![](\"https:\/\/i0.wp.com\/3.bp.blogspot.com\/-rLrNu0iawVE\/TgRah0A1cfI\/AAAAAAAAGMQ\/aOnJR3kB46o\/s320\/miedo.jpg?resize=219%2C219\")
5 de juliol de 2011<\/b><\/p>\n5 de juliol de 2011<\/b><\/p>\n
El Gregori s’ha aixecat aquest mat\u00ed decidit a fer una cosa que fa temps que li ronda pel cap: anar a denunciar unes tortures que va sofrir en la detenci\u00f3 de l’any 1972. Han passat molts anys per\u00f2 el Gregori els ha viscut tots amb la por al cos. Una por que es va arrecerar en cada rac\u00f3 del seu cos i de la seva \u00e0nima i que no n’ha acabat de sortir mai, tot i els esfor\u00e7os que ha fet per allunyar-la. Ha tingut llargues sessions amb el psiquiatre, ha intentat mil trucs, ha buscat totes les formes possibles per tapar les ferides per\u00f2 res ha servit per esborrar la cicatriu que aquells fets van deixar en ell i que no l’han deixat viure feli\u00e7.<\/p>\n
S’ha llevat, s’ha dutxat, ha esmorzat pausadament, s’ha arreglat i s’ha dirigit a una comissaria prop de casa seva. Sabia que estava fent una cosa important. Potser m\u00e9s important encara perqu\u00e8 la sabia necess\u00e0ria tot i que li cost\u00e9s tant. Sabia que reviuria moments foscos i terribles. Al moment d’entrar ha dubtat un moment. Nom\u00e9s un moment. S’ha dirigit al policia que estava assegut darrere una taula llegint tranquil\u00b7lament el diari i li ha expressat el desig de fer una den\u00fancia. El policia l’ha fet seure i li ha preguntat en qu\u00e8 consistia.<\/p>\n
Quan el Gregori li ha dit que era per un fet succe\u00eft feia 40 anys el policia ha obert uns ulls com taronges i, durant un moment no ha sabut qu\u00e8 fer. Llavors li ha dit al Gregori que s’esper\u00e9s un moment, s’ha aixecat i ha entrat a una oficina. El Gregori ha suposat -sense equivocar-se- que anava a parlar amb algun superior, perqu\u00e8 denunciar un fet despr\u00e9s de tants anys no era gens com\u00fa. I, efectivament, ha sortit a la porta un altre policia -que ha suposat que era el comissari- i li ha dit que pass\u00e9s, que segu\u00e9s i que li expliqu\u00e9s exactament qu\u00e8 volia denunciar. Llavors li ha explicat que feia 40 anys el van segrestar una nit uns homes encaputxats, que el van portar a una cel\u00b7la fosca i que el van torturar fins a l’extenuaci\u00f3. El comissari ho anava anotant tot i, havent acabat, li ha fet firmar la den\u00fancia tot dient-li que ja podia marxar i que ja rebria not\u00edcies.<\/p>\n
7 de febrer de 2012<\/b><\/p>\n
Avui l’han citat al Jutjat. All\u00e0, preguntes i m\u00e9s preguntes, tot demanant-li que aport\u00e9s tants detalls com pogu\u00e9s recordar. Va ser dur tornar a reviure aquells dies de terror per\u00f2, mentre ho anava explicant, semblava que es trob\u00e9s molt millor. Li han preguntat si sabia el lloc on el van portar i si podia aportar noms. Durant aquests anys ell ha anat fent la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i ha mirat d’anar posant nom i cares als fets. M\u00e9s o menys ha anat lligant caps i quasi est\u00e0 segur en aquest moment de poder aportar informaci\u00f3 ben certa. Li han dit que hauria de buscar un advocat o que, si no, n’hi assignarien un d’ofici i que hauria d’estar disposat a retornar als llocs per tal de fer reconeixements diversos. Va dir que s\u00ed.<\/p>\n
27 de setembre de 2012<\/b><\/p>\n
El Gregori sent molta emoci\u00f3 i les cames li fan figa en el prec\u00eds moment en qu\u00e8 posa el peu a terra en baixar del cotxe davant de la caserna militar coneguda com \u201cEl cinqu\u00e8 batall\u00f3 de Cavalleria\u201d. Un passat lluny\u00e0 es fa present de cop i volta. De cop i volta agafa por. Molta por. Terror, fins i tot!. No sap si ser\u00e0 capa\u00e7 d’entrar all\u00e0 dins. L’advocat li diu que hi ha d’entrar per tal de poder recon\u00e8ixer el lloc on el van recloure i el van torturar. \u00c9s fonamental per tal de poder preparar una bona defensa i poder aportar proves.<\/p>\n
