{"id":4766,"date":"2014-03-29T14:41:54","date_gmt":"2014-03-29T13:41:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4766"},"modified":"2014-03-29T14:41:54","modified_gmt":"2014-03-29T13:41:54","slug":"interpretacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/03\/29\/interpretacions\/","title":{"rendered":"Interpretacions"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"margin-left: 5px;margin-right: 5px\" alt=\"\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blocs.xtec.cat\/espaidevisualiplastica\/files\/2012\/09\/aixeta-300x225.jpg?resize=270%2C203\" width=\"270\" height=\"203\" align=\"left\" \/>Una interpretaci\u00f3 \u00e9s sempre una acci\u00f3 que admet matisos, tonalitats, variacions. La vida \u00e9s un estat din\u00e0mic, canviant, ple de circumst\u00e0ncies interpretables i, per tant, plena de matisos. I, com la vida, les lleis, les obres teatrals, els textos, les obres d\u2019art, les execucions musicals, el clima i fins i tot els mateixos fets que, en un principi, poden semblar totalment objectius. \u00c9s cert que existeix una realitat f\u00edsica inq\u00fcestionable, per\u00f2 aquesta mateixa realitat es veu d\u2019una altra manera en els \u00faltims anys, a partir de les investigacions en el camp de la F\u00edsica que han ampliat la visi\u00f3 de la realitat del m\u00f3n f\u00edsic. Les aportacions de la teoria de la relativitat (mat\u00e8ria i energia intercanviables) i la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica (l\u2019energia no s\u2019emet de manera cont\u00ednua sin\u00f3 en paquets o qu\u00e0ntums) ha fet que la incertesa ha passat a constituir l\u2019element predominant del m\u00f3n f\u00edsic i hum\u00e0. I aquest concepte de realitat tamb\u00e9 es pot aplicar a diferents \u00e0mbits : f\u00edsic, ps\u00edquic o mental, hum\u00e0, social-pol\u00edtic, cultural&#8230; I en tots aquests \u00e0mbits podem fer servir claus d\u2019interpretaci\u00f3 d\u2019aquesta mateixa realitat que ens deixaran unes conclusions molt obertes. Hem de vigilar quan diem que una realitat \u00e9s completament objectiva. Quan diem que fa fred, qu\u00e8 volem dir? Sempre podem discutir si en fa molt o poc i segurament que cadasc\u00fa hi dir\u00e0 la seva d\u2019acord amb la seva percepci\u00f3 objectiva.<\/p>\n<p align=\"justify\">Amb les lleis passa igual. I amb els tribunals. I amb els resultats de les eleccions. I amb les dades d\u2019una enquesta i amb les normes morals, i amb els marcs legals&#8230; En tots els ordres de la vida ens trobem que les coses no s\u00f3n mai tancades del tot i que, per tant, \u00e9s bo sortir dels b\u00fanquers que ens hem constru\u00eft. El m\u00f3n \u00e9s viu i canviant i per aix\u00f2 les decisions del Tribunal Constitucional tamb\u00e9 ho poden ser i fins i tot ho han de ser. Quan el Tribunal Constitucional\u00a0 va ser l\u2019encarregat de retallar l\u2019Estatut i quan interpreta la Constituci\u00f3 Espanyola del 1978 no vol dir que les seves sent\u00e8ncies siguin paraula de D\u00e9u i, per tant, indiscutibles i per sempre m\u00e9s intocables. Fins i tot veiem moltes vegades que ni ells mateixos opinen igual i les sent\u00e8ncies quasi mai s\u00f3n per unanimitat, la qual cosa reafirma aix\u00f2 que deia: que tot pot ser interpretable i, per tant, obert a noves visions. Com la vida mateixa. Ni m\u00e9s ni menys.