{"id":4988,"date":"2014-08-21T18:04:22","date_gmt":"2014-08-21T17:04:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4988"},"modified":"2014-08-21T18:38:38","modified_gmt":"2014-08-21T17:38:38","slug":"una-vegada-hi-havia-un-rei-conte-destiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/08\/21\/una-vegada-hi-havia-un-rei-conte-destiu\/","title":{"rendered":"Una vegada hi havia un rei\u2026 (Conte d\u2019estiu)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Una vegada hi havia un rei que tenia el nas vermell\u2026 i la butxaca plena. A la seva bodega no hi faltava cap dels millors vins, als seus garatges hi tenia un munt de cotxes i als bancs un munt de diners. Era un rei \u201cmuy marchoso y campechano\u201d.\u00a0 Mai ning\u00fa va poder investigar com s\u2019ho havia fet per ser tan ric. Alguns dels seus s\u00fabdits especulaven i especulaven. Havien fet c\u00f3rrer moltes xafarderies per\u00f2 cap es va poder comprovar i ning\u00fa en va poder treure mai l\u2019aigua clara. Era un rei aforat.<\/p>\n

-Pare, qu\u00e8 vol dir aforat? Que tenia els diners a fora?<\/p>\n

-No, fillet, els diners a fora s\u00f3n molts els qui els hi tenen. Aforat vol dir que tenia una legislaci\u00f3 privilegiada. Com t\u2019ho podria dir perqu\u00e8 ho puguis entendre? Que ning\u00fa el podia investigar. Que ell podia treure tots els beneficis de les coses i no tenia mai cap risc de p\u00e8rdua. Podia treure profit del seu c\u00e0rrec, en treia tota la rendibilitat i lucre possibles i ning\u00fa li podia dir res. En una paraula: que ell i la seva fam\u00edlia havien trobat la millor manera de treure\u2019n un bon profit d\u2019aix\u00f2 de ser rei.<\/p>\n

-\u00c9s una bona cosa aix\u00f2 de ser rei. Jo tamb\u00e9 vull ser rei!<\/p>\n

-Ai, fillet! No \u00e9s tan f\u00e0cil! S\u2019ha d\u2019haver nascut en una fam\u00edlia determinada i, segons explicaven abans i encara molts creuen, havien de ser elegits per D\u00e9u. Es veu que els reis s\u00f3n reis per voluntat divina. No cal que siguin escollits pels seus s\u00fabdits ni per ning\u00fa. I, el que \u00e9s millor, no ha de donar explicacions a ning\u00fa del que fa o no fa. Un rei nom\u00e9s \u00e9s responsable dels seus actes davant d\u2019ell mateix i davant de D\u00e9u. De ning\u00fa m\u00e9s! Ah! i una altra cosa: han de tenir la sang blava!<\/p>\n

Aqu\u00ed s\u00ed que el nen va quedar sorpr\u00e8s i\u00a0 bocabadat del tot. Aix\u00f2 no ho sabia. Ell es pensava que els reis ho eren perqu\u00e8 eren persones bones, fortes, valentes, rectes, justes, generoses, que eren escollits i que buscaven sempre el b\u00e9 del seu poble\u2026<\/p>\n

Pobre nen! Li havia caigut l\u2019\u00e0nima als peus. Havia estat un desengany semblant al que li va passar aquella vegada que va anar amb la mestra a visitar el zool\u00f2gic. Ell sempre havia cregut que el rei de la selva era el lle\u00f3. Aix\u00ed ho explicaven els contes que llegia i les pel\u00b7l\u00edcules que veia.., \u201cEl rei lle\u00f3\u201d, aquella peli que li havia agradat tant! Resulta que, quan va anar a visitar el zoo per primera vegada, es va adonar que de rei, el lle\u00f3 res de res. El va veure tancat en una g\u00e0bia, avorrit, mig adormit. No tenia cap imatge de rei i feia un pla de carallot que esgarrifava. En canvi, va veure el pa\u00f3 que es movia lliure i majestu\u00f3s per tot el parc, lluint la seva cua tornassolada i brillant i movent-se majestuosament entre les g\u00e0bies. All\u00f2 s\u00ed que era un rei!<\/p>\n

El pobre marrec, que vivia en la seva tendra i id\u00edl\u00b7lica\u00a0 infantesa, encara no havia tingut temps de sentir ni saber qu\u00e8 s\u2019hi amagava darrere paraules com FILESA, GAL, BARCENAS, N\u00d3OS, PALAU, ERES, G\u00dcRTEL, EMPERADOR, PALMA ARENA, MERCURIO, PRETORIA\u2026 Ell sabia nom\u00e9s que hi havia reis que tenien el nas vermell i no sabia gran cosa m\u00e9s.<\/p>\n

Com que era petit, no havia pogut llegir el que publicava el 28 de setembre del 2012,\u00a0The New York Times.\u00a0<\/em>Resulta que aquell dia el fam\u00f3s diari va publicar un extens reportatge titulat\u00a0Chastened King Seeks Redemption, for Spain and His Monarchy<\/em>\u00a0(Rei escalivat cerca salvaci\u00f3, per a Espanya i per a la seva monarquia) en qu\u00e8 calculava que la fortuna de l’aleshores rei d’Espanya\u00a0Juan Carlos I\u00a0<\/strong>arribava als 2.300 milions de d\u00f2lars (1.800 milions d’euros).Tamb\u00e9 feia sucosos comentaris com el de l\u2019estil de vida lux\u00f3s<\/em>\u00a0i feia refer\u00e8ncia a la\u00a0fortuna opaca<\/em>\u00a0de l’ex rei espanyol. Aquest mateix diari es preguntava com podia ser\u00a0encara un secret la manera com s’ho havia arreglat per arreplegar la seva considerable riquesa personal<\/em>, cosa de mal aclarir a Espanya, on el cap d’Estat no t\u00e9 obligaci\u00f3 de declarar el seu patrimoni. Segons\u00a0The New York Times<\/em>, els b\u00e9ns d’en Juan Carlos quan el feren rei, posat per en Franco, eren\u00a0pr\u00e0cticament no res<\/em>. De llavors en\u00e7\u00e0, segons el diari, el monarca\u00a0deu haver fet una feinada per generar la seva pr\u00f2pia fortuna personal, a m\u00e9s dels 8,3 milions d’euros de pressupost anual de la Casa del Rei d’Espanya.<\/em><\/p>\n

A partir d\u2019aquell dia el nen va aprendre que en alguns pa\u00efsos hi havia reis que tenien el nas vermell, la butxaca molt plena i molta cara dura\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una vegada hi havia un rei que tenia el nas vermell\u2026 i la butxaca plena. A la seva bodega no hi faltava cap dels millors vins, als seus garatges hi tenia un munt de cotxes i als bancs un munt de diners. Era un rei \u201cmuy marchoso y campechano\u201d.\u00a0 Mai ning\u00fa va poder investigar com […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,172],"tags":[31840,31828],"class_list":["post-4988","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-politica","tag-literatura","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1is","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4988"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4992,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions\/4992"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}