtada era el presagi i l\u2019inici d\u2019una fi per a ella i per a totes les fulles caduques dels plataners. Sabia d\u2019altres fulles que tenien m\u00e9s sort i duraven m\u00e9s temps; que tenien la sort de tenir una vida m\u00e9s llarga i poder gaudir m\u00e9s temps dels sons de la natura, aquells sons que s\u2019escolten quan sabem callar, quan sabem abstreure\u2019ns d\u2019altres sorolls de la vida que ens acostumen a pertorbar. A les fulles, a les persones, a tots.<\/p>\n

Semblava que ja havia arribat el moment i ja veia que res no seria igual. Que canviava el temps, el paisatge, la temperatura, els colors, la llum, el m\u00f3n sencer. Se n\u2019havia d\u2019anar fent c\u00e0rrec i n\u2019havia de ser ben conscient. Ara nom\u00e9s calia que busqu\u00e9s la manera de morir dignament. Sabia que no era res m\u00e9s que una petita fulla dels milions i milions de fulles que hi ha als arbres i que, arribades en aquest moment, comencen a morir. Era ben conscient que formava part d\u2019aquesta gran f\u00e0brica d\u2019aliment que \u00e9s la natura, que havia fet molt decentment la seva funci\u00f3\u00a0 i que, un cop acabada, havia de deixar pas a un altre cicle, a unes altres fulles, a unes altres plantes, a uns altres arbres que farien el mateix que han fet tots ells durant aquest temps. La roda del temps girava i girava i girava…<\/p>\n

La mare natura li havia explicat la lli\u00e7\u00f3\u00a0 i ella la portava ben apresa des del moment de n\u00e9ixer, sense haver necessitat de cap classe magistral. Sabia prou b\u00e9 quin era el proc\u00e9s: es tractava de que el pare arbre agaf\u00e9s aigua del s\u00f2l a trav\u00e9s de les arrels, di\u00f2xid de carboni de l\u2019aire a trav\u00e9s dels seus porus i els de les seves germanes fulles i, aprofitant la llum del sol com energia, fabricar glucosa a partir d\u2019aquests components. La glucosa \u00e9s aquell tipus de sucre que les plantes fan servir com aliment, per produir energia qu\u00edmica i com una esp\u00e8cie de petits totxos per construir les seves estructures. De tot aquest proc\u00e9s els humans n\u2019havien dit fotos\u00edntesi, una paraulota grega que significa \u201cunir amb la llum\u201d. Havia fet, doncs, una funci\u00f3 molt digna i veia que la seva vida havia valgut la pena, que no havia viscut en va durant aquest mesos. Una part d\u2019aquest proc\u00e9s tan important l\u2019havia fet ella perqu\u00e8 era una fulla i eren justament elles les encarregades d\u2019aquesta funci\u00f3 gr\u00e0cies a una mol\u00e8cula anomenada clorofil\u00b7la. La clorofil\u00b7la \u00e9s de color verd i per aix\u00f2 ella era tan verda, tan brillant, tan jove i tan bonica abans. Havia apr\u00e8s tamb\u00e9 que els animals no poden fer fotos\u00edntesi i per aix\u00f2 han de menjar plantes o altres animals que, a la vegada, han menjat plantes per poder obtenir glucosa. Quina gran roda que \u00e9s la vida i quantes anelles que t\u00e9! Ella era conscient de que no era res m\u00e9s que una petita baula d\u2019aquesta gran cadena de la vida. Es conformava amb aix\u00f2 i nom\u00e9s amb aix\u00f2. Ja en tenia prou.<\/p>\n

Ha arribat definitivament la tardor, els dies es fan cada cop m\u00e9s curts i la llum \u00e9s cada vegada menys intensa. \u00c9s d\u2019aquesta manera que els arbres \u201csaben\u201d que s\u2019han de preparar per l\u2019hivern, un temps en qu\u00e8 no hi ha suficient llum i aigua per a fer la fotos\u00edntesi. Per aix\u00f2 descansaran i viuran de les reserves acumulades a l\u2019estiu. Ha arribat el temps de tancar la f\u00e0brica de menjar i acomiadar aquest fidels treballadors, que s\u00f3n les fulles. Una ll\u00e0stima, per\u00f2 ja sabia que aquest era el seu dest\u00ed. Des que va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer a la primavera ja es va anar preparant per a la tardor. Ella coneix prou b\u00e9 la seva pr\u00f2pia naturalesa i tamb\u00e9 sap que a la seva base hi ha una capa de c\u00e8l\u00b7lules especials anomenada capa d’escissi\u00f3 o separaci\u00f3. Durant tot l’estiu, sentia que aquests tubets que passen a trav\u00e9s d’aquesta capa \u2013com una esp\u00e8cie de venes plenes de sang i de vida- li han anat portant aigua i extraient l’aliment produ\u00eft cap a l’arbre. Una comunicaci\u00f3 intensa i molt fruct\u00edfera. Arribada la tardor, les c\u00e8l\u00b7lules de la capa d’escissi\u00f3 comencen a cr\u00e9ixer i formen un material semblant al suro, reduint i finalment tallant el flux entre la fulla i l’arbre. Li havia arribat aquest moment. Ho sentia. La glucosa i els productes de rebuig ja no circulaven, i sense aigua fresca, la clorofil\u00b7la comen\u00e7ava a desapar\u00e8ixer. Notava com una esp\u00e8cie de tap que, a mesura que es feia m\u00e9s gros, feia que les c\u00e8l\u00b7lules de la capa d’escissi\u00f3 comencessin a desintegrar-se. Nom\u00e9s li quedaven ja uns filets que la sostenien. Prou que mirava d\u2019aferrar-se tan fortament com podia, per\u00f2 notava que les forces li minvaven d\u2019un dia per l\u2019altre.<\/p>\n