Fent el cor fort i animat pel seu advocat entra a les instal\u00b7lacions. Els impactes s\u00f3n cada cop m\u00e9s terribles. A cada pas reviu aquells dies llunyans. No pot ser que torni a sentir dolor. No pot ser que torni a sentir aquella suor freda que li baixa espatlla avall i que \u00e9s fruit de la por. La mateixa por que va sentir aquella nit quan el van baixar a empentes i a cops d’una furgoneta amb els ulls tapats. Sembla que torni a sentir els mateixos sorolls del forrellat de la cel\u00b7la. Li sembla que torna a sentir les mateixes ordres, tan aspres i cantelludes que li feien mal a les orelles i a l’\u00e0nima.<\/p>\n
Han passat 40 anys d’aquella detenci\u00f3 i l’impacte segueix essent molt fort. Recordar tot all\u00f2 que ha viscut i assenyalar llocs, espais i persones… Troba que la caserna t\u00e9 moltes construccions noves, cosa que li dificulta el reconeixement. "Est\u00e0 tot molt canviat" li diu al seu advocat. Per\u00f2 fa el cor fort, va recorrent totes les estances i va reconeixent i revivint moltes coses. \u00c9s una dilig\u00e8ncia que s’havia de fer i que en principi va mirar d’evitar per\u00f2 que, posteriorment, va creure que li podria anar b\u00e9 per netejar els fantasmes que recorrien la seva ment i allunyar-los definitivament. Encara est\u00e0 pendent la declaraci\u00f3 davant del jutge d’alguns testimonis, fet que tamb\u00e9 sap prou b\u00e9 que li costar\u00e0. T\u00e9 por de tornar a sentir aquelles veus tan amena\u00e7adores.<\/p>\n
El Gregori pensa un munt de coses mentre tornen cap a casa en un silenci dens i respectat molt intel\u00b7ligentment pel seu advocat. Ell sempre ha cregut que la dictadura va ser m\u00e9s dura als petits pobles de l’interior del pa\u00eds perqu\u00e8 els militars coneixien els que perseguien, les seves fam\u00edlies, els seus amics, on estudiaven els seus fills i amb qui es relacionaven. A la capital la gent \u00e9s molt m\u00e9s an\u00f2nima i passa molt m\u00e9s desapercebuda. Ho ha pogut comprovar prou b\u00e9 ara que ja fa molts anys que hi viu… Els amics, amb els que havia anat parlant durant tots aquests anys d’aquell per\u00edode nefast per al seu pa\u00eds i per a les seves vides, coincidien en aix\u00f2: el fet de viure en un lloc petit va fer que la pressi\u00f3 fos molt m\u00e9s forta i la sensaci\u00f3 d’angoixa i de por fos m\u00e9s insuportable.<\/p>\n
La por… Quina cosa la por!, segueix pensant… Hom no la sent fins que les coses no cremen de veritat. Eren joves i semblava que ho podien tot i que ning\u00fa els podia parar. Tenien uns ideals i creien fermament en ells. Creien que havien de fer la revoluci\u00f3 per ells mateixos, per les seves fam\u00edlies i, sobretot, pel tot el seu poble que tant estimaven. Pensa, per exemple en les primaveres \u00e0rabs, que tanta esperan\u00e7a havien despertat i de les que se\u2019n va parlar tant a finals del 2010 i comen\u00e7aments del 1011. Unes primaveres que no acaben d’arribar!. \u00c9s cert que hi ha hagut durant tot aquest temps protestes i manifestacions als carrers, que fins i tot han aconseguit enderrocar alguns governs per\u00f2 res ha acabat de quallar com s\u2019esperava i com s\u2019albirava fa un parell d\u2019anys.<\/p>\n
I \u00e9s que fer una revoluci\u00f3 ben feta, una revoluci\u00f3 que doni fruits, no \u00e9s gens f\u00e0cil. Sabem b\u00e9 que no tots els pobles han estat capa\u00e7os de fer-la i que no sempre han acabat b\u00e9 les que han comen\u00e7at. I pensa que potser encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil en els pa\u00efsos on la tradici\u00f3 pesa tant i la religi\u00f3 fa la gent molt fatalista.<\/p>\n
