{"id":4654,"date":"2014-01-18T21:05:44","date_gmt":"2014-01-18T20:05:44","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4654"},"modified":"2014-01-18T21:05:44","modified_gmt":"2014-01-18T20:05:44","slug":"elogi-de-la-culpa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2014\/01\/18\/elogi-de-la-culpa\/","title":{"rendered":"Elogi de la culpa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n
\n

Quan es mor alg\u00fa que coneixem i que sentim proper, o quan es mor alg\u00fa que potser no coneixem -per\u00f2 que d\u2019alguna manera tamb\u00e9 sentim proper- normalment el nostre cap rebobina i comen\u00e7a a recordar coses que ens relacionen amb aquesta persona. Deu ser la manera que tenim els humans de fer reviure, de ressuscitar d\u2019alguna manera aquella persona. Mentre alg\u00fa la recordi, aquella persona restar\u00e0 viva d\u2019alguna manera. Viu en nosaltres i tamb\u00e9 en el record, l\u2019amor i l\u2019estima de moltes altres persones. A vegades, aquestes persones s\u00f3n tantes i esteses en tots els raconets del m\u00f3n que aquell record ja es torna mem\u00f2ria hist\u00f2rica universal. Ens passa, com deia, amb els familiars, els amics i els coneguts, per\u00f2 ens passa tamb\u00e9 amb famosos, com per exemple, cantants, escriptors, artistes, etc. Considero que \u00e9s una bona cosa recordar la gent que ha fet coses bones per a la humanitat.<\/p>\n

Quan mor algun escriptor, algun director o artista de cine, algun cantant o algun pintor tinc el costum d\u2019 escoltar alguna m\u00fasica, rellegir alguna cosa o veure una pel\u00b7l\u00edcula del personatge en q\u00fcesti\u00f3. Sobretot, com deia abans, si en algun moment anterior de la meva vida havien despertat en mi algun sentiment agradable i m\u2019havien fet gaudir amb la seva obra. \u00c9s la manera de fer-los reviure i retre\u2019ls un petit i an\u00f2nim homenatge personal.<\/p>\n

\u00c9s el que m\u2019ha passat amb\u00a0Juan Gelman<\/strong>, un escriptor que vaig llegir for\u00e7a en els anys que vaig viure a l\u2019Uruguai. De fet, va ser llavors quan el vaig con\u00e8ixer, en aquells anys foscos de les dictadures llatinoamericanes, que a ell\u00a0 li van causar tant dolor. M\u2019agrada d\u2019ell sobretot la poesia, tot i que tamb\u00e9 l\u2019havia seguit una mica com a articulista. Recordo un\u00a0 text que va publicar un parell d\u2019anys despr\u00e9s que trobessin les restes del seu fill i que es titulava\u00a0\u201cElogio de la culpa\u201d.<\/strong>\u00a0All\u00e0 feia algunes angoixants preguntes:<\/p>\n

\n

\u201cHubo que ser \u201cinocente\u201d para tener acceso a la categor\u00eda de \u201cv\u00edctima de la dictadura militar\u201d? Mi hijo no lo fue. No fue \u201cinocente\u201d, s\u00ed v\u00edctima. Marcelo Ariel Gelman ten\u00eda 20 a\u00f1os cuando fue secuestrado en su casa por un comando militar, el 24 de agosto de 1976. Tambi\u00e9n fue secuestrada su esposa Claudia, encinta de 7 meses. Los restos de Marcelo fueron hallados a fines de 1989, gracias a la abnegada labor del Equipo Argentino de Antropolog\u00eda Forense. Fue asesinado de un tiro en la nuca disparado a medio metro de distancia. Ahora tiene sepultura y es \u00e9ste un hecho sumamente importante para un padre hu\u00e9rfano de hijo, como soy, porque el rescate de sus restos fue el rescate de su historia.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Despr\u00e9s de fer una breu hist\u00f2ria de totes les inquietuds pol\u00edtiques i del recorregut del seu fill acaba dient:<\/p>\n

