![](\"http:\/\/t3.gstatic.com\/images?q=tbn:xfLf79fDo0pvlM:http:\/\/www.paeria.es\/arxius\/noticies\/Document_cat_2266.jpg\")
<\/p>\n <\/p>\n
Qui \u00e9s Guillem Pascual? \u00c9s un estudiant de Lleida, finalista del Nobel j\u00fanior amb un treball sobre el Segre. En la convocat\u00f2ria del premi, que es va celebrar a Estocolm el mes d’agost, hi participen alumnes de 31 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n<\/p>\n
Aquesta not\u00edcia, que ha passat ben desapercebuda, t\u00e9 la seva import\u00e0ncia si considerem que la feina de l’estudiant de batxillerat de Lleida sobre la qualitat de l’aigua del riu Segre ha estat elegida per representar a l’Estat en la final Stockholm Junior Water Prize (SJWP), m\u00e9s conegut com el ‘Premi Nobel’ de l’aigua.<\/p>\n
L’estudi que Pascual va realitzar com un treball d’investigaci\u00f3 d’una assignatura de batxillerat ha estat elegit entre els quatre que van arribar a la final espanyola, que al seu torn van ser seleccionats entre els 11 que van presentar alumnes de tot l’Estat. <\/p>\n
Guillem Pascual, que en l’actualitat t\u00e9 18 anys i est\u00e0 preparant-se per entrar a la facultat de Medicina, explica que es va interessar a aprofundir sobre la qualitat de l’aigua del riu Segre en intuir que l’explotaci\u00f3 agr\u00edcola i hidr\u00e0ulica estaven comportant problemes de contaminaci\u00f3 del mateix.<\/p>\n
"Durant tot un estiu vaig estar recollint mostres d’aigua de diferents parts del tram del Baix Segre, ubicat entre Torres de Segre i Lleida. Aquestes mostres les vaig analitzar amb un kit que vaig instal\u00b7lar al garatge de casa meva i que em van prestar des del laboratori de l’institut: llavors vaig poder comprovar que les concentracions de nitrats i fosfats eren molt altes", ha explicat Pascual. <\/p>\n
En concret, segons l’estudi d’aquest jove lleidat\u00e0, a les zones on hi havia menys cabal d’aigua a causa de les captacions per a regs, la concentraci\u00f3 de pesticides era m\u00e9s alta. "Em va impactar molt veure -ha apuntat el jove- que el riu \u00e9s dues i tres vegades m\u00e9s gran abans que connecti amb el canal de Balaguer i el de Ser\u00f2s i que, a causa d’aquestes aportacions al reg agr\u00edcola, es queda gaireb\u00e9 sec i es pot veure la contaminaci\u00f3 sense necessitat d’analitzar l’aigua". <\/p>\n
A partir de les concentracions de fosfats i nitrats que Pascual va trobar en les mostres que va recollir, va calcular que l’exc\u00e9s de nitrogen i f\u00f2sfors dels cultius que es perd amb l’aigua de reg que va a parar al riu, t\u00e9 un cost aproximat de sis milions d’euros a l’any.<\/p>\n
A m\u00e9s, Pascual ha assenyalat en la seva feina que els regants utilitzen com a m\u00ednim un 25% m\u00e9s de l’aigua de la que realment necessiten per als seus cultius.
"S’embruta i es perd molta aigua. Per aix\u00f2 al final del meu estudi faig una crida a la poblaci\u00f3 en general, no nom\u00e9s als pagesos, perqu\u00e8 no oblidin que tots som consumidors d’energia el\u00e8ctrica dels productes del camp i la ramaderia, i que com a tals fomentem la deixalla d’aquests recursos h\u00eddrics. Segons l’estudiant, "hem de conviure amb el medi ambient d’una forma m\u00e9s sostenible i fer compatible la seva protecci\u00f3 amb el desenvolupament econ\u00f2mic".<\/p>\n
El president del premi a l’Estat espanyol i catedr\u00e0tic d’Enginyeria Ambiental de la UPC, Rafael Mujeriego, considera que la simple participaci\u00f3 del treball de Pascual en el guard\u00f3 ja \u00e9s un premi per a ell a causa de la seva import\u00e0ncia. <\/p>\n
Qui \u00e9s Guillem Pascual? \u00c9s un estudiant de Lleida, finalista del Nobel j\u00fanior amb un treball sobre el Segre. En la convocat\u00f2ria del premi, que es va celebrar a Estocolm el mes d’agost, hi participen alumnes de 31 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n Aquesta not\u00edcia, que ha passat ben desapercebuda, t\u00e9 la seva import\u00e0ncia si […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,189],"tags":[],"class_list":["post-496","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-80","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/496","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=496"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/496\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}