{"id":4895,"date":"2014-06-10T11:41:58","date_gmt":"2014-06-10T10:41:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4895"},"modified":"2014-06-10T11:41:58","modified_gmt":"2014-06-10T10:41:58","slug":"espana-la-roja-y-la-rota","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/06\/10\/espana-la-roja-y-la-rota\/","title":{"rendered":"Espa\u00f1a, \u201cla roja y la rota\u201d"},"content":{"rendered":"<h3><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"font-size: 13px;margin-left: 5px;margin-right: 5px\" alt=\"Jes\u00fas Pardal.\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.andalucesdiario.es\/wp-content\/uploads\/2014\/01\/jesus-pardal.jpg?resize=228%2C162\" width=\"228\" height=\"162\" align=\"left\" \/><\/h3>\n<div id=\"post-body-98812560240895993\">\n<p align=\"justify\">Quan Jos\u00e9 Calvo Sotelo va dir all\u00f2 de \u201cAntes una Espa\u00f1a roja que una Espa\u00f1a rota\u201d no parlava de la selecci\u00f3 de futbol espanyola. Aquests pr\u00f2xims dies ens espera una \u201cmarea roja\u201d molt forta. I tornarem a sentir les frases de sempre: \u201cque la selecci\u00f3 espanyola uneix tots els espanyols\u201d i que \u201cuna Espa\u00f1a unida favorece a todos\u201d i que \u201clos nacionalismos no hacen m\u00e1s que perjudicar a todos\u201d i \u201cromper Espa\u00f1a\u201d i el bla, bla, bla de sempre\u2026<\/p>\n<p align=\"justify\">Ja que aquest dies alguns recorden aquesta frase de Calvo Sotelo, tamb\u00e9 podrien recordar un altre text seu que en aquesta hora de crisi econ\u00f2mica tamb\u00e9 ens podria anar b\u00e9:<\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>&#8220;Muchas veces he pensado que la ra\u00edz real del problema de Espa\u00f1a no es pol\u00edtica, sino econ\u00f3mica, y que la receta de nuestros males, por ser de \u00edndole econ\u00f3mica, se ahogar\u00e1 en germen ante el quietismo obstinado de gran parte de las clases conservadoras. La incomprensi\u00f3n ego\u00edsta de multitud de ciudadanos pudientes, aferrados a nociones quiritarias cual si vivi\u00e9semos muchas centurias atr\u00e1s, puede depararnos d\u00edas desastrosos, porque las aguas represadas se sueltan en torbellino cuando rompen la esclusa&#8221;.\u00a0<\/em>(&#8220;Mis Servicios al Estado. Seis a\u00f1os de gesti\u00f3n&#8221;, 1931.)<\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">I ens podria anar b\u00e9 reflexionar-ho una mica quan aquest dies s\u2019ha sabut que els premis dels internacionals de \u201cla roja\u201d per reeditar el seu triomf a\u00a0<strong>la Copa del M\u00f3n<\/strong>\u00a0seran: 72.000 euros per cap per arribar a quarts; 180.000 per arribar a les semifinals; 360.000 per trepitjar la final i\u00a0<strong>720.000 per guanyar-la<\/strong>. O sigui, m\u00e9s que ning\u00fa (330.000 percebran brasilers i francesos i 300.000 alemanys). Ja era desorbitada i exagerada la xifra que li va tocar a cada jugador, al Mundial de Sud\u00e0frica ara fa quatre anys. Ni m\u00e9s ni menys que 600.000 euros! Aquests nois \u2013tots ells mig morts de gana- van guanyar 600.000 euros en un mes!. Alg\u00fa ha pensat quants anys hauria de treballar un mestre, una infermera, un treballador de qualsevol f\u00e0brica? Aix\u00f2 vol dir 20.000 euros per dia. Aix\u00ed els 23 futbolistes que van guanyar el mundial fa quatre anys, van cobrar pr\u00e0cticament 14 milions d&#8217;euros. I nom\u00e9s per arribar a la final, ja haguessin aconseguit cadascun 120.000 euros. Per\u00f2 aquest any, tot i la crisi, les primes han augmentat\u2026<\/p>\n<p align=\"justify\">Llegia fa uns mesos en aquest diari digital\u00a0<a href=\"http:\/\/www.andalucesdiario.es\/ciudadanxs\/el-cocinero-que-vende-seguros-y-baja-bolsas-de-basura\/\">ANDALUCES.ES<\/a>\u00a0que hi havia un noi \u2013<strong>JES\u00daS PARDAL<\/strong>&#8211; que es guanyava la vida fent xurros, fregint peix, fent pollastres a l\u2019ast, venent assegurances, baixant les escombraries d\u2019alguns ve\u00efns dels pisos als contenidors &#8230; Aquest noi de Cadis podria ensenyar a molta gent \u2013futbolistes inclosos- qu\u00e8 vol dir guanyar-se la vida. Estava desesperat. A punt de ser pare, aquest cuiner que va treballar fins i tot un any a Par\u00eds, va tornar a Cadis l&#8217;estiu de 2011 pensant que hauria feina a l&#8217;hostaleria en aquesta \u00e8poca, &#8220;com sempre&#8221;. Per\u00f2 es va equivocar i va passar l&#8217;estiu, la tardor i &#8220;no trobava res&#8221;. Sense ajudes, amb una nena en cam\u00ed i vivint amb sis persones a casa de la seva sogra amb la pensi\u00f3 de l&#8217;\u00e0via, no va veure altra sortida que convertir el contenidor en el seu lloc de treball. &#8220;Jo volia feina, no demanar almoina, i em van explicar que fa molts anys, un home baixava les escombraries i vaig pensar, per qu\u00e8 no?&#8221;. Assegura &#8220;no sentir vergonya&#8221; i que &#8220;la gent m\u00e9s senzilla \u00e9s la m\u00e9s solid\u00e0ria&#8221;. El seu anunci va obtenir resposta. Al voltant d&#8217;uns cinquanta clients -si se&#8217;ls pot dir aix\u00ed- van sol\u00b7licitar els seus particulars serveis. Molts eren gent gran per\u00f2 tamb\u00e9 &#8220;no tan grans&#8221; que, sobretot, ho feien &#8220;per ajudar&#8221;. De fet, encara avui li donen menjar per a la seva nena.<\/p>\n<p align=\"justify\">El Jes\u00fas compagina aix\u00f2 amb un contracte a mitja jornada que ha aconseguit en un rostidor de pollastres. A la tarda, ven assegurances dels morts. A les set, agafa la bici o va caminant fins al barri del Tur\u00f3 del Moro per baixar les escombraries d&#8217;una desena de clients que segueixen fidels al servei. I a les vuit, torna al rostidor. I aix\u00ed, dia rere dia. Si teniu una mica de temps, llegiu la cr\u00f2nica que hi trobareu m\u00e9s detalls d\u2019aquest noi que, tot i aix\u00f2, no perd l\u2019esperan\u00e7a i diu que &#8220;el dia de dem\u00e0, la meva filla no podr\u00e0 dir que no m&#8217;he buscat la vida per poder tirar endavant la meva fam\u00edlia. Amb aix\u00f2 em quedo &#8220;.<\/p>\n<p align=\"justify\">Aquest noi no s\u00e9 en quina situaci\u00f3 est\u00e0 ara. Potser igual o pitjor. Potser no tindr\u00e0 temps ni ganes de veure \u201cla roja\u201d perqu\u00e8 tornar\u00e0 a casa cansat i amb ganes d\u2019anar a dormir. Potser els jugadors li podrien donar un cop de m\u00e0 i passar-li uns quants euros de tot el que guanyaran en aquest mes\u2026<\/p>\n<p align=\"justify\">\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan Jos\u00e9 Calvo Sotelo va dir all\u00f2 de \u201cAntes una Espa\u00f1a roja que una Espa\u00f1a rota\u201d no parlava de la selecci\u00f3 de futbol espanyola. Aquests pr\u00f2xims dies ens espera una \u201cmarea roja\u201d molt forta. I tornarem a sentir les frases de sempre: \u201cque la selecci\u00f3 espanyola uneix tots els espanyols\u201d i que \u201cuna Espa\u00f1a unida [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[220,657,4818,160],"tags":[31832,31852,27,31827],"class_list":["post-4895","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-crisi","category-futbol","category-justicia-valors-etica-i-moral-filosofia","category-societat","tag-crisi","tag-futbol","tag-justicia","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1gX","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4895"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4895\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4896,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4895\/revisions\/4896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}