![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/p1.trrsf.com\/image\/fget\/cf\/301\/401\/images.terra.com\/2014\/04\/29\/146648888.jpg?resize=129%2C170\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hisenda ha investigat<\/span>\u00a0Montserrat Caball\u00e9<\/strong>\u00a0per haver defraudat Hisenda i un jutjat de Barcelona li ha imputat un delicte per frau de m\u00e9s 500.000 euros de l\u2019any 2010. Aquest mateix mat\u00ed un jutge s\u2019ha despla\u00e7at a casa seva, perqu\u00e8 ella ha al\u00b7legat problemes de mobilitat per anar al jutjat, i l\u2019ha interrogat durant una hora i mitja.\u00a0<\/span>Montserrat Caball\u00e9 diu que el 2010 vivia a Andorra<\/strong>. Assegura \u2013i sembla que no li ha crescut pas el nas des que ho va dir- que\u00a0<\/span>\u201caquell any va viure gaireb\u00e9 cada dia a Andorra, no a la capital catalana com assegura la fiscalia, i que nom\u00e9s baixava a Barcelona per anar al metge o per agafar avions a l’aeroport del Prat\u201d<\/strong>.<\/span><\/p>\n Mireu, posats a dir,\u00a0 jo tamb\u00e9 podria dir que hi vivia a Andorra perqu\u00e8 durant molts anys hi vaig anat una bona colla de diumenges (ja sabeu que encara s\u2019hi pot comprar b\u00e9 algunes coses pels baixos impostos que hi ha al Principat: alguna ampolla d\u2019alcohol, una mica de tabac, alguna cosa d\u2019electr\u00f2nica\u2026) i baixava a Mollerussa a treballar durant la resta de dies de la setmana. Fins i tot em sembla que algun dia vaig veure la famosa \u201csoprano espanyola\u201d entrar o sortir d\u2019algun banc quan jo entrava al caixer autom\u00e0tic a treure alguns \u2013pocs- euros. Per tant, aix\u00f2 d\u2019haver defraudat a Hisenda res de res perqu\u00e8 \u201cla soprano ha explicat que qui li feia les declaracions de la renda era un assessor fiscal, que tamb\u00e9 la va ajudar a crear empreses a Andorra per tal de cobrar els seus honoraris al pa\u00eds pirinenc. Per\u00f2 aquest assessor fiscal va morir fa tres anys\u201d.<\/strong><\/p>\n No puc negar que a mi Andorra m\u2019agrada. El \u201cpa\u00eds del Pirineus\u201d -com en diuen ara- t\u00e9 paisatges preciosos i \u00e9s un pa\u00eds extremadament particular en molts aspectes. Quan alguns amics o familiars de l\u2019 Uruguai em visiten, quasi sempre tenen curiositat i ganes de con\u00e8ixer Andorra i jo els hi porto amb molt de gust. Perqu\u00e8, sabeu, jo, de jove, vaig treballar un parell d\u2019estius fent de cambrer a Andorra, com f\u00e8iem molt estudiants \u2013a la desapareguda\u00a0\u201cCava Les Tines\u201d d\u2019Andorra la Vella<\/strong>. \u201cCava Les Tines\u201d era un lloc peculiar que el propietari sabia b\u00e9 com aprofitar i treure\u2019n for\u00e7a rendiment: entre les hores de menjar feia de bar, a l\u2019hora de dinar i de sopar es convertia en un restaurant barat i de nit era una \u201cboite\u201d. Els cambrers \u00e9rem tots estudiants que mai n\u2019hav\u00edem vist de m\u00e9s fresques i que no sab\u00edem res de l\u2019ofici; per\u00f2 no calia perqu\u00e8 de seguida en vam aprendre. Juntament amb el pare, la mare i la filla, tir\u00e0vem endavant aquell negoci familiar tres o quatre estudiants que llogaven cada estiu, no cal dir que sense contracte ni asseguran\u00e7a de cap mena, tal com era costum en aquells anys. All\u00e0 vaig aprendre a servir taules amb rapidesa, tot portant tres o quatre plats a l\u2019hora, a c\u00f3rrer esperitat entre taules de gent afamada i assedegada de sangria i a servir paelles fetes a les corredisses. La majoria de clients eren estrangers (la majoria francesos) i em sembla que sempre trobaven bo l\u2019arr\u00f2s per all\u00f2 de que era un plat \u201ctypical spanish\u201d fam\u00f3s.<\/p>\n Per m\u00e9s que el propietari s\u2019esfor\u00e7ava una mica en decorar l\u2019espai amb motius catalans i el propi local ja cridava for\u00e7a l\u2019atenci\u00f3 per l\u2019original entrada amb dues immenses tines de fusta -dins de les quals s\u2019hi podia degustar vins de tota mena i de dubtosa condici\u00f3- no aconseguia massa els seus prop\u00f2sits. Als aprenents de cambrer ens feia dur una barretina a l\u2019espatlla i una faixa vermella, com abillament que crid\u00e9s l\u2019atenci\u00f3 i que ens disting\u00eds com a catalans. No crec que ho aconsegu\u00eds massa\u2026 Recordo, aix\u00f2 s\u00ed, que ens pagaven poc i ens feien treballar molt. Les poques hores lliures que ens quedaven nom\u00e9s les f\u00e8iem servir per descansar una mica, veure\u2019ns amb altres companys i fer petar la xerrada\u00a0 tot prenent una cervesa. No ten\u00edem esma ni ganes de gran cosa m\u00e9s. Quan an\u00e0vem a dormir \u2013amuntegats en una petita habitaci\u00f3 que l\u2019amo havia llogat en una casa particular- est\u00e0vem tan rendits que ni ens adon\u00e0vem gaire de l\u2019explotaci\u00f3 laboral que sofr\u00edem. Per\u00f2 \u00e9rem joves i ho aguant\u00e0vem tot!<\/p>\n Com que en aquells estius no vaig tenir temps de poder con\u00e8ixer Andorra, sempre em va quedar el cuquet i les ganes d\u2019anar-hi a passejar i poder gaudir dels molts racons bonics que t\u00e9. Per aix\u00f2 hi he tornat tantes i tantes vegades des de llavors… Tantes, que quasi b\u00e9 podria dir com la Caball\u00e9 que hi visc. I puc\u00a0 jurar amb el cap ben alt i, si cal, sobre la B\u00edblia, que no \u00e9s el meu parad\u00eds fiscal. I, si aquesta malvada gent d\u2019 Hisenda no s\u2019ho creuen, que vingui el propi ministre Montoro amb la seva rialleta de ratol\u00ed a investigar-me!<\/p>\n<\/div>\n\n