{"id":5059,"date":"2014-10-19T16:35:29","date_gmt":"2014-10-19T15:35:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5059"},"modified":"2014-10-19T16:35:29","modified_gmt":"2014-10-19T15:35:29","slug":"tant-els-fa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/10\/19\/tant-els-fa\/","title":{"rendered":"Tant els fa"},"content":{"rendered":"
\n

<\/strong><\/strong>\"\"Tant els fa<\/strong>\u00a0veure els carrers i les places plens de gent cridant independ\u00e8ncia. Ells segueixen imm\u00f2bils amb la seva. Ning\u00fa els fa baixar del burro. “Els que es manifesten avui no representen el poble de Catalunya”, deia la Camacho avui mateix veient la Pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona plena. Segueixen obstinats en dir que tota aquesta gernaci\u00f3 no representa res.\u00a0<\/em>Aquest no s\u00f3n catalans, ni representen Catalunya, ni res que s\u2019hi assembli. Els \u00fanics bons catalans s\u00f3n ells. Els que volen que tot segueixi com sempre, que tot sigui com sempre ha estat i que diuen que no hi ha cap motiu per haver de triar entre el pare i la mare, encara que el pare o la mare (\u00e9s igual qui sigui el mal tractador) et pegui, et maltracti, et faci passar gana i ni reconegui la teva exist\u00e8ncia. Res de res! Cal quedar-se a casa, aguantar amb cristiana resignaci\u00f3 el que t\u2019ha tocat i fer el que s\u2019ha fet sempre. I la gran ra\u00f3 que donen \u00e9s que Espanya fa no s\u00e9 pas quants segles que existeix (segurament que ja existia abans de la creaci\u00f3 del m\u00f3n, tot i que ells no ho sabessin). O sigui: com que Espanya existeix des de l\u2019eternitat m\u00e9s eterna\u2026 no hi ha cap necessitat de moure\u2019s.<\/p>\n

Tant els fa<\/strong>\u00a0que molta gent vulgui moure\u2019s i hi tingui tot el dret. Tant els fa que potser fins i tot sigui una gran majoria qui ho vulgui. D\u2019aix\u00f2 no cal ni parlar-ne. Res de res!\u00a0No, no i no<\/strong>! \u00c9s igual que molts vulguin dir\u00a0S\u00ed i S\u00ed<\/strong>. Que no se\u2019n parli m\u00e9s. No es pot fer res, no es pot opinar, no es pot votar, no es pot obrir la boca. La democr\u00e0cia no \u00e9s res de tot aix\u00f2. L\u2019aut\u00e8ntica democr\u00e0cia \u00e9s que tot segueixi com ells volen que segueixi. No s\u2019atreveixen a dir-ho, per\u00f2 consideren que ja estem prou de sort que ens deixin viure, que ens deixin existir. Que encara gr\u00e0cies de tenir tot el que tenim i que som prou afortunats. Que ens queixem de vici. Que som uns victimistes. Que mai en tenim prou i no estem mai contents\u2026Van pel m\u00f3n de perdona-vides i dient-nos que haur\u00edem d\u2019estar prou orgullosos de ser espanyols i que \u2013 a m\u00e9s- n\u2019haur\u00edem d\u2019estar ben agra\u00efts.<\/p>\n

Tant els fa<\/strong>\u00a0que el m\u00f3n canvi\u00ef i que nosaltres tinguem ganes de canviar certes coses. Ells no ho veuen,\u00a0 no poden canviar i no deixen que els dem\u00e9s canvi\u00efn perqu\u00e8 creuen fermament que vivim en el millor dels mons possibles. Per tant, res no pot, ni cal canviar, ni poden entendre que altres s\u00ed que vulguin fer-ho. Com poden voler marxar, si Espanya \u00e9s l\u2019 Arc\u00e0dia, el parad\u00eds m\u00e9s feli\u00e7 que el parad\u00eds terrenal de la B\u00edblia! Mira que hi ha catalans desagra\u00efts!<\/p>\n

Tant els fa<\/strong>\u00a0que faci anys i panys que molts vulguin marxar d\u2019aquesta Espanya maltractadora, altiva, poc justa i que no reconeix els altres com a iguals, sin\u00f3 que nom\u00e9s els reconeix com a s\u00fabdits. No ha volgut recon\u00e8ixer mai que hi hagi molta gent que vulgui marxar; que no ha volgut escoltar veus que li han dit ben fort i ben clar; que ho han demanant una i cent vegades, que ho hagin escrit, que ho hagin intentat. No hi ha hagut manera… Mai han volgut escoltar ni els de dretes ni els d\u2019esquerres. Ni abans ni ara. No \u00e9s estrany que no ho pugui entendre gent tan justeta i illetrada del PP com Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, Jos\u00e9 Antonio Monago, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e1 o Alberto Fabra i CIA. Ho \u00e9s una mica m\u00e9s, que tampoc ho entengui gent aparentment m\u00e9s moderna, llegida, viatjada i oberta del PSOE com Leguina, Felipe Gonz\u00e1lez o Alfonso Guerra i CIA. I ja no parlo de gent d\u2019alguns altres partits que nom\u00e9s van a buscar la poltrona i el diner f\u00e0cil que cau cada final de mes. Tampoc s\u2019ent\u00e9n massa que no hi hagi cap intel\u00b7lectual espanyol (n\u2019hi ha algun de perdut que em vulgui portar la contr\u00e0ria?) que en vulgui saber res. La majoria d\u2019ells:\u00a0\u201cno saben, no contestan<\/em>\u201d o en s\u00f3n totalment contraris. \u00c9s com una misteriosa impossibilitat natural i consubstancial en el fet de ser espanyol que els inhabilita; \u00e9s com si no tinguessin orelles, ni ulls, ni cor, ni cervell, ni sensibilitat, ni res. Una incapacitat natural que els incapacita per copsar altres realitats que no siguin les acostumades, les familiars i les de sempre. Tot el nou els fa una por terrible i irracional.<\/p>\n

