{"id":4919,"date":"2014-06-21T12:21:44","date_gmt":"2014-06-21T11:21:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4919"},"modified":"2014-06-21T12:21:44","modified_gmt":"2014-06-21T11:21:44","slug":"el-vell-i-el-nou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/06\/21\/el-vell-i-el-nou\/","title":{"rendered":"El vell i el nou"},"content":{"rendered":"

\"Rellotge<\/a><\/h3>\n
\n

Avui no parlar\u00e9 ni de la monarquia (quin fart!, quin embafament!, aquests dies), ni dels pol\u00edtics, ni de la gana que passaran molts nens ara que es tanquen els menjadors dels col\u00b7legis,\u00a0 tot i que \u201cel pa\u00eds cada d\u00eda va mejor\u201d, segons el Gobierno. Avui no escriur\u00e9 sobre cap tema dels que en diem transcendents. Avui toca un tema quotidi\u00e0, senzill, modest i sense import\u00e0ncia de cap mena. Avui toca parlar de rellotges.<\/p>\n

A la tauleta de nit hi tinc cinc o sis rellotges. Des d\u2019aqu\u00ed ja aviso als lladres que no cal que es prenguin la mol\u00e8stia de rebentar la porta del pis per entrar a robar-me\u2019ls, perqu\u00e8 no ni ha cap que valgui m\u00e9s de 10 euros. Hi tinc el meu primer rellotge \u2013aquest\u00a0FESTINA\u00a0<\/strong>de la foto- que deu tenir uns 60 anys. Ens el vam guanyar a base de col\u00b7leccionar punts que venien a les rajoles de xocolata. No s\u00e9 si vam tardar un parell\u00a0 o tres anys per aconseguir-lo, ja que se n\u2019havia de guardar un fotimer. No recordo pas quants, per\u00f2 eren molts. Ja sabeu que en aquells temps era molt com\u00fa que la canalla beren\u00e9s amb una llesca de pa sucat amb oli i una presa de xocolata o amb una llesca de pa sucat amb vi i sucre. A casa no ten\u00edem possibilitats de gaires m\u00e9s\u00a0delikatessen<\/em>, ni pod\u00edem ser gaire gourmets\u2026<\/p>\n

Doncs s\u00ed, despr\u00e9s de molt temps i paci\u00e8ncia \u2013i moltes rajoles de xocolata-, vaig aconseguir el meu primer rellotge quan devia tenir 6 o 7 anys. Ja us deveu imaginar la il\u00b7lusi\u00f3 que em va fer! Com tots els d\u2019aquell temps, era mec\u00e0nic (popularment anomenats \u201cde corda\u201d). Cada dia, a l\u2019hora d\u2019anar a dormir, li donava corda i anava marxant un dia m\u00e9s. Amb el temps van sortir els digitals i, en un viatge a Andorra, vaig comprar un\u00a0CASIO.\u00a0<\/strong>No s\u00e9 qu\u00e8 se n\u2019ha fet. Suposo que quan va espatllar-se el vaig llen\u00e7ar. Durant un temps vaig rec\u00f3rrer de nou a l\u2019antic Festina, fins que el meu primer mestre \u2013una bona colla d\u2019anys despr\u00e9s- me\u2019n va regalar un altre.\u00a0 Era un\u00a0SAVOY,\u00a0<\/strong>que tenia la gran novetat que es carregava amb el simple moviment que hom feia amb els bra\u00e7os. Molt pr\u00e0ctic, certament. Em va durar uns 10 anys i, quan es va espatllar, va anar de pet a fer companyia al Festina que s\u2019avorria tot sol al calaix de la tauleta de nit. Vaig voler guardar-lo, naturalment, com a record del meu estimat mestre Sr. Reynal, m\u00e9s quan en aquelles dates \u2013com el rellotge- es va morir.<\/p>\n

I a partir de llavors ja vaig entrar de cop\u00a0 -i de cap- a la moda del consumisme pur i dur del usar i llen\u00e7ar. Ja hav\u00edem arribat a l\u2019\u00e8poca en que es podien comprar rellotges per 5 euros i fou quan em van arribar un parell o tres de rellotges d\u2019aquests tan barats. Un d\u2019ells me\u2019l regal\u00e0 un banc tamb\u00e9 amb els punts de la llibreta d\u2019estalvis i un parell m\u00e9s vingueren a trav\u00e9s dels Reis d\u2019 Orient de la feina. Tots ells \u201cmarca no t\u2019hi fixis\u201d. Al lloc on treballava, cada any tenien el detall de fer-nos un petit regal a tots els treballadors. Un altre rellotge d\u2019aquests barats me\u2019l va regalar la meva dona en un aniversari. Recordo que acompanyava una col\u00f2nia (o la col\u00f2nia acompanyava el rellotge)\u2026 Aquests rellotges \u2013tot i ser molt barats- han anat perdurant i s\u00f3n els que he anat fent servir fins avui. Ara l\u2019un, ara l\u2019altre. A mida que s\u2019acaba la pila en un, en trio un altre, hi poso una pila nova i d\u2019aquesta manera vaig tirant una temporada m\u00e9s. Sempre procuro \u2013aix\u00f2 s\u00ed- que n\u2019hi hagi un parell de preparats i ben disposats a donar-me l\u2019hora quan els li demani.<\/p>\n

