{"id":4993,"date":"2014-08-27T18:44:24","date_gmt":"2014-08-27T17:44:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4993"},"modified":"2014-08-27T18:44:24","modified_gmt":"2014-08-27T17:44:24","slug":"pensaments-davant-dun-mausoleu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/08\/27\/pensaments-davant-dun-mausoleu\/","title":{"rendered":"Pensaments davant d\u2019un mausoleu"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Ja s\u00e9 que aix\u00f2 de ser jove o vell \u00e9s una cosa relativa i discutible. L\u2019edat \u00e9s la que \u00e9s -\u00e9s cert- i l\u2019any que vam n\u00e9ixer \u00e9s el que marca la nostra edat real. Per\u00f2 segueix sent una cosa relativa perqu\u00e8, primerament, no sabem quants anys m\u00e9s ens tocar\u00e0 viure i, per tant, si ens en queda molts o pocs; i despr\u00e9s, \u00e9s com cadasc\u00fa se sent o es vol sentir. Podem ser relativament vells i sentir-nos joves i podem ser relativament\u00a0 vells i sentir-nos vells del tot. I tamb\u00e9 \u00e9s possible \u2013i potser cada cop m\u00e9s freq\u00fcent- que hi hagi joves que se sentin ben vells o que hi hagi persones que aquesta q\u00fcesti\u00f3 ni se la plantegen, ni els preocupi gens ni mica\u2026<\/p>\n

D\u2019aquest tema (gens nou, per altra banda i potser una mica gastat i tot) en parl\u00e0vem el diumenge en la trobada del cosins Gamisans que fem cada any quan, a l\u2019hora de comprar les entrades per visitar elConvent de Sant Bartomeu de Bellpuig<\/strong>, em vaig adonar que quasi tots els cosins estem jubilats o rondem l\u2019edat de la jubilaci\u00f3. Pr\u00e0cticament tots ja vam poder entrar amb el corresponent descompte que fan a jubilats i pensionistes.<\/p>\n

Hav\u00edem anant una estona abans a veure el fam\u00f3s -i potser poc valorat-\u00a0mausoleu de<\/strong>\u00a0Ramon Folch de Cardona-Anglesola<\/strong>\u00a0(Bellpuig, 1467 \u2013 N\u00e0pols, 1522) que es troba en un lateral de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig i est\u00e0 considerat com una de les millors obres renaixentistes de Catalunya, gr\u00e0cies a la qualitat dels seus elements escult\u00f2rics figuratius i ornamentals aix\u00ed com a la composici\u00f3. A la seva mort, la seva esposa\u00a0Elisabet de Requesens<\/strong>\u00a0va encarregar a l\u2019escultor itali\u00e0\u00a0Giovanni da Nola<\/strong>\u00a0un fastu\u00f3s mausoleu per a les despulles del seu marit, militar i mar\u00ed bellputxenc que va va destacar com a almirall sota les ordres de Ferran el Cat\u00f2lic en les campanyes del nord d\u2019\u00c0frica i It\u00e0lia, i va ser nomenat virrei de Sic\u00edlia i N\u00e0pols. El mausoleu va ser esculpit entre el 1522 i el 1530 en marbre blanc de Carrara sota una estructura d\u2019arc de triomf en qu\u00e8 l\u2019artista simbolitza la vict\u00f2ria humana sobre la mort a partir de la fama aconseguida en vida. El mausoleu va haver de ser transportat per peces fins al\u00a0convent de Sant Bartomeu<\/b>, que ell mateix va encarregat el 1507. Ramon Folc de Cardona i Anglesola, senyor de Bellpuig, que exercia el c\u00e0rrec de virrei a N\u00e0pols i Sic\u00edlia tenia el prop\u00f2sit de construir un marc on ubicar el seu mausoleu, influ\u00eft pels costums de la noblesa napolitana per a la qual un mausoleu de marbre i capella pr\u00f2pia era un senyal m\u00e9s de poder i magnific\u00e8ncia. A la vegada, la donaci\u00f3 als franciscans garantia la intercessi\u00f3 de la comunitat per a la salvaci\u00f3 de la seva \u00e0nima. All\u00e0 va ser inhumat, doncs, el cos de Folch de Cardona-Anglesola en primera inst\u00e0ncia. L\u2019aband\u00f3 del convent despr\u00e9s de la seva desamortitzaci\u00f3 va motivar el trasllat del sepulcre a l\u2019esgl\u00e9sia parroquial l\u2019any 1841.(En podeu llegir m\u00e9s sobre el tema a l\u2019estudi que en fa l\u2019historiador del meu poble\u00a0JOAN YEGUAS GASS\u00d3<\/a>\u00a0titulat \u201cEl mausoleu de Bellpuig: hist\u00f2ria i art del Renaixement entre N\u00e0pols i Catalunya\u201d)<\/p>\n

