![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.romanicocatalan.com\/02b-Barcelona\/Bergueda\/Avia\/Avia-archivos\/Avia26.jpg?resize=347%2C277\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Hem\u00a0emplenat Nadal de llums, garlandes, m\u00fasica, menges exquisides, can\u00e7onetes, regals, avets, loteries, Pares No\u00ebls panxuts i de rialles buides\u2026<\/p>\n
Volen que celebrem Nadal gastant el que no tenim i procurant enlluernar-nos amb llums que s\u2019encenen i apaguen fren\u00e8ticament per tal de distreure\u2019ns i fer que no mirem massa la mis\u00e8ria material i moral que hi ha al nostre voltant. Volen que visquem una vida de mentida durant uns quants dies.<\/p>\n
Sembla que sigui una obligaci\u00f3 celebrar Nadal, encara que hom sigui ateu i potser no cregui en res de tot aix\u00f2. S\u2019ha de celebrar Nadal perqu\u00e8 toca. S\u2019ha de gastar, s\u2019ha de menjar i beure i brindar amb molt de cava. Nadal s\u2019ha transformat en all\u00f2 que no \u00e9s gens i en un un aut\u00e8ntic contrasentit, per\u00f2 \u00e9s igual\u2026<\/p>\n
Caldr\u00e0 molt d\u2019esfor\u00e7 i molta tra\u00e7a per despullar Nadal de tota aquesta faramalla consumista i allunyada del que \u00e9s fonamental:\u00a0el record d\u2019un nen que neix en un pessebre perqu\u00e8 era pobre i no va trobar lloc en un hostal.<\/strong>\u00a0Un infant nu, a qui la tradici\u00f3 ha anat transvestint i revestint de coses sup\u00e8rflues i afegint-li massa mentides. Hem fet de Nadal una gran superficialitat consumista.<\/p>\n Aquell nen, que va n\u00e9ixer pobre i del qual tenim poqu\u00edssimes not\u00edcies fiables de la seva infantesa, ha esdevingut, per\u00f2, alg\u00fa molt important per a la humanitat. D\u2019aquest nen n\u2019han escrit moltes p\u00e0gines grans escriptors, grans poetes, n\u2019han fet composicions grans m\u00fasics i n\u2019han fet art milers d\u2019artistes de tota mena amb m\u00e9s o menys tra\u00e7a. Aquell nen petit, an\u00f2nim, pobre i desvalgut ha esdevingut alg\u00fa molt gran. Caldr\u00e0 preguntar-se a qu\u00e8 \u00e9s degut?<\/p>\n I com aquell nen, el record del seu naixement ha esdevingut una festa universal perqu\u00e8 t\u00e9 un nucli prou aut\u00e8ntic i potent, que trobarem aviat si gratem una mica sota aquest revestiment tan fals que li ha anat posant la hist\u00f2ria. Nadal representa una de les aspiracions secretes que tota persona porta dins el seu cor:\u00a0fer l\u2019hum\u00e0 div\u00ed; fer el div\u00ed, hum\u00e0<\/strong>. Fer que la vida triomfi i tingui un sentit m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta realitat que ens toca viure. Aquest \u00e9s el regal que ens ha dut aquest nen, que neix nuet en un pessebre i que acaba penjat en una creu, per\u00f2 que ha carregat la seva vida i la de moltes persones de sentit.<\/p>\n Un dels grans escriptors que n\u2019ha parlar ha estat\u00a0Fernando Pessoa\u00a0<\/strong>(amb l\u2019heter\u00f2nim d\u2019\u00a0Alberto Ca<\/strong>eiro),<\/strong>\u00a0un home que no s\u00e9 si es pot afirmar que fos creient, per\u00f2 que va furgar \u2013inquiet com era- en el sentit de la vida i de la realitat i va saber expressar-ho amb belles paraules.Potser per aix\u00f2 mateix ens va deixar uns bonics versos sobre aquest Nen que va n\u00e9ixer un dia qualsevol a Betlem (o en qualsevol altre lloc, aix\u00f2 no importa massa) en un llarg poema que va anomenar\u00a0“O GUARDADOR DE REBANHOS”<\/a>\u00a0(El guardi\u00e0 de ramats). En la part VIII del poema hi han uns versos que diuen aix\u00ed, referint-se al nen del Pessebre:<\/p>\n Ell viu amb mi a casa meva enmig de la muntanya.<\/strong><\/em><\/p>\n Ell \u00e9s l’etern nen, el D\u00e9u que faltava.<\/strong><\/em><\/p>\n Ell \u00e9s l’hum\u00e0 que \u00e9s natural.<\/strong><\/em><\/p>\n Ell \u00e9s el div\u00ed que somriu i que juga.<\/strong><\/em><\/p>\n I \u00e9s aix\u00ed que s\u00e9 amb total certesa<\/strong><\/em><\/p>\n Que \u00e9s ell el Nen Jes\u00fas veritable.<\/strong><\/em><\/p>\n I el nen tan hum\u00e0 que \u00e9s div\u00ed<\/strong><\/em><\/p>\n Aquesta \u00e9s la meva quotidiana vida de poeta,<\/strong><\/em><\/p>\n I perqu\u00e8 sempre est\u00e0 amb mi s\u00f3c sempre poeta,<\/strong><\/em><\/p>\n I la meva m\u00ednima mirada<\/strong><\/em><\/p>\n M’omple de sensaci\u00f3,<\/strong><\/em><\/p>\n I el m\u00e9s petit so, sigui el que sigui,<\/strong><\/em><\/p>\n Sembla parlar amb mi.<\/strong><\/em><\/p>\n El Nen Nou que habita on visc<\/strong><\/em><\/p>\n Em d\u00f3na una m\u00e0 a mi<\/strong><\/em><\/p>\n I l’altra a tot el que existeix<\/strong><\/em><\/p>\n I aix\u00ed anem tots tres pel cam\u00ed que sigui,<\/strong><\/em><\/p>\n Saltant\u00a0 i cantant i rient<\/strong><\/em><\/p>\n I gaudint el nostre secret com\u00fa<\/strong><\/em><\/p>\n Que \u00e9s el de saber a tot arreu<\/strong><\/em><\/p>\n Que no hi ha misteri en el m\u00f3n<\/strong><\/em><\/p>\n I que tot val la pena.<\/strong><\/em><\/p>\n Fernando Pessoa<\/strong>, escrit entre 1911 y 1912.
\nPublicat al n\u00fam. 4 de la revista Athena, el gener de 1925 amb l\u2019heter\u00f2nim d\u2019 Alberto Caeiro.<\/span><\/p>\n<\/div>\n