I a qu\u00e8 ve, us preguntareu, tota aquesta llarga introducci\u00f3? Us explico on volia anar a parar. Resulta que en un parell de dies \u2013com s\u2019hi s\u2019ho haguessin dit i s\u2019haguessin posat d\u2019acord per a fer-me la punyeta- s\u2019han confabulat tots ells per quedar-se sense pila en un parell de dies de difer\u00e8ncia. O sigui, que avui he quedat de cop i volta sense cap rellotge \u201ca piles\u201d i he hagut d\u2019anar a la tauleta de nit a rescatar el meu\u00a0FESTINA<\/strong>, l\u2019estimat i vell rellotge, que ja t\u00e9 60 anys per\u00f2 que va com una seda. I aqu\u00ed el teniu, tan xiroi i eixerit com sempre, fent-me un altre cop aquest petit-gran servei que \u00e9s dir-me l\u2019hora que \u00e9s,\u00a0 fins que dem\u00e0 o dem\u00e0 passat tornar\u00e9 a anar a la rellotgeria a que em posin un parell de piles als altres.<\/p>\n

Ara mateix me\u2019l miro i em porta un munt de records. Sempre m\u2019ha servit amb fidelitat i humilitat. \u00c9s un rellotge d\u2019all\u00f2 m\u00e9s discret. No crida gens l\u2019atenci\u00f3. Est\u00e0 ja una mica ratllat i s\u2019ha tornat d\u2019un color indefinit. Per\u00f2 me l\u2019estimo molt i em sabria greu perdre\u2019l o que me\u2019l robessin, perqu\u00e8 encara em fa un bon servei i tamb\u00e9 el va fer durant un temps al meu pare quan un dia se li va espatllar el seu.<\/p>\n

Aquest rellotge em fa pensar en el valor de les coses velles; valor que no sempre els donem i que no sempre sabem apreciar, enlluernats com estem amb les constants novetats que ens posa a la nostra disposici\u00f3 la societat de consum. I no \u00b4`es nom\u00e9s valor afectiu\u2026 Moltes coses velles s\u00f3n un prodigi d\u2019 utilitat, de disseny. d\u2019equilibri i perfecci\u00f3. Caldria que ens pregunt\u00e9ssim si en molts aspectes no hi hem perdut amb tanta t\u00e8cnica que no som capa\u00e7os d\u2019abastar.\u00a0 Per a mi, segur que no significa pas el mateix aquest Festina vell, antic i amb personalitat, que un rellotge nou de trinca que em puguin regalar, encara que sigui molt m\u00e9s bo i molt m\u00e9s car\u2026 M\u2019ha acompanyat tants anys!\u00a0 M\u2019ha fet tanta companyia i tant servei!<\/p>\n

Per aix\u00f2 avui he volgut parlar d\u2019\u00a0\u201cel vell i el nou\u201d<\/strong>\u00a0(i no pas referint-me nom\u00e9s a les coses, sin\u00f3 que tamb\u00e9 em refereixo a les persones) en aquest apunt d\u2019avui. I, en pensar el tema, he recordat tamb\u00e9 unes paraules del\u00a0Papa Francesc<\/strong>\u00a0en una entrevista que li va fer\u00a0HENRIQUE CYMERMAN (LA VANGUARDIA)<\/a>\u00a0i que parlava dels joves i dels vells. Deia el Papa:<\/p>\n

\n

\u201dLa econom\u00eda se mueve por el af\u00e1n de tener m\u00e1s y, parad\u00f3jicamente, se alimenta una cultura del descarte. Se descarta a los j\u00f3venes cuando se limita la natalidad. Tambi\u00e9n se descarta a los ancianos porque ya no sirven, no producen, es clase pasiva\u2026 Al descartar a los chicos y a los ancianos, se descarta el futuro de un pueblo porque los chicos van a tirar con fuerza hacia adelante y porque los ancianos nos dan la sabidur\u00eda, tienen la memoria de ese pueblo y deben pasarla a los j\u00f3venes\u201d.<\/strong><\/em><\/p>\n

La Vanguardia (12\/06\/2014)<\/em><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui no parlar\u00e9 ni de la monarquia (quin fart!, quin embafament!, aquests dies), ni dels pol\u00edtics, ni de la gana que passaran molts nens ara que es tanquen els menjadors dels col\u00b7legis,\u00a0 tot i que \u201cel pa\u00eds cada d\u00eda va mejor\u201d, segons el Gobierno. Avui no escriur\u00e9 sobre cap tema dels que en diem transcendents. […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[545,3321],"tags":[31843,31918],"class_list":["post-4919","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historia","category-vellesa","tag-historia","tag-vellesa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1hl","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4919","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4919"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4919\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4921,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4919\/revisions\/4921"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}