\n

Estoy orgulloso de la militancia de mi hijo. A veces pienso que algo tuve que ver yo con ella y eso redobla mi orgullo y mi dolor. Mi hijo no era un \u201cinocente\u201d. Le dol\u00edan la pobreza, la ignorancia, el sufrimiento ajeno, la estupidez, la explotaci\u00f3n de los poderosos, la sumisi\u00f3n de los d\u00e9biles. Nunca se sinti\u00f3 portador de una misi\u00f3n, pero quiso cambiar el pa\u00eds para que hubiera m\u00e1s justicia. Hizo lo que pudo, callada, humildemente. De todo eso fue \u201cculpable\u201d. \u00bfY no fue por eso v\u00edctima de la dictadura militar? Repito la pregunta: \u00bfHubo que ser \u201cinocente\u201d para tener acceso a categor\u00eda de \u201cv\u00edctima de la dictadura militar\u201d?<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Preguntes fondes, interessants i transcendentals. Preguntes que continua fent-se cada dia molta gent que lluita per uns ideals. Gent que quasi sempre \u00e9s acusada de \u201cculpable\u201d quan els aut\u00e8ntics culpables s\u00f3n ben b\u00e9 uns altres. Els aut\u00e8ntics culpables s\u2019escapen barat del c\u00e0stig \u2013si \u00e9s que mai en reben algun- i poden fugir sense deixar-se gaires p\u00e8ls a la gatera. Els plats trencats els paguen els pobres desgraciats de sempre i quan gosen al\u00e7ar la veu resulta que encara s\u00f3n ells els acusats, els assenyalats, els culpables. \u00c9s a tots aquests lluitadors per la just\u00edcia a qui se\u2019ls pot aplicar altre cop aquest text i elogiar-los la seva culpa, les seves \u00e0nsies de canviar les coses, els seus somnis esperan\u00e7ats i les seves utopies realitzables.<\/p>\n

I tota aquesta gent no \u00e9s pas innocent. \u00c9s clar que no s\u00f3n innocents!. I conv\u00e9 que que hi hagi molta gent que segueixi sense ser innocent. Recordeu la novel\u00b7la de\u00a0Miguel Delibes<\/strong>\u00a0\u201cLos santos inocentes\u201d? Avui, com en tantes altres circumst\u00e0ncies ens ve com l\u2019anell al dit. Els innocents de la novel\u00b7la era una pobre fam\u00edlia al servei del \u201cse\u00f1orito del cortijo\u201d; una fam\u00edlia humiliada, explotada, arraconada i tinguda per no res. B\u00e9 que se n\u2019adonaven prou i n\u2019estaven ben tips. Per\u00f2 qu\u00e8 faran? La seva \u00fanica esperan\u00e7a era lluitar per a que els seus fills poguessin sortir d\u2019aquella mis\u00e8ria moral i d\u2019aquell indigne rac\u00f3 de m\u00f3n. Ja sabeu com acaba de malament la hist\u00f2ria\u2026<\/p>\n

Tota aquesta injust\u00edcia moral i social contra la que lluitava el fill de Juan Gelman i tants i tants lluitadors actuals v\u00edctimes \u201cinnocents\u201d d\u2019una greu crisi econ\u00f2mica, no pas provocada per ells sin\u00f3 per un capitalisme ferotge que t\u00e9 com a bons instruments i intermediaris els governs, els bancs, molts pol\u00edtics i ex pol\u00edtics que no tenen cap escr\u00fapol d\u2019asseure\u2019s als consells d\u2019administraci\u00f3 de les grans empreses (que no fan res m\u00e9s que acabar d\u2019escanyar els m\u00e9s pobres) \u00e9s la causant de que cada dia hi hagi m\u00e9s \u201cculpables\u201d. Aix\u00f2 s\u00ed. Tots aquests innocents cont\u00ednuament culpabilitzats per governs com el del PP ja en comencen a estar tips de suportar tanta inf\u00e0mia, tanta injust\u00edcia i formes de govern tan hip\u00f2crites que no fan m\u00e9s que capgirar el sentit de les coses. Cada dia que passa sembla que anem veient m\u00e9s signes i avisos de que la cosa no pot continuar aix\u00ed. Aquests culpabilitzats innocents se\u2019n van atipant. Alerta, doncs. \u00c9s un av\u00eds que ens fan a tota la societat.<\/p>\n<\/div>\n

Read more:\u00a0http:\/\/jaumepubill.blogspot.com\/#ixzz2qmZMOQBP<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan es mor alg\u00fa que coneixem i que sentim proper, o quan es mor alg\u00fa que potser no coneixem -per\u00f2 que d\u2019alguna manera tamb\u00e9 sentim proper- normalment el nostre cap rebobina i comen\u00e7a a recordar coses que ens relacionen amb aquesta persona. Deu ser la manera que tenim els humans de fer reviure, de ressuscitar […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4542,5126,2938,4818,2940,5585,160],"tags":[19351,2799,31839,31786,31961,31951,31827],"class_list":["post-4654","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-abusos","category-corrupcio-etica-i-moral-filosofia","category-etica-i-moral","category-justicia-valors-etica-i-moral-filosofia","category-mentides","category-pobresa","category-societat","tag-culpa","tag-dictadura","tag-drets-humans","tag-injusticia","tag-juan-gelman","tag-miguel-delibes","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1d4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4654","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4654"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4654\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4661,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4654\/revisions\/4661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4654"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4654"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4654"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}