{"id":5013,"date":"2014-09-18T10:01:18","date_gmt":"2014-09-18T09:01:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5013"},"modified":"2014-09-20T09:57:56","modified_gmt":"2014-09-20T08:57:56","slug":"tom-jerry","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/09\/18\/tom-jerry\/","title":{"rendered":"Tom & Jerry"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Quan\u00a0in illo tempore –<\/em>en la meva llunyana joventut- vaig estudiar una mica de filosofia (no massa, no us pens\u00e9ssiu), recordo haver estudiat una mica Nietzsche. Recordo que parlava de\u00a0la moral dels amos i dels esclaus,\u00a0<\/strong>o la dels forts i la dels d\u00e8bils. Ell explica que hi ha hagut una inversi\u00f3 dels valors i que, d\u2019alguna manera, els d\u00e8bils han guanyat als forts. Ho recorda ara el fil\u00f2sof\u00a0Jos\u00e9 Luis Pardo\u00a0<\/strong>en el seu darrer llibre\u00a0Esto no es m\u00fasica. Introducci\u00f3n al malestar en la cultura de masas.\u00a0<\/em><\/strong>Ho llegia en una ressenya sobre aquest llibre, que m\u2019ha resultat interessant i m\u2019ha fet venir ganes de llegir-lo.<\/p>\n

Inversi\u00f3 o canvi de valors?.<\/strong>\u00a0Aquest concepte m\u2019ha fet pensar en el que est\u00e0 passant en moltes parts del m\u00f3n actual, on sembla que els febles cada cop adquireixen m\u00e9s for\u00e7a i els forts cada cop es tornen m\u00e9s d\u00e8bils. Ja s\u00e9 que parlar d\u2019aquesta manera tan esquem\u00e0tica i tan prim\u00e0ria pot resultar simplista, potser no \u00e9s la forma m\u00e9s adequada i que caldria aprofundir m\u00e9s en aquest concepte. Per\u00f2 justament \u00e9s el que mols fil\u00f2sofs i soci\u00f2legs fan i sembla que intueixen que el cam\u00ed pot ser aquest. Intueixen que les coses es mouen. El malestar ja no es nota nom\u00e9s en la\u00a0cultura<\/strong>\u00a0de les masses, sin\u00f3 que aquest malestar els pateixen en els mil situacions de la seva vida di\u00e0ria milions de persones, que veuen amb insatisfacci\u00f3 i neguit que les coses no van b\u00e9 i que han de fer alguna cosa per canviar amb urg\u00e8ncia\u00a0l\u2019estatu quo.\u00a0<\/em>La crisi econ\u00f2mica i la crisi de valors ha fet veure potser les coses amb m\u00e9s nitidesa i, per tant, ha fet que es vagi covant aquest estat de malestar que ning\u00fa sap predir on pot arribar.<\/p>\n

I aqu\u00ed a casa nostra em sembla que aix\u00f2 es viu d\u2019una forma ben clara i manifesta. Hi ha un descontent profund en tots els \u00e0mbits i, si hom para l\u2019orella, sent molts comentaris de que aix\u00f2 no es pot aguantar m\u00e9s i que cal canviar la situaci\u00f3. No cal dir que potser la queixa m\u00e9s manifesta i clara es refereix a la situaci\u00f3 pol\u00edtica. Per\u00f2 hi ha descontent en molts altres \u00e0mbits: els joves no tenen feina i no hi ha gaires perspectives de que en puguin tenir; els llocs de treball s\u00f3n precaris i estan molt mal pagats; el futur de les pensions es veu cada cop m\u00e9s fosc; els serveis socials s\u00f3n retallats; la democr\u00e0cia sembla cada dia m\u00e9s feble i la corrupci\u00f3 ho envaeix tot. Els\u00a0forts<\/strong>\u00a0no volen canviar les coses i s\u2019enroquen cada cop m\u00e9s, mentre que els\u00a0febles<\/strong>\u00a0sembla que tenen ganes de canviar les coses. La gent, fins ara, era molt pessimista i semblava que s\u2019anava conformant amb la situaci\u00f3, per\u00f2 ha arribat el moment que sembla que vol comen\u00e7ar a reaccionar\u2026<\/p>\n

Per tant, des de fa un temps, sembla que les coses comencen a canviar i sembla que s\u2019estan donant poc a poc les condicions necess\u00e0ries i suficients per tal de que aquest riu es faci cada cop m\u00e9s gran i la riuada s\u2019emporti moltes coses que semblaven inamovibles. Sembla com si els partits tradicionals ja hagin donat tot el que havien de donar i estan naixent noves formacions amb \u00e0nim de canviar la situaci\u00f3. Jo no s\u00f3c analista de res ni sabria dir \u2013pobre de mi- cap on aniran les coses. Per\u00f2 qui ho sap, realment?. El que s\u00ed que \u00e9s cert, per\u00f2, \u00e9s que caldr\u00e0 molta imaginaci\u00f3 i alhora molta seriositat i tamb\u00e9 crec que, qui s\u00e0piga fer-ho mitjanament b\u00e9,s\u2019endur\u00e0 el gat a l\u2019aigua.<\/p>\n

