{"id":4933,"date":"2014-07-02T12:50:15","date_gmt":"2014-07-02T11:50:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4933"},"modified":"2014-07-02T12:50:15","modified_gmt":"2014-07-02T11:50:15","slug":"llagrimes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/07\/02\/llagrimes\/","title":{"rendered":"Ll\u00e0grimes"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Llegeixo la not\u00edcia que la fot\u00f2grafa\u00a0Rose-Lynn Fisher<\/strong>\u00a0un dia es va preguntar si les seves ll\u00e0grimes de dolor es veurien diferent que les seves ll\u00e0grimes d’alegria. Aix\u00ed que va comen\u00e7ar a estudiar amb amb un microscopi 100 ll\u00e0grimes diferents i va trobar que les ll\u00e0grimes basals (les que el nostre cos produeix per lubricar els ulls) s\u00f3n dr\u00e0sticament diferents que les ll\u00e0grimes que es produeixen quan estem tallant una ceba i que les ll\u00e0grimes que es produeixen quan ens petem de riure de riure no tenen res a veure amb les ll\u00e0grimes de dolor.<\/p>\n

I com ho ha descobert? Fent fotos amb un microscopi i amb l\u2019assessorament d\u2019un cient\u00edfic, que afirma que totes les ll\u00e0grimes contenen subst\u00e0ncies org\u00e0niques, inclosos olis, anticossos i enzims que\u00a0 se suspenen en aigua salada. Els diferents tipus de ll\u00e0grimes tenen mol\u00e8cules diferents. Les ll\u00e0grimes vistes sota el microscopi cristal\u00b7litzen la sal i poden donar lloc a formes diferents. Com els flocs de neu, com les empremtes dactilars, com una gota d’aigua de l’oce\u00e0, cada ll\u00e0grima porta un microcosmos completament diferent, cap ll\u00e0grima \u00e9s igual a una altra.<\/p>\n

He relacionat aquesta original not\u00edcia sobre les ll\u00e0grimes, mentre veia plorar un bomber recordant la mort de 5 companys seus. Escoltava aquest bomber al programa\u00a0SENSE FICCI\u00d3<\/a>, tot parlant d\u2019aquell tr\u00e0gic incendi del 21 juliol del 2009 que va cremar bona part del mass\u00eds dels Ports, a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta i on hi van morir cinc bombers. Deia un bomber que cada foc \u00e9s diferent, que reacciona de manera diversa segons les condicions que hi hagi i que s\u2019ha de tractar de manera diferent. Explicaven els bombers del reportatge que d\u2019aquell foc tan sinistre n\u2019han apr\u00e8s molt i que caldria que tota la societat en tragu\u00e9s lli\u00e7ons. Deia un d\u2019ells que tant dolent \u00e9s tenir massa informaci\u00f3 com tenir-ne poca. I \u00e9s cert.Tenir-ne massa satura, col\u00b7lapsa, obnubila el pensament i ho ofusca tot. Tenir-ne poca, ens fa viure en la in\u00f2pia, en la pobresa i en la indig\u00e8ncia. Ni una cosa ni l\u2019altra ens ajuda a ser prou lliures, no ens ajuda a fer les coses b\u00e9, ni ens ajuda a ser nosaltres mateixos, aquests \u00e9sser \u00fanics que haur\u00edem de procurar ser sempre. Aix\u00ed com hi ha ll\u00e0grimes d’un retrobament esperat, de comen\u00e7aments i acabament, ll\u00e0grimes d’alliberament, ll\u00e0grimes de possibilitat i esperan\u00e7a, d\u2019alegria, de dolor o de record d\u2019un moment tr\u00e0gic, tamb\u00e9 cada un de nosaltres hauria de pensar i actuar per si mateix sabent triar i destriar les informacions; si som \u00e9ssers originals, caldria que analitz\u00e9ssim personalment les coses i no ens deix\u00e9ssim endur com a corders d\u2019un gran ramat.<\/p>\n

Despr\u00e9s de llegir la informaci\u00f3 que explicava al principi, dedueixo que les ll\u00e0grimes s\u00f3n com les persones, com els paisatges, com els amics, com els instants, com el temps, com els dies, com la vida mateixa\u2026 Cap d\u2019aquestes coses s\u00f3n mai iguals. Cada cosa, cada moment, cada persona, cada animal, cada esdeveniment, els descobrirem com a \u00fanics, originals, irrepetibles i diferents si els sabem mirar, si els sabem contemplar, si ens hi sabem parar. El mal \u00e9s que aix\u00f2 no acabem de saber-ho fer i acostumem a passar cada com m\u00e9s de pressa per damunt de les coses. No ens hi sabem parar perqu\u00e8 els diaris, la TV, les r\u00e0dios ens crivellen constantment amb tantes not\u00edcies que no les podem digerir. Som \u00fanics, per\u00f2 no ho sabem. Som irrepetibles, per\u00f2 no ens en adonem. Som originals, per\u00f2 cada vegada ho som menys. Repetim, copiem, fem el que fa tothom, diem el que diu tothom, ens vestim com es vesteix tothom\u2026 En una paraula, poc a poc anem abandonant aquesta gran riquesa que \u00e9s ser originals, ser cr\u00edtics i parar-nos a analitzar les coses.<\/p>\n

Tornant al documental, que us recomano veure si no l\u2019heu vist. L\u2019han fet cinc anys despr\u00e9s dels fets i d\u00f3na veu als bombers que van treballar a contrarellotge per controlar l\u2019incendi d\u2019Horta de Sant Joan. Entre ells, parla\u00a0Josep Pall\u00e0s, de la unitat GRAF Lleida<\/strong>, l\u2019\u00fanic supervivent d\u2019aquell accident que va provocar la mort de cinc bombers. Tamb\u00e9 ho fa\u00a0el cap dels GRAF, Marc Castellnou<\/strong>, que ha anat 125 vegades al lloc on van ser atrapats de forma mortal per analitzar-ne les causes i extreure\u2019n lli\u00e7ons per al futur. Una bona lli\u00e7\u00f3 per a tots.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Llegeixo la not\u00edcia que la fot\u00f2grafa\u00a0Rose-Lynn Fisher\u00a0un dia es va preguntar si les seves ll\u00e0grimes de dolor es veurien diferent que les seves ll\u00e0grimes d’alegria. Aix\u00ed que va comen\u00e7ar a estudiar amb amb un microscopi 100 ll\u00e0grimes diferents i va trobar que les ll\u00e0grimes basals (les que el nostre cos produeix per lubricar els ulls) […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792,160],"tags":[31939,31905,31827],"class_list":["post-4933","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","category-societat","tag-bombers","tag-psicologia","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1hz","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4933"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4934,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933\/revisions\/4934"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}