{"id":4939,"date":"2014-07-05T20:32:16","date_gmt":"2014-07-05T19:32:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4939"},"modified":"2014-07-05T20:32:16","modified_gmt":"2014-07-05T19:32:16","slug":"solitud-interior-obert-per-jubilacio-5","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/07\/05\/solitud-interior-obert-per-jubilacio-5\/","title":{"rendered":"Solitud interior (Obert per jubilaci\u00f3-5)"},"content":{"rendered":"

La s\u00e8rie \u201cObert per jubilaci\u00f3\u201d comen\u00e7a\u00a0AQU\u00cd<\/a><\/strong>\u00a0–\u00a0<\/strong>El cap\u00edtol anterior el trobareu\u00a0AQU\u00cd<\/a><\/strong><\/h3>\n
\n

——————————————————————–<\/strong><\/p>\n

\"\"No \u00e9s el mateix estar sol que sentir-se sol. Es pot estar sol envoltat de gent i- al contrari-, no sentir-se sol, tot i vivint sol. El sentiment de solitud s\u2019experimenta sempre d\u2019una forma totalment subjectiva (a no ser que un hagi naufragat i estigui sol en una illa deserta) i pot tenir com a base raons diverses.<\/p>\n

Em serveix aquesta petita introducci\u00f3 per entendre millor el que vull explicar: des que m\u2019he jubilat tothom em fa les mateixes preguntes: ja t\u2019hi acostumes? Com te trobes en aquesta nova vida? No t\u2019avorreixes? Ho portes b\u00e9?\u2026 Diuen que un dels perills d\u2019un jubilat\u00a0 \u00e9s el de sentir aquesta esp\u00e8cie de solitud interior, de buidor i desconcert que senten aquelles persones que tenen la sensaci\u00f3 de que la vida ja no \u00e9s la mateixa i sembla que ja no acabi de tenir sentit. Aix\u00f2 ho pot sentir un jubilat que no s\u00e0piga com omplir les llargues, lentes i mon\u00f2tones hores que s\u2019enfilen un dia rere un altre, que s\u00f3n hores buides i que s\u2019han d\u2019omplir d\u2019una manera o una altra. Es veu que hi han persones que no saben fer-ho, sobretot despr\u00e9s d\u2019una vida marcada per moltes hores de feina i a vegades molt estr\u00e8s. De cop i volta senten com si els haguessin robat un dels seus principals motius de viure: treballar. Es veu que aquest \u00e9s un quadre m\u00e9s freq\u00fcent del que ens podem imaginar amb qu\u00e8 es troben els metges. A partir de la jubilaci\u00f3 hi han moltes persones que es comencen a trobar malament sense saber massa el motiu.<\/p>\n

Per sort, tamb\u00e9 passa el contrari i suposo que hi ha una gran majoria de jubilats que senten la jubilaci\u00f3 com una esp\u00e8cie d\u2019alliberament i com una aut\u00e8ntica\u201cjubilatio\u201d (paraula llatina que vol dir alegria). Fins ara aquest \u00e9s el meu cas, i que duri!. Tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de saber omplir les hores amb coses que donin sentit i \u201calegria\u201d a la nova vida. I, com ja he dit m\u00e9s d\u2019una vegada que una de les coses que m\u00e9s m\u2019agrada \u00e9s llegir, ara llegeixo molt m\u00e9s del que feia. Justament avui llegia, al sempre interessant blog de la\u00a0N\u00daRIA AUP\u00cd<\/a>, la traducci\u00f3 d\u2019un poema de\u00a0Cesare Pavese<\/strong>\u00a0\u00a0 (poeta, novel\u00b7lista, cr\u00edtic literari i traductor itali\u00e0) que durant tota la seva vida va tractar de v\u00e8ncer la soledat interior, que veia com una condemna i, a la vegada, una vocaci\u00f3. El poema es titula\u00a0\u201cTreballar cansa\u201d<\/strong><\/p>\n

Treballar cansa<\/i><\/strong><\/p>\n

Travessar un carrer i escapar-se de casa<\/p>\n

ho fa nom\u00e9s un nen, per\u00f2 aquest home que roda<\/p>\n

tot el dia els carrers, ja no \u00e9s pas un nen,<\/p>\n

ni s\u2019escapa de casa.<\/p>\n

Hi ha sempre a l\u2019estiu<\/p>\n

migdiades on places i tot s\u00f3n ben buides, esteses<\/p>\n

sota el sol que comen\u00e7a a baixar, i aquest home que arriba<\/p>\n

per camins de plantes in\u00fatils s\u2019atura.<\/p>\n

Val la pena estar sol, per a estar cada dia m\u00e9s sol?<\/p>\n

Solament de rodar-hi, s\u00f3n buides les places<\/p>\n

i els carrers. Caldria aturar una dona<\/p>\n

i parlar-li, que et vulgui per viure plegats.<\/p>\n

Altrament ve que hom parla sol. \u00c9s per aix\u00f2 que a vegades<\/p>\n

hi ha el borratxo nocturn que inicia discursos<\/p>\n

i explica els projectes de tota una vida.<\/a><\/p>\n

No \u00e9s pas esperant a la pla\u00e7a deserta<\/p>\n

que es pot trobar alg\u00fa, per\u00f2 qui roda els carrers<\/p>\n

de vegades s\u2019atura. Si no estigu\u00e9s sol,<\/p>\n

bo i marxant pels carrers, hi hauria la casa<\/p>\n

on hi ha aquella dona i valdria la pena.<\/p>\n

A la nit altre cop \u00e9s deserta la pla\u00e7a<\/p>\n

i aquest home que passa no veu ja les cases<\/p>\n

entre els llums tots in\u00fatils; els ulls ja no els al\u00e7a:<\/p>\n

sent nom\u00e9s l\u2019empedrat que han fet altres homes<\/p>\n

amb les mans endurides, igual que les seves.<\/p>\n

No \u00e9s just de quedar-se a la pla\u00e7a deserta.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 ben segur al carrer aquella dona<\/p>\n