En aquest aspecte \u2013com en tants altres. hem retrocedit molt. Massa.\u00a0 Per aix\u00f2 vull acabar amb\u00a0un article de Jos\u00e9 Mart\u00ednez Ruiz, Azor\u00edn,\u00a0<\/strong>que va escriure quan encara era un jove escriptor tot just arribat de la seva terra valenciana i que sembla que encara guardi record dels seus or\u00edgens, de les seves arrels i de la seva historia. Quan ho va escriure, encara no estava contaminat per un franquisme que ho va anar envaint tot i que va deixat aquesta terra erma que tenim avui. A veure si aix\u00f2 fa pensar una mica a alguns cervells tancats\u2026<\/p>\n

\n

En su integridad (1931)<\/em><\/b><\/p>\n

Digamos dos palabras -sin importancia- acerca del asunto Catalu\u00f1a. Para decidir en el asunto Catalu\u00f1a se puede leer o no leer; se puede leer mucho o no leer nada. Si no se lee nada, se acepta el resultado de un largo proceso de siete siglos y se da el fallo favorable a Catalu\u00f1a; si leemos, habremos de encontrarnos, frente a nosotros, pobres lectores, con una ingente monta\u00f1a de papel. [\u2026]<\/em><\/p>\n

Todas las disciplinas: la historia, el derecho, la filosof\u00eda de la historia, la historia del derecho, la est\u00e9tica, la etnograf\u00eda, el folklore, la poes\u00eda erudita, la poes\u00eda popular, la novela, la sociolog\u00eda, el derecho consuetudinario, la filolog\u00eda; todas las disciplinas, en suma, estudiadas para demostrar que Catalu\u00f1a tiene una vitalidad propia, que Catalu\u00f1a es una naci\u00f3n. [\u2026]<\/em><\/p>\n

Las teor\u00edas que anta\u00f1o corr\u00edan como v\u00e1lidas han sido reemplazadas por teor\u00edas nuevas. Cre\u00edamos conocer el ideario de los catalanistas, y tenemos que estudiar de nuevo sus programas; otras doctrinas est\u00e1n<\/em><\/p>\n

ahora en curso. Los hombres se suceden y las ideas tambi\u00e9n. Y en este gigantesco remolino, a lo largo tan s\u00f3lo de los \u00faltimos cincuenta a\u00f1os, por encima de la muchedumbre de nombres de pol\u00edticos y de teorizantes, emergen en la memoria los nombres de Ma\u00f1\u00e9 y Flaquer, Almirall, el doctor Robert, Prat de la Riba, Maragall, Torras Bages, Camb\u00f3, Rovira y Virgili\u2026 \u00a1Qu\u00e9 vida tan intensa la de esta naci\u00f3n desde hace\u00a0<\/em>siete siglos!<\/em><\/p>\n

La ondulaci\u00f3n de la historia de Catalu\u00f1a es interesante; nada m\u00e1s curioso e instructivo. Seguir las fluctuaciones de la naci\u00f3n catalana desde la Edad Media hasta el presente es contemplar el m\u00e1s bello panorama. [\u2026]<\/em><\/p>\n

Una historia de siete o m\u00e1s siglos, […] y cuatro centurias de inquietud. De inquietud para Catalu\u00f1a y de preocupaci\u00f3n para el resto de Espa\u00f1a. No ha habido sosiego ni para Catalu\u00f1a ni para el resto de Espa\u00f1a en ese largo per\u00edodo. [\u2026] Y es hora de que la inquietud y la preocupaci\u00f3n terminen. Catalu\u00f1a tiene derecho a vivir su vida. El resto de Espa\u00f1a debe, sin m\u00e1s dilaci\u00f3n, hacer que Catalu\u00f1a viva su vida. [\u2026]<\/em><\/p>\n

De l’article de Jos\u00e9 Mart\u00ednez Ruiz, Azor\u00edn (Mon\u00f2ver,\u00a0<\/em>Alacant, 1873 – Madrid, 1967), incl\u00f2s a Crisol el 19 d’agost de 1931. (Copiat de peces hist\u00f2riques triades per Josep Maria Casas\u00fas)<\/em><\/strong><\/p>\n

Trobar\u00edem avui a la premsa de Madrid opinions com la del gran articulista espanyol de la seva generaci\u00f3?. Em sembla que, ni mirades amb lupa, en trobarem cap. Quina vergonya d\u2019 Espanya! Com no voler-ne marxar?<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tant els fa\u00a0veure els carrers i les places plens de gent cridant independ\u00e8ncia. Ells segueixen imm\u00f2bils amb la seva. Ning\u00fa els fa baixar del burro. “Els que es manifesten avui no representen el poble de Catalunya”, deia la Camacho avui mateix veient la Pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona plena. Segueixen obstinats en dir que tota […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1296],"tags":[31863,230],"class_list":["post-5059","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espana","tag-catalunya","tag-espanya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1jB","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5059","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5059"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5059\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5061,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5059\/revisions\/5061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5059"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5059"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5059"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}