![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.eduardostrauch.com\/2006\/_img\/rec_eduardo2002.jpg?resize=146%2C111\")
<\/p>\n <\/p>\n
Eduardo Strauch, igual que la resta dels supervivents, han tornat al lloc de la trag\u00e8dia en diverses oportunitats. No \u00e9s un lloc de molt f\u00e0cil acc\u00e9s, est\u00e0 situat a 3.500 m. entre els volcans Sosna i Tinguiririca, a la Serralada dels Andes, a la prov\u00edncia argentina de Mendoza.
Segons Eduard, cada viatge al lloc de l’accident li depara noves i intenses emocions, perqu\u00e8 encara que molts no puguin entendre-ho, aquest lloc a m\u00e9s de representar un llarg patiment, tamb\u00e9 li va significar un lloc de pau, que el va portar a revelacions i descobriments interiors molt profunds , que el que van resultar molt positius al llarg de la seva vida.
Cada viatge li genera una infinitat d’expectatives i arribar fins a la tomba dels seus companys i amics morts, constitueix ja un ritus de peregrinaci\u00f3 al lloc que els supervivents diuen "El Santuari".
Arribar al lloc no \u00e9s tasca f\u00e0cil i nom\u00e9s es pot accedir en els mesos d’estiu, guiats per guia, utilitzant cavalls i mules. El trajecte d’anada i tornada es realitza en dues jornades, en les quals cal cavalcar 4 hores per dia i acampar durant la nit. El lloc s’ha convertit en un atractiu tur\u00edstic i cada any centenars de persones viatgen expressament a con\u00e8ixer-lo.<\/p>\n
L’expedici\u00f3 al lloc de l’accident realitzada el 1995. <\/strong><\/p>\n El 1995 gaireb\u00e9 la totalitat dels supervivents van viatjar junts al lloc per primera vegada. A cada pas recordaven un moment o una an\u00e8cdota. Especulaven amb el que podrien trobar, per\u00f2 descartaven poder veure les restes del fuselatge que durant 72 dies els havia reparat de les baixes temperatures i que ells havien arribat a sentir com a casa. El fusellatge havia desaparegut sota la neu feia molts anys, per\u00f2 aquell dia, es van acostar a una immensa esquerda i incre\u00efblement a uns 6 m. de profunditat, van poder veure les restes del fusellatge. Eduardo a la serralada el 1995. Amb el traginer Sergio Catal\u00e1n, en commemorar el 30\u00e8 aniversari.<\/strong><\/p>\n L’acte va ser molt emotiu i es va realitzar en una pista situada a la pre serralada. Va comen\u00e7ar amb una missa i a continuaci\u00f3 van arribar al lloc els mateixos helic\u00f2pters amb els que havien estat rescatats despr\u00e9s de passar 72 dies als Andes.
Entre els viatges, correspon destacar el realitzat a Xile per als supervivents el 2002, al complir 30 anys de l’accident. Com a part dels homenatges es va organitzar el partit de rugbi que no s’havia pogut jugar l’octubre de 1972.<\/p>\n
El convidat especial va resultar ser el traginer Sergio Catal\u00e1n, que es va estr\u00e8nyer en una c\u00e0lida abra\u00e7ada amb tots els supervivents. Gr\u00e0cies a aquest traginer, el missatge de comanda d’ajuda de Canessa i Parrado va arribar a destinaci\u00f3 i van poder ser rescatats. Finalment, es va jugar el simb\u00f2lic i emotiu partit de rugbi d’Old Christians contra l’equip xil\u00e8.<\/p>\n