{"id":443,"date":"2009-08-05T11:07:10","date_gmt":"2009-08-05T10:07:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/08\/05\/gustavo-zervino\/"},"modified":"2009-11-29T13:20:02","modified_gmt":"2009-11-29T11:20:02","slug":"gustavo-zervino","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2009\/08\/05\/gustavo-zervino\/","title":{"rendered":"Gustavo Zervino"},"content":{"rendered":"

Gustavo Zervino va ser un altre dels supervivents de l’accident dels Andes. Ha fet unes reflexions molt interessant com va ser all\u00f2 i com ara ho podr\u00edem fer servir per a organitzar la nostra feina i la nostra vida:1. Prioritzar les coses importants enfront de les access\u00f2ries. El que importava en aquells greus moments de superviv\u00e8ncia era sobreviure, la resta, no importava.2. El desconeixement de l’envergadura del repte que tenien davant. Aix\u00f2 va fer que ho abordessin de forma inconscient, i amb una il\u00b7lusi\u00f3 realment pura.3. LIDERATGE COMPARTIT pels 16 supervivents. Cadasc\u00fa va tenir el seu moment i aix\u00f2 va fer que tots se sentissin importants.4. Tots tenien un OBJECTIU COM\u00da: Salvar la vida i tornar a casa.5. Cada supervivent va haver de donar el millor de si mateix. Hi va haver un comprom\u00eds amb l’equip.6. Acceptar cada persona com era, sabent que tots eren diferents.7. Van tenir un plantejament COMPARTIT i OPTIMISTA de la situaci\u00f3. Compartit per tots.8. El sentit de l’ humor va ser un element clau de la superviv\u00e8ncia. Havien de relativitzar la seva situaci\u00f3 i divertir-se amb les an\u00e8cdotes.9. No hi havia victimisme. Sempre hi ha alg\u00fa en pitjor posici\u00f3. El SERVEI als altres va contribuir a tenir una visi\u00f3 m\u00e9s positiva.Unes bones reflexions, no? Semblen de sentit com\u00fa, per\u00f2 moltes vegades les oblidem quan estem en un grup, treball, fam\u00edlia, amics …No fa gaires dies va ser a Huelva per oferir una confer\u00e8ncia sobre la ‘Gesti\u00f3 de l’adversitat en temps d’incertesa’. Va assegurar que “tots tenim capacitat per tirar endavant, quan l’\u00e9sser hum\u00e0 treu la grandesa que t\u00e9 adormida i no fa servir mai”, despr\u00e9s que el passat dia 15 d’octubre es complissin 36 anys des d’aquest accident del que van sobreviure 16 persones i en van morir 29.Aquest succ\u00e9s va ser “una demostraci\u00f3 permanent de l’\u00e9sser hum\u00e0, que a 4.800 metres d’al\u00e7ada, passant des de -40 graus cent\u00edgrads a 40 graus de calor, en una glacera on mai hi havia hagut un \u00e9sser hum\u00e0, van poder aguantar 73 dies sense menjar, sense roba” , per la qual cosa, segons va defensar, “la crisi no existeix, s\u00f3n situacions per aprendre”, aix\u00ed com que hi ha “tanta crisi com oportunitats”.Per Zervino, “l’\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 capacitat per enfrontar-se a qualsevol situaci\u00f3 i, segons siguin els est\u00edmuls, actuar\u00e0 de forma diferent”. Va afegir que “l’hum\u00e0 es queixa permanentment, mai no actua ni assumeix responsabilitats i tots tenim el mateix potencial, del qual cal aprendre “.Al seu parer, “tots els \u00e9ssers humans tenen un dest\u00ed, una missi\u00f3 en la vida i aquesta experi\u00e8ncia far\u00e0 que s’acceleri l’aprenentatge interior de cada individu i\u00a0 que en poc temps ens tornem tots molt forts, perdent aix\u00ed la innoc\u00e8ncia de la joventut”. Va afegir que “Alemanya la van destruir tota i dels fonaments van tornar a aixecar el que ara \u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s un exemple de crisi”.Etiquetes de Technorati: Gustavo Zervino. Trag\u00e8dia dels Andes. Uruguai<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gustavo Zervino va ser un altre dels supervivents de l’accident dels Andes. Ha fet unes reflexions molt interessant com va ser all\u00f2 i com ara ho podr\u00edem fer servir per a organitzar la nostra feina i la nostra vida:1. Prioritzar les coses importants enfront de les access\u00f2ries. El que importava en aquells greus moments de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4879,2937],"tags":[31936],"class_list":["post-443","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-tragedia-dels-andes","category-uruguai","tag-tragedia-dels-andes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-79","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/443","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=443"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/443\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}