{"id":4971,"date":"2014-08-09T13:52:57","date_gmt":"2014-08-09T12:52:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4971"},"modified":"2014-08-09T13:52:57","modified_gmt":"2014-08-09T12:52:57","slug":"els-del-sete-dia-obert-per-jubilacio-6","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/08\/09\/els-del-sete-dia-obert-per-jubilacio-6\/","title":{"rendered":"Els del set\u00e8 dia (Obert per jubilaci\u00f3-6)"},"content":{"rendered":"

La s\u00e8rie \u201cObert per jubilaci\u00f3\u201d comen\u00e7a\u00a0AQU\u00cd<\/a><\/strong>\u00a0–\u00a0<\/strong>El cap\u00edtol anterior el trobareu\u00a0AQU\u00cd<\/a><\/strong><\/h3>\n
\n

\"\"Podr\u00edem dir que\u00a0\u201cels del set\u00e8 dia\u201d<\/strong>\u00a0som els jubilats. M\u2019ha semblat que els podria anomenar aix\u00ed en record del passatge del llibre del G\u00e8nesi on diu que \u201cD\u00e9u acab\u00e0 la seva obra al dia sis\u00e8 i,\u00a0el dia set\u00e8, repos\u00e0<\/strong>\u00a0de tota l’obra que havia fet\u201d. No sabem si es va cansar molt o poc. Hem de pensar que, si era D\u00e9u, no es devia cansar massa\u2026<\/p>\n

Els jubilats som aquella gent a qui ha arribat l\u2019hora de descansar, tot i que alguns diuen que treballen com mai no ho havien fet, cuidant els n\u00e9ts, portant-los al col\u00b7legi, ajudant en les feines de la casa els fills que treballen\u00a0 i, en alguns cassos i dissortadament cada cop m\u00e9s sovint, donant-los un cop de m\u00e0 perqu\u00e8 puguin arribar a fi de mes. En alguns cassos algun fill ha quedat sense feina i amb alguna hipoteca que s\u2019ha de pagar. M\u00e9s d\u2019un jubilaci\u00f3 va a destins com aquests. Per tant, aix\u00f2 de que som els que hem arribat a l\u2019hora de descansar ens ho podr\u00edem replantejar en alguns cassos.\u00a0 De la mateixa manera que alguns veig que es replantegen aquell vell concepte de\u00a0\u201cla joia d\u2019envellir\u201d.<\/strong><\/p>\n

I dic aix\u00f2 perqu\u00e8 fa ben pocs dies que llegia un article al diari EL PUNT\/AVUI de\u00a0Josep Vallverd\u00fa<\/strong>titulat\u00a0\u00a0“Post molestam senectutem”<\/a>\u00a0en qu\u00e8 posava en quarantena la frase que ell considera sobrevalorada i repetida impunement de \u201cla joia d’envellir\u201d. Deia ell que \u201c\u00e9s un lema desencertat: la vellesa no \u00e9s joiosa, \u00e9s amarga, siguem sincers\u201d. Jo diria que no pas sempre i dep\u00e8n de com es miri. Fixem-nos que si considerem b\u00e9 la vida en tot el seu conjunt i a totes les parts del m\u00f3n, no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed. Quants infants en algunes parts del m\u00f3n ho passen for\u00e7a m\u00e9s malament que els nostres vells i, no per aix\u00f2, direm que la inf\u00e0ncia \u00e9s amarga\u2026 \u00c9s cert \u2013i negar-ho seria absurd- que la senectut sempre ve acompanyada de c\u00e0rregues m\u00e9s o menys pesades, degudes a la mateixa l\u00f2gica del natural desgast que sofreix l\u2019organisme. Fer-se vell \u00e9s perdre forces f\u00edsiques, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s ben cert que actualment hi ha cada dia m\u00e9s mitjans per curar malalties, disminuir els seus efectes i millorar la qualitat de vida, sobretot si parlem de les societats occidentals.<\/p>\n