que, pregada, voldria posar m\u00e0 a la casa.<\/p>\n

(Pavese \u201cEl treball cansa\u201d)<\/strong><\/p>\n

Dono la ra\u00f3 al poeta en part. Treballar cansa, certament. Per\u00f2 fer all\u00f2 que agrada, cansa molt menys. Per tant, la clau \u00e9s \u2013tant el la vida laboral com a la jubilaci\u00f3- trobar all\u00f2 que ens agrada, per poder-ho fer en el moment que vulguem i durant tanta estona\u00a0 que vulguem. Durant la vida laboral aix\u00f2 es fa molt dif\u00edcil. Arribada la jubilaci\u00f3 ja no ho \u00e9s tant. Treballar est\u00e0 prou b\u00e9, per\u00f2 no ho \u00e9s tot a la vida ni cal ser un addicte al treball. Pavese escrigu\u00e9 molts bons versos sobre el treball i el sentit que hauria de tenir en la vida de cada persona. I certament que no era gaire optimista, com tampoc ho \u00e9s la B\u00edblia quan ens explica que Adam i Eva al parad\u00eds van ser \u201ccastigats\u201d amb el treball en el moment que van tenir la gosadia d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del que D\u00e9u els havia marcat. Fins llavors vivien com uns panxacontents i ho tenien tot molt f\u00e0cil. Per\u00f2, ah renoi, D\u00e9u s\u2019enfad\u00e0 i \u201cva dir a l\u2019home: \u2014Ja que t\u2019has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l\u2019arbre que jo t\u2019havia prohibit, la terra ser\u00e0 male\u00efda per culpa teva: tota la vida passar\u00e0s fatigues per treure\u2019n l\u2019aliment. La terra et produir\u00e0 cards i espines, i t\u2019haur\u00e0s d\u2019alimentar d\u2019all\u00f2 que donin els camps.\u00a0 Et guanyar\u00e0s el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d\u2019on vas ser tret: perqu\u00e8 ets pols, i a la pols tornar\u00e0s\u201d. (Gn 3, 17-19).<\/p>\n

Des de llavors que el treball cansa. De ben antic que cansa! De fet, cansa des de sempre perqu\u00e8 l\u2019home sempre s\u2019ha hagut de guanyar el tiberi, ha hagut de fer llenya per escalfar-se en els freds dies d\u2019hivern o per fer el foc necessari per cuinar. De sempre ha hagut de treballar per construir un lloc per viure amb cert confort. I el treball cansa encara molt m\u00e9s quan el treball \u00e9s brut, quan s\u2019ha de fer amb males condicions laborals, quan \u00e9s mal remunerat, quan \u00e9s fet en r\u00e8gim d\u2019esclavitud; el treball cansa encara m\u00e9s als nens i nenes dels pa\u00efsos pobres que s\u00f3n explotats laboralment i el treball cansa i fins i tot a vegades mata. Mata el cos i mata l\u2019esperit. Alguns cops mata les ganes de viure perqu\u00e8 \u00e9s un treball sense esdevenidor, sense esperan\u00e7a i sense que es vegi cap llum al final.<\/p>\n

El treball cansa. El treball a vegades mata. I la falta de treball tamb\u00e9 pot matar les il\u00b7lusions de milers de joves que saben que no treballaran mai. La solitud interior la podem sentir treballant o\u00a0 sense treballar. De joves o de vells. Per aix\u00f2 Pavese podia dir en un altre dels seus versos:<\/p>\n

“Val la pena que el sol s’alci del mar<\/p>\n

i que comenci la llarga jornada?”.<\/p>\n

(Pavese, L’estrella del mat\u00ed).<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La s\u00e8rie \u201cObert per jubilaci\u00f3\u201d comen\u00e7a\u00a0AQU\u00cd\u00a0–\u00a0El cap\u00edtol anterior el trobareu\u00a0AQU\u00cd ——————————————————————– No \u00e9s el mateix estar sol que sentir-se sol. Es pot estar sol envoltat de gent i- al contrari-, no sentir-se sol, tot i vivint sol. El sentiment de solitud s\u2019experimenta sempre d\u2019una forma totalment subjectiva (a no ser que un hagi naufragat i […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[65,1600,1171],"tags":[31803,31819,31876,31868],"class_list":["post-4939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-feina","category-jubilacio","category-solitud","tag-cesare-pavese","tag-feina","tag-jubilacio","tag-solitud"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1hF","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4939"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4940,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4939\/revisions\/4940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}