{"id":4850,"date":"2014-05-20T20:25:41","date_gmt":"2014-05-20T19:25:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4850"},"modified":"2014-05-20T20:25:41","modified_gmt":"2014-05-20T19:25:41","slug":"el-cub-de-rubik-i-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/05\/20\/el-cub-de-rubik-i-la-vida\/","title":{"rendered":"El cub de Rubik i la vida"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Quan ahir obria Google i em trobava\u00a0el fam\u00f3s cub de Rubik,<\/strong>\u00a0el meu cervell va fer un salt enrere. S\u00ed, un perill\u00f3s i una mica nost\u00e0lgic salt de 40 anys, que \u00e9s el que deia que volia celebrar el nostre estimat i imprescindible cercador d\u2019internet en honor de\u00a0Ern\u00f6 Rubik,\u00a0<\/strong>un professor d\u2019arquitectura hongar\u00e8s, que va ser qui el va dissenyar. S\u00ed, amics, jo tamb\u00e9 havia estat un dels milions i milions de persones que havien perdut el temps i la paci\u00e8ncia intentant ordenar aquell infernal objecte que, una vegada desordenat, semblava una feina molt seductora per\u00f2 que a la fi va resultava impossible per a la majoria de les persones. Per a mi tamb\u00e9 ho va resultar. Prou que m\u2019hi vaig passar hores intentant-ho, per\u00f2 no ho vaig aconseguir fins que en un diari vaig trobar tots els passos per arribar al feli\u00e7 i buscat resultat final: que totes les cares d\u2019aquell artefacte fossin del mateix color.<\/p>\n

Ahir, en tornar-lo a veure despr\u00e9s d\u2019anys i anys d\u2019haver-lo allunyat de la meva mem\u00f2ria, em va fer pensar una bona estona, pensant en tots els intents \u2013aparentment in\u00fatils- que vaig fer en aquells ja\u00a0 llunyans dies de la meva joventut mirant de construir-lo. I va ser llavors quan vaig pensar que\u00a0la vida podria ser com l\u2019intent de construir el cub de Rubik.\u00a0<\/strong>El cub com a paradigma de la vida? I per qu\u00e8 no?<\/p>\n

Un paradigma vindria a ser un exemple o un model d\u2019alguna cosa i els intents que cadasc\u00fa fa per resoldre els problemes que va trobant en la seva exist\u00e8ncia podrien ser alguna cosa similar a l\u2019intent de resoldre el cub. Algunes persones tenen l\u2019estranya habilitat per resoldre f\u00e0cilment els problemes i s\u00f3n capaces d\u2019arribar al triomf professional o personal aparentment sense massa esfor\u00e7. En canvi, n\u2019hi ha d\u2019altres que fan mil i un intents i mai arriben a la fi desitjada i la seva vida es transforma en frac\u00e0s darrere frac\u00e0s.<\/p>\n

La vida -com el cub- ens pot semblar alguna cosa misteriosa i impossible a vegades i, com a mi mateix em va passar amb amb el cub, la majoria necessitem molts intents i molta ajuda per anar-la tirant endavant i hi perdem molt sovint la paci\u00e8ncia. Per\u00f2 el simple fet d\u2019intentar-ho i de buscar camins i solucions ja \u00e9s important, ens fa avan\u00e7ar i ens fa madurar. Jo recordo el content que vaig estar quan vaig poder ordenar dos pisos d\u2019aquell diab\u00f2lic aparell. Em semblava que havia aconseguit una gran cosa. En la vida ens anem trobant petits problemes que, si som capa\u00e7os de resoldre, ens deixen prou contents i ens injecten una dosi d\u2019autoestima que ens fan tirar endavant per una bona temporada.<\/p>\n

La vida -com el cub de sis colors- ens obliga a pensar, a parar-nos, a dissenyar nous intents i noves estrat\u00e8gies, a veure que hi han camins que no ens porten enlloc i que hem de retrocedir per tornar a comen\u00e7ar des de zero; ens ensenya a tenir fe en nosaltres mateixos, a no desesperar f\u00e0cilment, a fixar-nos com ho fan els altres, a estudiar, a aprendre, a no ser massa creguts\u2026 Expliquen la hist\u00f2ria d\u2019un paleta angl\u00e8s que es va comprar el cub quan tenia 19 anys. Es va obsessionar tant en voler fer l\u2019ordenaci\u00f3 d\u2019aquell artefacte sense cap tipus d\u2019ajuda que va passar anys en l\u2019intent. Es va enamorar, es va casar, va tenir un fill i anava intentant, entretant, completar el cub. Expliquen que ho va aconseguir quan tenia 45 anys! El dia que ho va aconseguir es va emocionar tant que va passar una bona estona plorant: havia passat 26 anys de la seva vida intentant-ho i al final ho va aconseguir. No em direu que no \u00e9s un exemple de lluita, de const\u00e0ncia, de paci\u00e8ncia, de fe i de dedicaci\u00f3!. Jo diria que ho \u00e9s, exactament com el de moltes persones que, potser amb molta lluita, arriben a aconseguir all\u00f2 que tota la vida han intentat i que al final diuen: ara ja em puc morir; ara ja he aconseguit all\u00f2 que tan volia.<\/p>\n

Ahir, per\u00f2, tamb\u00e9 pensava una altra cosa: no ens engany\u00e9ssim pas massa, perqu\u00e8 si tornem a desfer el cub \u00e9s possible que ens torni a costar D\u00e9u i ajuda reconstruir-lo. Per tant, alerta i ull viu! Cal que anem aprenent la lli\u00e7\u00f3 de no tocar massa all\u00f2 que funciona i trobem que est\u00e0 b\u00e9 o, si som atrevits, destru\u00efm el que hem fet i volem retocar les coses, potser que h\u00e0gim estat una mica previsors i h\u00e0gim sabut guardar les eines, els ensenyaments i els camins per tornar a trobar la soluci\u00f3 desitjada\u2026.<\/p>\n<\/div>\n

Read more:\u00a0http:\/\/jaumepubill.blogspot.com\/#ixzz32HkzOuZd<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan ahir obria Google i em trobava\u00a0el fam\u00f3s cub de Rubik,\u00a0el meu cervell va fer un salt enrere. S\u00ed, un perill\u00f3s i una mica nost\u00e0lgic salt de 40 anys, que \u00e9s el que deia que volia celebrar el nostre estimat i imprescindible cercador d\u2019internet en honor de\u00a0Ern\u00f6 Rubik,\u00a0un professor d\u2019arquitectura hongar\u00e8s, que va ser qui […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792,2615,2941],"tags":[31905,31901,31912],"class_list":["post-4850","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","category-valors","category-vida-i-mort","tag-psicologia","tag-valors","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1ge","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4850"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4850\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4852,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4850\/revisions\/4852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}