{"id":5040,"date":"2014-10-05T12:34:29","date_gmt":"2014-10-05T11:34:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5040"},"modified":"2014-10-05T12:34:29","modified_gmt":"2014-10-05T11:34:29","slug":"memoria-i-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/10\/05\/memoria-i-vida\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria i vida"},"content":{"rendered":"

\"la<\/a><\/h3>\n
\n

Quan, any rere any, ens anem reunint i ens mirem a la cara amb franquesa i sense voler caure en l\u2019autoengany,\u00a0 ens adonem que tots hem envellit molt. Portem tots molta cendra al cap, moltes arrugues a la cara, algunes al cor i ens hem acostumat a tenir massa converses sobre xacres i malalties. Per\u00f2 \u00e9s llei de vida\u2026 I \u00e9s que han passat molts anys, ha plogut molt i els vents de la vida han bufat de forma inexorable massa sovint i a vegades potser massa fort i tot. Uns vents que s\u2019han endut molt lluny un munt d\u2019il\u00b7lusions infantils, algunes esperances adolescents i molts dels projectes juvenils d\u2019aquells noiets que, en aquells ja llunyans anys 60, corrien lleugers darrere una pilota, estudiaven llat\u00ed i passejaven pels boscos del Solson\u00e8s.<\/p>\n

Alguns ja se n\u2019hauran adonat: estic parlant una altra vegada de la trobada anual que fem un grup de companys que vam coincidir al Seminari de Solsona. Aquest any ens hem reunit a Capellades compartint el dia amb an\u00e8cdotes, rialles, records i taula. Com sempre. Ens hi hem arreplegat una cinquantena, entre companys de Seminari i algunes dones que ens han volgut acompanyar. I hem compartit i hem recordat vida. Vida present i vida passada. Tamb\u00e9 com cada any. Hem recordat, hem oblidat i hem evocat, en un proc\u00e9s normal en tota persona que ja porta un llarg rosari d\u2019anys enfilats en aquest fil de la vida que ens ha anat portant per camins molt diferents i que, a la vegada, ens ha anat mantenint lligats d\u2019una manera ben misteriosa durant anys, a trav\u00e9s d\u2019uns afectes i uns misteriosos lligams. Perqu\u00e8,\u00a0 si no, \u00bfde quina altra manera es pot explicar que tanta gent fem cap a una convocat\u00f2ria anual com aquesta si no \u00e9s perqu\u00e8 hem anat sabent mantenir aquest fil invisible durant anys i anys? Durant anys hem anat oblidant moltes coses i, sense saber ben b\u00e9 com i per qu\u00e8, n\u2019hem anant mantenint fidelment altres. Cont\u00ednuament recordem i oblidem, oblidem i recordem en un proc\u00e9s continu que ens fa viure. Els psic\u00f2legs diuen que \u00e9s tant o m\u00e9s important oblidar que recordar perqu\u00e8, si no, saturar\u00edem \u201cel sistema\u201d i ens expliquen que l\u2019oblit no \u00e9s pas una fallida d\u2019aquest sistema; expliquen que \u00e9s necessari suprimir o inhibir all\u00f2 que \u00e9s irrellevant, per aconseguir una mem\u00f2ria efica\u00e7 i quedar-nos amb el que \u00e9s m\u00e9s significatiu per nosaltres.<\/p>\n

Sigui com sigui, jo estic segur que aquestes trobades nostres, que es van iniciar l\u2019any 1987 i que no han parat des de llavors, tenen com a punt central la necessitat de compartir mem\u00f2ria i vida. Mem\u00f2ria d\u2019uns temps m\u00e9s o menys durs o feli\u00e7os, per\u00f2 temps que van deixar una empremta en un moment de la vida de cadasc\u00fa de nosaltres. I seria bo estudiar-ne b\u00e9 els motius i a qu\u00e8 \u00e9s deguda tanta persist\u00e8ncia. Segurament que si ens convidessin a segon quins llocs o segons qui ens convid\u00e9s, no en far\u00edem cap cas i ho deixar\u00edem c\u00f3rrer aviat. En canvi, segons qui ens convida o segons a qu\u00e8 ens conviden en fem molt de cas perqu\u00e8 la nostra mem\u00f2ria evoca records de moments importants.<\/p>\n