<\/p>\n<p align=\"justify\">Les sent\u00e8ncies del TC no sempre s\u00f3n t\u00e8cniques sin\u00f3 que s\u00f3n quasi b\u00e9 sempre pol\u00edtiques. I ja sabem qu\u00e8 vol dir aix\u00f2.Quan una trentena de jutges catalans firmen un manifest pel dret a decidir en qu\u00e8 defensen que la consulta sobiranista t\u00e9 cabuda &#8220;en l&#8217;actual marc Constitucional&#8221; i &#8220;interpretat a llum de la normativa internacional&#8221; no fan m\u00e9s que fer \u00fas del seu dret a opinar i a opinar diferent de com s\u2019estan interpretant les coses per uns magistrats que, alguns d\u2019ells, ja s\u00f3n prou discutibles i perqu\u00e8 s\u2019han anat saben coses molts greus de com es va redactar la sacrosanta Constituci\u00f3 Espanyola. S\u2019ha anat sabent, per exemple, que Constituci\u00f3 es va redactar i aprovar en unes condicions de poca neutralitat pol\u00edtica, perqu\u00e8 hi havia risc d&#8217;involuci\u00f3 i amena\u00e7a autorit\u00e0ria. Algun dels pares de la Constituci\u00f3 explica que, a l\u2019hora de redactar algun article determinat, s\u2019havia d\u2019esperar la resposta i el vist-i-plau de la c\u00fapula militar. Per tant, des dels seus mateixos or\u00edgens aquesta Constituci\u00f3 \u00e9s for\u00e7a q\u00fcestionable.<\/p>\n<p align=\"justify\">Acabo de llegir una interessant entrevista que li fa la periodista Enriqueta de la Cruz a <strong>Gonzalo Puente Ojea<\/strong> que diu: <strong>\u201cAl pueblo se le hizo votar en 1978 algo que no ten\u00eda sentido, porque era una continuidad de un R\u00e9gimen dictatorial\u201d. <\/strong>La podeu trobar <a href=\"http:\/\/constituyentes.org\/al-pueblo-se-le-hizo-votar-en-1978-algo-que-no-tenia-sentido-porque-era-una-continuidad-de-un-regimen-dictatorial\/\" target=\"_blank\">AQU\u00cf<\/a>. Segueix dient Puente Ojea:<\/p>\n<blockquote>\n<p align=\"justify\"><em>\u201cEl a\u00f1o 78 se aprob\u00f3 una Constituci\u00f3n, que no era\u00a0 Constituci\u00f3n porque no sigui\u00f3 los requisitos de un orden constitucional que es desde abajo elegir una asamblea constituyente, sino que, utilizando los procuradores en Cortes, montaron, pues, sencillamente la continuaci\u00f3n de la Monarqu\u00eda. <\/em><em>Es decir, que ni fue democr\u00e1tica, ni fue realmente constitucional y esto se le ofreci\u00f3 en t\u00e9rminos de o lo tomas o lo dejas, en un refer\u00e9ndum constitucional del que los votantes no sab\u00edan qu\u00e9 era esto, este conglomerado: Rey arriba, dos partidos dominando\u201d.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<p align=\"justify\">Com perqu\u00e8 s\u2019hi pensin una mica abans de tancar totes les portes. Diuen que no es pot posar portes al camp. Com no es pot aturar l\u2019aigua d\u2019una inundaci\u00f3 o el vent d\u2019un vendaval. Arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 la realitat de les coses s\u2019endur\u00e0 tot el que es posi al davant i les lleis quedaran caduques. Potser caldria que alg\u00fa, amb una mica d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia s\u2019adon\u00e9s que les coses no s\u00f3n eternament intocables i que la realitat es pot canviar<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una interpretaci\u00f3 \u00e9s sempre una acci\u00f3 que admet matisos, tonalitats, variacions. La vida \u00e9s un estat din\u00e0mic, canviant, ple de circumst\u00e0ncies interpretables i, per tant, plena de matisos. I, com la vida, les lleis, les obres teatrals, els textos, les obres d\u2019art, les execucions musicals, el clima i fins i tot els mateixos fets que, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1296,1973],"tags":[31863,31872,31885],"class_list":["post-4766","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espana","category-lleis","tag-catalunya","tag-espana","tag-lleis"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1eS","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4766","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4766"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4766\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4767,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4766\/revisions\/4767"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}