![](\"http:\/\/t3.gstatic.com\/images?q=tbn:YgXvU2u_eemeAM:http:\/\/2.bp.blogspot.com\/_cG19jSdk3qE\/SHhfstExtVI\/AAAAAAAABOI\/kKWQEuQN9OY\/s400\/nando_parrado.jpg\")
Trenta-tres anys despr\u00e9s continua sent un supervivent, per\u00f2 la vida li ha donat tot el que tantes vegades va t\u00e9mer perdre entre les gelades cims dels Andes quan tot just tenia 20 anys. <\/p>\n Trenta-tres anys despr\u00e9s continua sent un supervivent, per\u00f2 la vida li ha donat tot el que tantes vegades va t\u00e9mer perdre entre les gelades cims dels Andes quan tot just tenia 20 anys. <\/p>\n
"La meva \u00e9s la hist\u00f2ria vista des de dins, amb una mirada crua, per\u00f2 real. Crec que els sentiments ens van salvar"<\/p>\n
"Mai vam ser millors homes que all\u00e0 dalt. Primitius com els de les cavernes, i amb l’educaci\u00f3 d’avui"<\/p>\n
"Est\u00e0vem al l\u00edmit dels l\u00edmits, per\u00f2 hav\u00edem estat educats en el respecte, l’honor, l’\u00e8tica i l’amistat. La majoria \u00e9rem amics des de feia m\u00e9s de deu anys, ens coneix\u00edem des de petits, i form\u00e0vem un equip de rugbi, aix\u00f2 vol dir que est\u00e0vem entrenats per resistir. Deu minuts despr\u00e9s de l’accident, ja actu\u00e0vem com un equip: el capit\u00e0, Marcelo P\u00e9rez, assumia la seva funci\u00f3, i Roberto i Gustavo, com a estudiants de medicina, es feien c\u00e0rrec dels ferits. Al cap de poc, Marcelo ja estava pensant en com construir una paret per aturar el vent. Aix\u00f2 ens va salvar. Si ell no hagu\u00e9s actuat amb tanta decisi\u00f3 hagu\u00e9ssim mort congelats la primera nit. Una resposta tan organitzada hauria estat molt dif\u00edcil en un avi\u00f3 comercial, amb gent de diferents edats, pa\u00efsos, cultures, idiomes …, gent que viatja sola i gent que va amb la seva fam\u00edlia, perqu\u00e8 en aquest cas, si un t\u00e9 un tros de xocolata , ho reparteix o el guarda per als seus fills? Nosaltres ho vam posar tot en com\u00fa".<\/p>\n
"El fred crema com un \u00e0cid. Quan l’\u00fanica soluci\u00f3 que tens \u00e9s plorar, quan el vent es clava com un ganivet, quan l’\u00fanica calor que tens, l’\u00fanic que t’alleuja, \u00e9s la respiraci\u00f3 del noi que tens al costat i li demanes que respiri damunt teu… El fred \u00e9s molt lleig, produeix una sensaci\u00f3 indescriptible, perqu\u00e8 no s’ en va, no marxa, i no et mors."<\/p>\n