Qui no recorda \u2013a vegades mitificant-hi una bona mica- amb devoci\u00f3 aquells moments o coses de la nostra infantesa com, per exemple, les olors d\u2019algunes menges que ens feia la mare, alguns mobles o racons de casa, alguns p\u00f2sters que hav\u00edem penjat a la paret de la nostra habitaci\u00f3 en uns moments de joventut recentment estrenada, algunes m\u00fasiques i can\u00e7ons que ens havien fascinat, algun amor d\u2019estiu, alguna pe\u00e7a de roba estrenada amb m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 del compte\u2026 De la mateixa manera, ahir record\u00e0vem alguns professors, algunes excursions per la muntanya, alguns campionats de futbol, algunes frases escoltades en alguna classe i, tot mirant fotos antigues que alg\u00fa havia portat, ens reconeix\u00edem nosaltres a trav\u00e9s dels altres i reconeix\u00edem cares infantils que ens retrotreien al passat i ens feien retrobar moments d\u2019aquell misteri\u00f3s fil que potser se\u2019ns havia perdut en els rec\u00f2ndits racons de la mem\u00f2ria. Quants anys han passat? 40? 50? Molts. Per\u00f2 en aquests moment d\u2019evocaci\u00f3 tot sembla tan proper i tan lluny\u00e0, a la vegada, que no sembla que hagin passat tants anys i que sembli impossible que alguns dels companys ja no hi siguin i que altres no estiguin en condicions de venir per l\u2019atrotinament natural que els anys ens han anat portant.<\/p>\n

Des de llavors ha canviat el pa\u00eds, la societat i hem canviat tots nosaltres. Tots hem envellit molt i potser a alguns ja no els queden ll\u00e0grimes, forces o motius de lluita per tirar endavant. Potser altres s\u2019han tornat una mica uns aut\u00f2mats que repeteixen gestos milers de vegades durant anys i anys. Potser altres s\u2019han acostumat massa a la comoditat de la butaca davant la tele i ja no hi ha ning\u00fa que els faci moure. Potser comencem a mirar massa fotos antigues, o aquells trofeus plens de pols de l\u2019estanteria o se\u2019ns omple massa el cap de records d\u2019abs\u00e8ncies de tota mena.\u00a0 Potser alguns han recomen\u00e7at un nou i il\u00b7lusionant cicle de la seva vida a trav\u00e9s dels n\u00e9ts \u2026Segur que cap de nosaltres est\u00e0 al cent per cent f\u00edsicament i hem hagut de passar m\u00e9s d\u2019una vegada per la ITV i pel taller. Per\u00f2, malgrat tot, es mantenen intactes alguns records que el temps sembla que hagi volgut preservar i que tamb\u00e9 nosaltres sembla que estem ben disposats a guardar. Per aix\u00f2 ja vam decidir ahir que, si D\u00e9u vol, l\u2019any vinent hi tornarem. I si ens agafa amb un pa\u00eds independent o en vies cap a una imminent independ\u00e8ncia, encara millor, no trobeu?<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan, any rere any, ens anem reunint i ens mirem a la cara amb franquesa i sense voler caure en l\u2019autoengany,\u00a0 ens adonem que tots hem envellit molt. Portem tots molta cendra al cap, moltes arrugues a la cara, algunes al cor i ens hem acostumat a tenir massa converses sobre xacres i malalties. Per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697],"tags":[31903,31941,31283],"class_list":["post-5040","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","tag-amistat","tag-relacions-humanes","tag-seminari-de-solsona"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ji","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5040"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5042,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5040\/revisions\/5042"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}