En aquestes mateixes societats occidentals -en general for\u00e7a riques i organitzades- hi trobarem tamb\u00e9 moments de tota mena en la vida d\u2019una persona: junt a inf\u00e0ncies molt felices, n\u2019hi trobarem de ben desgraciades; trobarem joveneses alegres -amb molta plenitud i esperan\u00e7a- junt amb altres sense nord, sense present i, el que pitjor, sense futur; trobarem madureses plenes de pau i de sentit\u00a0 i d\u2019altres amb un elevat sentit de frac\u00e0s personal; i finalment trobarem velleses joioses i altres ben amargues. La malaltia, la pobresa o el sofriments de tota mena no s\u00f3n pas exclusius dels vells, com tampoc la for\u00e7a i la vitalitat ho s\u00f3n de la joventut. Hi ha de tot a la vinya del Senyor\u2026 Per\u00f2 jo he sentit vells que diuen que mai a la vida havien estat tan b\u00e9 com ara, tot i les xacres naturals de l\u2019edat. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que si ens fixem en altres societats m\u00e9s pobres, la cosa s\u2019agreuja i potser haur\u00edem de parlar d\u2019una altra manera m\u00e9s.<\/p>\n

Devia ser cap a finals dels 60 quan\u00a0Jacques Leclercq<\/strong>\u00a0 -el fam\u00f3s fil\u00f2sof i intel\u00b7lectual belga- va escriure un llibre que va fer furor i que es va traduir a molts idiomes. Es deia justament\u00a0\u201cLa joia d\u2019envellir\u201d\u00a0<\/strong>i\u00a0 deia que cada edat t\u00e9 la seva bellesa. La vellesa tamb\u00e9 pot ser bella si la sabem mirar i li sabem trobar les virtuts que t\u00e9, que sens dubte en t\u00e9 moltes. A cada edat li hem de demanar el que ens pot donar i no pas m\u00e9s. Cada moment de la vida ens t\u00e9 algun regal amagat que ens cal descobrir. Aquest llibre ens ajuda a saber trobar els regals que la vellesa ens guarda. Un llibre interessant, molt \u00fatil i que caldria que lleg\u00edssim\u00a0 els que hem arribat en aquest moment de la vida que anomenem jubilaci\u00f3.<\/p>\n

La jubilaci\u00f3 \u00e9s el nostre llarg set\u00e8 dia, com ho \u00e9s el diumenge per als treballadors. Amb la difer\u00e8ncia que el seu \u00e9s curt i el nostre \u00e9s molt llarg. Pel que encara treballa, \u00e9s dia de descans, dia per fer altres coses, per gaudir d\u2019 altres aspectes de la vida o viure la vida des d\u2019altres punts de vista. Potser un dia per adonar-se que viure no \u00e9s nom\u00e9s treballar i guanyar diners, sin\u00f3 que hi ha un aspecte de relacions humanes i familiars que no podem abandonar. Pel jubilat, aquest \u201cset\u00e8 dia\u201d ha de servir per descansar, per anar m\u00e9s relaxats, per poder contemplar millor el m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 per descobrir i entusiasmar-nos amb noves coses que no hav\u00edem tingut temps ni oportunitat de descobrir.<\/p>\n

He escoltat jubilats que m\u2019expliquen amb entusiasme viatges que acaben de fer, o cursos de tot tipus que els han fet descobrir un nou m\u00f3n ple de possibilitats inimaginables. Jubilats que han comen\u00e7at a pintar, a escriure, a fer hort, que han comen\u00e7at un voluntariat que reconeixen que els enriqueix molt. En una paraula, han apr\u00e8s a gaudir de la vida d\u2019una altra manera. Entusiasmar-se per alguna cosa no \u00e9s patrimoni exclusiu de la joventut. Potser el que ens falta \u00e9s aquests entusiasme\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La s\u00e8rie \u201cObert per jubilaci\u00f3\u201d comen\u00e7a\u00a0AQU\u00cd\u00a0–\u00a0El cap\u00edtol anterior el trobareu\u00a0AQU\u00cd Podr\u00edem dir que\u00a0\u201cels del set\u00e8 dia\u201d\u00a0som els jubilats. M\u2019ha semblat que els podria anomenar aix\u00ed en record del passatge del llibre del G\u00e8nesi on diu que \u201cD\u00e9u acab\u00e0 la seva obra al dia sis\u00e8 i,\u00a0el dia set\u00e8, repos\u00e0\u00a0de tota l’obra que havia fet\u201d. No sabem […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1600],"tags":[31876],"class_list":["post-4971","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jubilacio","tag-jubilacio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ib","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4971","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4971"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4972,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4971\/revisions\/4972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}