I parlant de gats\u2026 Tots recordem les aventures de dos personatges de c\u00f2mic molt populars: els inseparables\u00a0 gat\u00a0Tom<\/strong>\u00a0i\u00a0 el ratol\u00ed\u00a0Jerry;\u00a0<\/strong>o b\u00e9 aquells altres -tamb\u00e9 molt populars- els ratolins\u00a0Pixie, Dixie\u00a0\u00a0<\/strong>i el gat\u00a0Mr. Jinks.\u00a0<\/strong>Per qu\u00e8 els recordo ara aqu\u00ed? Doncs exactament perqu\u00e8 em sembla que hem arribat al punt exacte que retraten aquests fant\u00e0stics personatges de dibuixos animats. Tots dos c\u00f2mics venen a explicar-nos els frustrats intents de Tom per atrapar Jerry i tot el caos i destrucci\u00f3 que aix\u00f2 provoca. A primer cop d\u2019ull pot semblar un joc intranscendent i divertit. Per\u00f2, si ens hi fixem b\u00e9, ens adonarem que quasi sempre el ratol\u00ed \u2013el d\u00e8bil, en principi- quasi sempre guanya. \u00c9s molt m\u00e9s viu, m\u00e9s espavilat, molt m\u00e9s astut i s\u2019inventa els tripijocs m\u00e9s inimaginables per tal de sortir-se amb la seva. El gat \u00e9s molt m\u00e9s fort, \u00e9s el que ostenta el poder, el guardi\u00e0 de la casa, l\u2019amo de la situaci\u00f3, el perseguidor, el que marca paquet i territori. Per\u00f2 Tom poques vegades t\u00e9 \u00e8xit en els seus intents i el guanyador quasi sempre \u00e9s Jerry, principalment a causa de la seva destresa i ast\u00facia i tamb\u00e9 moltes vegades per la pr\u00f2pia estupidesa de Tom.<\/p>\n

Si aix\u00f2 ho portem a les relacions Espanya-Catalunya jo crec que els catalans haur\u00edem d\u2019aprendre la lli\u00e7\u00f3 del ratol\u00ed Jerry. Cal ser m\u00e9s llest, cal ser m\u00e9s astut, cal buscar tots els mitjans possibles per guanyar al fort, tot i essent objectivament m\u00e9s febles en molts aspectes. Em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que els febles estem prenent consci\u00e8ncia de la nostra for\u00e7a \u2013que tamb\u00e9 en tenim, i molta- i de la debilitat del fort. Potser ens estem adonant que hi ha una evident inversi\u00f3 dels valors o una transvaloraci\u00f3 promoguda pels febles. Cada cop podem parlar menys de dretes i esquerres perqu\u00e8 la cosa est\u00e0 molt indefinida i\u00a0 ja no se sap massa qui \u00e9s qui i qu\u00e8 \u00e9s qu\u00e8. Fa molts anys que\u00a0Bob Dylan<\/strong>\u00a0deia que\u00a0els temps estan canviant<\/em>, i \u00e9s cert que des de llavors han anat canviant. Per\u00f2 ara canvien m\u00e9s i m\u00e9s de pressa. S\u2019intueix un futur pr\u00f2xim complicat perqu\u00e8 la gent comen\u00e7a a estar farta de moltes coses. El poble ha intu\u00eft que pot comen\u00e7ar a tenir molt m\u00e9s poder i que pot canviar les coses que els governants no volen canviar.<\/p>\n

Avui voten a Esc\u00f2cia. Surti el que surti \u00e9s un signe de que alguna cosa es mou. En un futur ben pr\u00f2xim votarem nosaltres sense cap mena de dubte. Ens caldr\u00e0\u00a0 molta destresa, molta paci\u00e8ncia, molta uni\u00f3, molta fermesa, molta esperan\u00e7a\u2026 i\u00a0 no tenir pressa. Perqu\u00e8 estic conven\u00e7ut que la hist\u00f2ria corre a favor nostre.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan\u00a0in illo tempore –en la meva llunyana joventut- vaig estudiar una mica de filosofia (no massa, no us pens\u00e9ssiu), recordo haver estudiat una mica Nietzsche. Recordo que parlava de\u00a0la moral dels amos i dels esclaus,\u00a0o la dels forts i la dels d\u00e8bils. Ell explica que hi ha hagut una inversi\u00f3 dels valors i que, d\u2019alguna […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160,2615],"tags":[31827,31901],"class_list":["post-5013","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","category-valors","tag-societat","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1iR","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5013","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5013"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5013\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5017,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5013\/revisions\/5017"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}