Ara nom\u00e9s quedava procurar morir dignament i procurar que la caiguda no fos massa traum\u00e0tica. Podia esperar un cop de vent fort o una simple brisa per acabar-ho tot. Si badava gaire, en qualsevol moment el simple efecte de la gravetat s’encarregaria de fer-ho perqu\u00e8 ja no li restaven forces per a res m\u00e9s. Podia triar la seva fi. S\u2019estimava m\u00e9s triar-la. I va decidir aprofitar una tarda de marinada per despenjar-se suaument, dir un ad\u00e9u nost\u00e0lgic a les seves germanes fulles i al seu pare arbre, i deixar que el vent se l\u2019emport\u00e9s cel enll\u00e0\u2026<\/p>\n

Va deixar que l\u2019aire mig enterbolit d\u2019una tempesta que semblava acostar-se la gronx\u00e9s una bona estona. Tan aviat pujava cel amunt com estava a punt de tocar a terra. Pensava que era el millor moment per aprofitar veure indrets nous, veure les coses des de perspectives diferents, acabar la vida pujant a un globus que li fes la darrera passejada. Mentre es gronxava somreia. Era una excel\u00b7lent manera d\u2019acabar la vida amb una bona passejada. De cop i volta, per\u00f2, una ventada fren\u00e8tica la va fer aterrar r\u00e0pidament. Sentia com si hagu\u00e9s pujat a un tobogan meravell\u00f3s que la duia r\u00e0pidament d\u2019ac\u00ed d\u2019all\u00e0, un tobogan que la sacsejava prou fort com perqu\u00e8 s\u2019espant\u00e9s una mica. No havia pensat en un aterratge tan for\u00e7\u00f3s com aquell que la va deixar a terra mig baldada. All\u00e0 va quedar mig estabornida i va tardar una bona estona en refer-se. Va quedar-se quieta i pensativa. Sabia que aquella era la seva tomba i que es quedaria per sempre al peu d\u2019aquell cam\u00ed per fer-se terra amb la terra, tornar a aquell lloc misteri\u00f3s d\u2019on tots hem vingut. Sabia que all\u00e0 es podriria i, com a molt, seria adob i vida per alguna altra planta. Tampoc estava pas tan malament haver caigut on havia caigut, va pensar. Si m\u00e9s no veuria passar gent diversa, gent que cada dia enfilava delerosa aquell cam\u00ed tan bonic arran d\u2019aigua. Uns corrent de pressa, altres passejant poc a poc; uns en bicicleta sols i altres en grup. Encara podria escoltar alguna conversa interessant i potser sentiria fins i tot l\u2019escalf d\u2019alg\u00fa que passaria prop seu.<\/p>\n

Aix\u00ed va restar un parell de dies. Silenciosa, pensativa, rumiant la seva vida i preparant la seva mort definitiva, que arribaria amb les primeres pluges que la deixarien molla i arraulida a peu de cam\u00ed. Creia que eren els seus darrers pensaments quan, de sobte, va veure que s\u2019apropava un grup de nens amb els mestres. Havien sortit a veure i gaudir de la natura i els havien imposat com a deure recollir fulles diverses per un mural que haurien de fer a la classe. Va sentir una gran alegria quan un dels nens es va atansar, va fer un crit ben fort d\u2019alegria i va dir: Mireu quina fulla tan maca que he trobat! Es va ajupir, la va plegar amb molta cura i la va guardar enmig de dos fulls de paper. I all\u00e0 la tenim, tota orgullosa i satisfeta en una aula d\u2019un col\u00b7legi, a la vista de tothom i contemplada cada dia per una colla de petits ulls observadors i desperts. I el que \u00e9s millor: podent anar cada dia a classe i aprendre moltes m\u00e9s coses amb aquelles lli\u00e7ons tan interessants d\u2019aquells mestres tan savis.<\/p>\n

“LLEUC” 57, especial “Tardor”<\/strong><\/em><\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Relat acabat de publicar al n\u00famero especial dedicat a la TARDOR de la revista\u00a0LA LLUNA EN UN COVE\u00a0–Revista de Relats en Catal\u00e0. \u201cLa lluna en un cove\u201d,\u00a0revista de relats en catal\u00e0, publica els seus continguts sobre paper i es fonamenta sobre un projecte cultural independent, que t\u00e9 com a finalitat la promoci\u00f3 i la difusi\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440],"tags":[31840],"class_list":["post-5062","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","tag-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1jE","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5062","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5062"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5062\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5063,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5062\/revisions\/5063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5062"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5062"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5062"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}