Aquest personatge va morir als 55 anys. Coment\u00e0vem, entre els cosins, que era jove encara. Vist des d\u2019una perspectiva actual s\u00ed que ho era, per\u00f2 en aquell temps no es vivia pas tants anys. Les epid\u00e8mies i les malalties arrasaven poblacions senceres i algunes no es podien curar. Per tant, aix\u00f2 de ser jove o vell \u00e9s molt relatiu i, en definitiva, el que ho marca \u00e9s l\u2019estat del propi cos i de l\u2019esperit de cadasc\u00fa. Quan ja no es camina tant lleuger; quan ja es pugen i baixen escales amb certa dificultat i esbufegant; quan ja et fan certs comentaris a l\u2019estil de \u201cCom et conserves per l\u2019edat que tens!\u201d; quan ja no et preocupes massa o gens per certes coses i comences a preocupar-te per altres; quan ja vas mirant enrere amb nost\u00e0lgia i endavant amb una mica m\u00e9s de respecte o fins i tot una certa por de com ho feies quan eres jove\u2026 vol dir que no et sents, no et veuen \u2013 i per tant no deus ser-\u00a0 tan jove.<\/p>\n

\"image\"<\/a>Ramon Folch de Cardona-Anglesola<\/strong>\u00a0\u00e9s representat al mausoleu en una posici\u00f3 com si dorm\u00eds pl\u00e0cidament. Jo, mirant aquella figura, em sentia atret sobretot pel seu rostre. Hi veia placidesa, serenitat i rep\u00f2s. Sembla com si estigu\u00e9s somniant episodis\u00a0 llunyans d\u2019una vida plena de viv\u00e8ncies de tota mena, de lluites, de vict\u00f2ries i de derrotes… Com qualsevol vida que, per m\u00e9s interessant i victoriosa que sigui, arriba fins aquets punt (amb mausoleu o sense). \u00c9s com si ens digu\u00e9s a tots: \u201cFins aqu\u00ed he arribat. Aneu-vos preparant, que tamb\u00e9 cada un de vosaltres hi arribar\u00e0!\u201d.<\/p>\n

I \u00e9s que \u00e9s aix\u00ed. Davant d\u2019un monument funerari tan espatarrant com aquest haur\u00edem de pensar, potser encara amb m\u00e9s ra\u00f3, que la mort no \u00e9s res m\u00e9s que una part de la vida, que enes iguala a tots i que tots ens anem atansant poc a poc a aquest moment. Segurament que la majoria de nosaltres no tindrem cap monument, cap est\u00e0tua, ni ens recordaran gaire. Com a molt sortir\u00e0 una esquela m\u00e9s o menys gran als diaris. I poca cosa m\u00e9s. Per\u00f2 no ens equivoqu\u00e9ssim pas: cada un de nosaltres haurem viscut la nostra pr\u00f2pia vida, sempre valuosa per s\u00ed mateixa, per m\u00e9s que ens hagi semblat an\u00f2nima, anodina, sense cap inter\u00e8s o insubstancial del tot. No hi ha cap vida insubstancial i tots haurem deixat la nostra petita petja. Davant d\u2019aquest monument pensava que ja he arribat a la tardor de la vida, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00e9 que la tardor \u00e9s una de les estacions m\u00e9s boniques de l\u2019any.\u00a0 \u00c9s \u00e8poca de caure les fulles (els cabells de molts de nosaltres ja fa temps que han caigut) i \u00e9s \u00e8poca d\u2019anar-se preparant per al gran descans de l\u2019hivern.<\/p>\n

Tant de bo tots els cosins Gamisans que anualment ens reunim tinguem una llarga tardor i que puguem trobar-nos amb salut l\u2019any vinent.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja s\u00e9 que aix\u00f2 de ser jove o vell \u00e9s una cosa relativa i discutible. L\u2019edat \u00e9s la que \u00e9s -\u00e9s cert- i l\u2019any que vam n\u00e9ixer \u00e9s el que marca la nostra edat real. Per\u00f2 segueix sent una cosa relativa perqu\u00e8, primerament, no sabem quants anys m\u00e9s ens tocar\u00e0 viure i, per tant, si […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[6648,4888,2941],"tags":[1890,551,31843,31912],"class_list":["post-4993","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arts","category-familia-societat","category-vida-i-mort","tag-art","tag-familia","tag-historia","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ix","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4993"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4994,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4993\/revisions\/4994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}