![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.circodeliaproducciones.com\/images\/clientes\/carlitospaez.jpg?resize=131%2C112\")
<\/p>\n<\/p>\n
Era el m\u00e9s petit del grup de sobrevivents d’aquell tr\u00e0gic accident. Era un noi de casa rica i de pare fam\u00f3s. Malcriat. Ell mateix diu que creia que no servia per a res fins que, en un moment donat, va comen\u00e7ar a creure que tamb\u00e9 servia per alguna cosa, com tots els altres.<\/p>\n
\u00c9s una persona molt sincera i sempre diu les coses de forma clara i crua, sobretot quan reconeix que les pitjors muntanyes que va haver d’afrontar en la seva vida, -a part dels Andes- van ser les drogues i l’alcohol. Ser un sobrevivent d’una trag\u00e8dia semblant, tot i el privilegi que suposa continuar amb vida -o potser per aix\u00f2 mateix- no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. Per\u00f2 sempre se n’ha anat sortint, sempre lluitant molt.<\/p>\n
"En el m\u00f3n es produeixen anualment 100.000 fortes tempestes. 10.000 inundacions o fortes crescudes. Milers d’esllavissades de terres. M\u00e9s de 100 sismes destructors. Centenars d’incendis forestals. Diverses desenes d’huracans, ciclons, tifons i tornados, erupcions volc\u00e0niques i per\u00edodes de sequera.<\/p>\n
Per\u00f2 nom\u00e9s una vegada, fa 35 anys, un avi\u00f3 es va estavellar a la serralada dels Andes permetent D\u00e9u a un grup d’uruguaians, sobreviure per, – parafrasejant el gran poeta austr\u00edac Rilke – demostrar que "l’amor d’un \u00e9sser hum\u00e0 per un altre \u00e9s tal vegada per a cada un de nosaltres la prova m\u00e9s dif\u00edcil, el m\u00e9s elevat testimoni de nosaltres mateixos; l’obra suprema de la qual totes les altres nom\u00e9s s\u00f3n preparatius ".<\/p>\n
Aix\u00ed vaig sobreviure al dolor de veure morir a qui m\u00e9s volia – probablement els millors de nosaltres-. Sobreviure fins gaireb\u00e9 defallir de gana, "aquesta altra lloba", que ens va acorralar en una g\u00e0bia de muntanyes i neu sense l\u00edmits a la vista. Sobreviure a la manca de respostes f\u00edsiques adequades per intentar lluitar. Sobreviure a la certesa que ja ning\u00fa ens buscava al cap de deu dies d’haver-nos estavellat. Sobreviure a la conviv\u00e8ncia di\u00e0ria amb la mort. Conviure a la intemp\u00e8rie nom\u00e9s amb la fe, que una vegada m\u00e9s, va moure muntanyes per cedir novament el pas a la vida que cr\u00e8iem perduda. Sobreviure per ser capa\u00e7os de trobar lideratge, uni\u00f3 de grup, solidaritat, presa de decisions que eren a la vida o la mort, coratge i aud\u00e0cia per a les condicions m\u00e9s adverses; creure que no ens podem donar per ven\u00e7uts ni quan estem ven\u00e7uts.<\/p>\n
Que tremolant de por calia sentir-se valents, perqu\u00e8 tots depen\u00edem de tots i cadascun sabia que era responsable de la vida de l’altre. Que malgrat tot, la vida era el millor que coneix\u00edem i calia aferrar-se a ella amb ungles i dents. No an\u00e0vem a morir sense presentar batalla perqu\u00e8 ens ho van arrabassar tot, fins i tot les vides dels qui estim\u00e0vem, per\u00f2 cap circumst\u00e0ncia va poder trencar la Fe. Una intangible muralla que va ser l’escut de l’\u00e0nima per assolir l’objectiu: VIURE.<\/p>\n
I en aix\u00f2 estem els que un dia ens vam estavellar en un avi\u00f3 per morir als Andes i aprendre que si D\u00e9u ens havia regalat un dia m\u00e9s despr\u00e9s de l’accident era per plorar els nostres morts i rescatar els nostres vius. Aix\u00ed ho vam fer fa 30 anys. Aix\u00ed ho tornar\u00edem a fer ara en les mateixes circumst\u00e0ncies perqu\u00e8 davant el repte m\u00e9s alt que ens va tocar viure, justament aix\u00f2, "ens va tocar viure", i ho vam aconseguir per nosaltres mateixos. Ni el dolor, ni la fam, ni les inclem\u00e8ncies, ni la immensitat de muntanyes i territoris sense fi ens va fer baixar els bra\u00e7os perqu\u00e8 D\u00e9u sabia que eren bra\u00e7os que estimant, tornarien a abra\u00e7ar, a acariciar, a plantar llavor fecunda perqu\u00e8 nous fills reverenciessin la vida, l’ess\u00e8ncia mateixa de l’\u00e9sser hum\u00e0, potser la millor condici\u00f3 que posse\u00efm per intentar-ho tot. Tot all\u00f2 que sembla impossible a la ra\u00f3 i a la l\u00f2gica.<\/p>\n
Busqueu amb Fe, i trobareu muntanyes de neu que es fon i com a Xile "el musguito en la piedra" que cantava la nostra germana Violeta Parra, creixent verd per anunciar que sempre hi ha un senyal que anuncia la pres\u00e8ncia de la vida. "
"S’ aconsegueixen grans coses quan l’home i la muntanya es troben"
– W. Blake<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n
Era el m\u00e9s petit del grup de sobrevivents d’aquell tr\u00e0gic accident. Era un noi de casa rica i de pare fam\u00f3s. Malcriat. Ell mateix diu que creia que no servia per a res fins que, en un moment donat, va comen\u00e7ar a creure que tamb\u00e9 servia per alguna cosa, com tots els altres. \u00c9s una […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4879,2937],"tags":[],"class_list":["post-453","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-tragedia-dels-andes","category-uruguai"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-7j","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/453","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=453"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/453\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=453"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=453"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=453"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}