Segueix entotsolat i embadalit amb les seves reflexions i pensa que haver de fer una revoluci\u00f3 davant una dictadura no \u00e9s f\u00e0cil. Un tret identificador de qualsevol dictadura \u00e9s el silenci imposat. Silenci a la premsa, silenci al carrer, silenci a les f\u00e0briques, a les universitats, fins i tot silenci dins les llars; silencis i m\u00e9s silencis\u2026 Silencis exteriors que porten a angoixants silencis interiors, per m\u00e9s que la gent mira de resistir com pot. Les atmosferes s\u2019enrareixen, les relacions humanes canvien i la societat sencera es torna estranya. Les maneres de fer canvien i la por \u2013una forma molt prim\u00e0ria de superviv\u00e8ncia- es fa ostensible en tots els \u00e0mbits de la vida.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00e9s a partir d’aquests mateixos fets quan neix la resist\u00e8ncia a aquests silencis i surten nous escriptors, o nous cantants, o nous mestres que miren de treballar aquesta resist\u00e8ncia amb textos que diuen les coses amb paraules plenes de doble sentit i amb codis nous o \u00e9s quan es creen nous mecanismes per poder sobreviure amb dignitat, que \u00e9s de les darreres coses que una dictadura pot arrabassar.<\/p>\n
Quan no es poden fer les revolucions exteriors a voltes no queda m\u00e9s remei que fer la revoluci\u00f3 interior a partir de creences profundes, lleialtats a un mateix o a unes idees en qu\u00e8 hom creu fermament. I basant-se en moltes revolucions interiors, basant-se a buscar \u2013i trobar- tubs d\u2019escapament molt imaginatius \u00e9s com se salven les societats i els pobles per poder potser fer algun dia la revoluci\u00f3 exterior.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant, pensa, amb alguns pa\u00efsos \u00e0rabs ara mateix: es va forjant aquesta revoluci\u00f3 de mica en mica, amb grans sacrificis, grans esfor\u00e7os i en el dens silenci que volen imposar els governs, els ex\u00e8rcits -o qui sigui- i que no sempre aconsegueixen. L\u2019\u00e0nsia de llibertat, l\u2019afartament del descontentament per les injust\u00edcies i les desigualtats, els models pol\u00edtics que volen imposar els dictadors d\u2019aquests pa\u00efsos i que no satisfan a ning\u00fa, van creant i transmetent de mica en mica la llavor de la revoluci\u00f3 que algun dia esdevindr\u00e0 imparable perqu\u00e8, gr\u00e0cies a D\u00e9u, sempre queden persones dignes que fan d\u2019aquesta dignitat bandera i lluita. Persones dignes, esperan\u00e7ades i que creuen que la democr\u00e0cia \u00e9s possible. Persones que allunyen la por. Persones que transmeten valors i esperan\u00e7a al seu voltant tot creient i dient que algun dia aquesta situaci\u00f3 s\u2019ha d\u2019acabar i, per tant, fomentant l\u2019esperit de lluita sense defallir i fomentant l\u2019autoestima necess\u00e0ria per tirar endavant.<\/p>\n
El cotxe ha arribat a casa seva. S’acomiaden de l’advocat i baixa pausadament del cotxe. Mentre obre la porta del seu habitatge i va pujant les escales tot xino-xano pensa que ell possiblement avui s’ha transformat en una d’aquestes persones perqu\u00e8 ha sabut enfrontar la por mirant-la cara a cara. Avui ha apr\u00e8s que \u00e9s l’\u00fanica forma de v\u00e8ncer-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
5 de juliol de 2011 El Gregori s’ha aixecat aquest mat\u00ed decidit a fer una cosa que fa temps que li ronda pel cap: anar a denunciar unes tortures que va sofrir en la detenci\u00f3 de l’any 1972. Han passat molts anys per\u00f2 el Gregori els ha viscut tots amb la por al cos. Una […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5455,440],"tags":[2799,31840,2222],"class_list":["post-4431","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dictadura-politica","category-literatura","tag-dictadura","tag-literatura","tag-por"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-19t","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4431"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4431\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4432,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4431\/revisions\/4432"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}