{"id":4468,"date":"2013-12-12T21:03:21","date_gmt":"2013-12-12T20:03:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4468"},"modified":"2013-12-15T11:59:30","modified_gmt":"2013-12-15T10:59:30","slug":"ningu-es-si-es-prohibeix-que-altres-siguin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/12\/12\/ningu-es-si-es-prohibeix-que-altres-siguin\/","title":{"rendered":"Ning\u00fa \u00e9s, si es prohibeix que altres siguin"},"content":{"rendered":"

\"\"La frase que encap\u00e7ala aquest apunt \u00e9s de Paulo Freire<\/b>, el conegut pedagog brasiler. \u00c9s la frase que m\u2019ha vingut autom\u00e0ticament al cap quan avui, una vegada coneguda la pregunta i la data de la consulta que els partits catalans favorables al dret a decidir han fet p\u00fablica, han arribat tot un allau de declaracions per part dels contraris a que els ciutadans catalans puguin opinar al respecte.<\/p>\n

Vull fer una petit aclariment pels amics que em llegeixen d\u2019altres llocs del m\u00f3n i que potser no saben massa de qu\u00e8 va la cosa. Es tracta simplement de que una bona majoria de catalans volem ser consultats si volem seguir essent part de l\u2019 Estat espanyol o si volem ser un Estat independent. Volem tenir dret a opinar i no ens deixen. Diuen que no hi tenim dret. La pregunta que el 9 de novembre de 2014 es far\u00e0 ser\u00e0 la seg\u00fcent: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?”<\/strong>.<\/p>\n

Quan a la meva joventut vaig llegir per primera vegada Paulo Freire<\/strong> vaig entendre la gran difer\u00e8ncia entre una educaci\u00f3 que fabrica ciutadans-xais, que segueixen el ramat sense q\u00fcestionar-se res i una educaci\u00f3 que fa ciutadans cr\u00edtics i madurs. Recordo haver llegit dos llibres que em van obrir la ment en molts aspectes: “L’educaci\u00f3 com pr\u00e0ctica de llibertat<\/i><\/strong>” i la “Pedagogia de l’oprimit<\/i><\/strong>“. I, junt amb aquests, un altre llibre que tamb\u00e9 va marcar profundament la meva manera de pensar: “La por a la llibertat<\/em>“, de Erich Fromm.<\/strong><\/p>\n

Heus aqu\u00ed l\u2019arrel del problema en el que en diem encara \u2013fins quan?- democr\u00e0cies. Algunes d\u2019aquestes estranyes democr\u00e0cies encara tenen por a la llibertat dels ciutadans, a qui consideren m\u00e9s aviat s\u00fabdits que res m\u00e9s. La seva l\u00f2gica \u00e9s la l\u00f2gica del que ostenta el poder i, per tant, mana segons les seves conveni\u00e8ncies.\u00a0 Et diu que no es pot parlar de segons quines coses perqu\u00e8 estan fora de la llei. I la llei l\u2019han fet unes majories que han decidit que, per canviar aquesta mateixa llei, es necessiten altre cop majories dif\u00edcils d\u2019assolir. Per tant \u2013diuen- modifiqueu les lleis i podreu consultar. Per\u00f2 ho posen tan dif\u00edcil que, la majoria de vegades \u00e9s impossible. No et diuen com s\u2019ha de fer, ni t\u2019ho permeten fer. Es veu que una consulta deu ser un acte revolucionari dif\u00edcil de pair per aquesta gent\u2026<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta gent no s\u2019adona que ells tampoc seran res si prohibeixen que els dem\u00e9s puguin ser el que ells vulguin ser. S\u00f3n tan curts de vista que no s\u2019adonen que, tard o d\u2019hora, la gent \u00e9s el que vol ser i fa el que vol fer perqu\u00e8, gr\u00e0cies a D\u00e9u, la societat \u00e9s cada cop m\u00e9s madura i, si cal, surt al carrer a reclamar all\u00f2 que creu just i, tamb\u00e9\u00a0si cal, es revolta. Potser el temps de la revolta es va atansant i ells no se n\u2019adonen. Revolta o insubmissi\u00f3, que \u00e9s una altra arma en mans del poble. La gent cada cop est\u00e0 menys disposada a nom\u00e9s obeir i dir am\u00e9n. Podran posar mil traves a la consulta que els catalans volem fer per\u00f2 no podran impedir que els catalans ens expressem d\u2019una forma o altra. Sabrem trobar els camins adequats i, si cal, serem insubmisos a unes lleis injustes. No seria la primera vegada que la desobedi\u00e8ncia civil canvi\u00e9s situacions que semblaven impossibles de canviar. Les prohibicions produeixen malestar i, a fi de comptes, desperten consci\u00e8ncies. Les prohibicions injustes no fan m\u00e9s que produir rebuig i allunyar encara m\u00e9s. L\u2019Estat espanyol vol una educaci\u00f3 tipus WERT i no pas una educaci\u00f3 tipus Paulo Freire. Els fa por la llibertat. Els fa por que la gent pensi per si mateixa. Els fa por fins i tot que pensin. Els fa por que sortim a volar i per aix\u00f2 ens tallen les ales. Els fa por que vulguem navegar per un oce\u00e0 de llibertat buscant nous camins i per aix\u00f2 no fan m\u00e9s que tirar \u00e0ncores i frenar, i frenar, i frenar. Per\u00f2 podem desobeir les seves lleis injustes. Podem ser el que vulguem ser i em sembla que ja ens hem comen\u00e7at a arromangar i a treballar-hi fort. El que ha esdevingut avui no \u00e9s res m\u00e9s que un pas m\u00e9s en el cam\u00ed d\u2019aquesta llibertat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La frase que encap\u00e7ala aquest apunt \u00e9s de Paulo Freire, el conegut pedagog brasiler. \u00c9s la frase que m\u2019ha vingut autom\u00e0ticament al cap quan avui, una vegada coneguda la pregunta i la data de la consulta que els partits catalans favorables al dret a decidir han fet p\u00fablica, han arribat tot un allau de declaracions […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[530,172],"tags":[31850,31846],"class_list":["post-4468","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-autodeterminacio","category-politica","tag-independencia","tag-llibertat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1a4","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4468","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4468"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4468\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4470,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4468\/revisions\/4470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}