De l\u2019article de Boff en destacaria dues experi\u00e8ncies personals que ens explica el te\u00f2leg:<\/p>\n
\n\u201cPermetin-me donar testimoni de dues experi\u00e8ncies personals de la mort, molt diferents de la visi\u00f3 dram\u00e0tica que la nostra cultura ens ha llegat. Vinc de la cultura espiritual franciscana. En els meus gaireb\u00e9 30 anys de frare, vaig poder viure la mort com sant Francesc la va viure .<\/em><\/p>\nLa primera experi\u00e8ncia era la que, com a frares, f\u00e8iem tots els divendres a les 19:30 de la tarda: "l’exercici de la bona mort". Hom es tombava al llit amb h\u00e0bit i tot. Cada un es posava davant de D\u00e9u i feia un balan\u00e7 de la seva vida, retrocedint fins on la mem\u00f2ria pogu\u00e9s arribar. Ho pos\u00e0vem tot sota la llum de D\u00e9u i aqu\u00ed tranquil\u00b7lament reflexion\u00e0vem sobre el perqu\u00e8 de la vida i de les seves ziga-zagues . Al final, alg\u00fa recitava en veu alta al corredor el fam\u00f3s salm 50 del Miserere en el qual el rei David suplicava a D\u00e9u el perd\u00f3 dels seus pecats. I tamb\u00e9 es proclamaven les consoladores paraules de l’ep\u00edstola de sant Joan: "Si el teu cor t’acusa, recorda que D\u00e9u \u00e9s m\u00e9s gran que el teu cor " .<\/em><\/p>\nAix\u00ed \u00e9rem educats per a un lliurament total, una trobada cara a cara amb la mort davant de D\u00e9u. Era un lliurar-se confiat, com qui se sap en el palmell de la m\u00e0 de D\u00e9u. Despr\u00e9s, an\u00e0vem alegrement a l’esbarjo, a prendre un refresc, a jugar a escacs o simplement a conversar. Aquest exercici tenia com a efecte un sentiment de gran alliberament. La mort era vista com la germana que ens obria la porta de la Casa del Pare .<\/em><\/p>\nL’altra experi\u00e8ncia es relaciona amb la mort o l’enterrament d’algun confrare. Quan alg\u00fa moria al convent es feia festa, amb esbarjo a la nit, amb menjar i beguda. El mateix f\u00e8iem despr\u00e9s de l’enterrament. Tots ens reun\u00edem i celebr\u00e0vem el pas, la pasqua o el nadal, el \u201c vere dies natalis\u201d ( el veritable dia del naixement ) del mort .<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\u00c9s cert que la mirada sobre la mort \u00e9s generalment for\u00e7a diferent si hom \u00e9s creient o no ho \u00e9s. \u00c9s molt distinta la visi\u00f3 si hom creu que tot s\u2019acaba aqu\u00ed o si hom creu que hi ha alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0. Pel creient, morir \u00e9s n\u00e9ixer de nou i per aix\u00f2 la mort es transforma en esperan\u00e7a i per aix\u00f2 aquell <\/p>\n
\n\u201cque deixa aquest m\u00f3n entra en la comuni\u00f3 dels sants, \u00e9s viu, no est\u00e0 absent, nom\u00e9s \u00e9s invisible. \u00bfHi ha celebraci\u00f3 m\u00e9s digna que la inventada per sant Francesc d’Ass\u00eds, que nomenava a tots els \u00e9ssers germans i germanes i tamb\u00e9 deia \u201cgermana\u201d a la mort?. <\/em>La percepci\u00f3 de la mort \u00e9s una altra . Les persones s\u00f3n indu\u00efdes a conviure amb la mort , no com una bruixa que ve i li pren la vida , sin\u00f3 com una germana que ve a obrir-nos la porta a un nivell m\u00e9s alt de vida en D\u00e9u .<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\nPer a moltes cultures la mort no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019altre costat de la vida on hi ha els nostres avantpassats; o \u00e9s travessar la riba d\u2019un riu on hi trobarem uns altres paisatges completament nous; o \u00e9s retornar al gran Cosmos d\u2019on hem vingut per una temporada per aportar-hi la nostra riquesa personal; o \u00e9s un comen\u00e7ar a n\u00e9ixer de nou per tal de transformar-nos; o \u00e9s un etern proc\u00e9s cap a vides noves, diverses i, en principi, cada cop millors; o \u00e9s un simple cicle m\u00e9s d\u2019una hist\u00f2ria vital \u2013personal i col\u00b7lectiva- que tots hem de viure\u2026 <\/p>\n
Trobarem tot tipus de visions. Per\u00f2 la realitat \u00e9s nom\u00e9s una: que, aix\u00ed com hi ha una mort inevitable, tamb\u00e9 hi ha una vida; que el que som, el que tenim, el que se\u2019ns d\u00f3na, el que se\u2019ns treu, el que podem fer o el que deixem de fer\u2026 tot, tot, \u00e9s una oportunitat que no haur\u00edem de deixar escapar. Tota la nostra vida \u00e9s una s\u00e8rie de grans o petites oportunitats que se\u2019ns regala a cada un de nosaltres i que -si estem prou atents, sabem veure-les i aprofitar-les- ens portar\u00e0 a ser feli\u00e7os o a ser desgraciats. La vida \u00e9s la gran oportunitat que s\u2019acaba en la mort. O potser no\u2026<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Alguna altra vegada ja he parlat de que estic subscrit a Servicios Koinonia, una p\u00e0gina on Leonardo Boff hi escriu setmanalment una reflexi\u00f3. La rebo puntualment al meu correu, l\u2019espero i la llegeixo sempre amb molt de profit perqu\u00e8 sempre em fa reflexionar, que \u00e9s una cosa molt sana\u2026 L\u2019article d\u2019aquesta setmana es titula \u201cLa […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-4395","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-18T","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4395"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4395\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4396,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4395\/revisions\/4396"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"http:\/\/dilmitadotorg.files.wordpress.com\/2012\/10\/la-vida-y-la-muerte.jpg?resize=269%2C181\")
Alguna altra vegada ja he parlat de que estic subscrit a Servicios Koinonia, una p\u00e0gina on Leonardo Boff hi escriu setmanalment una reflexi\u00f3. La rebo puntualment al meu correu, l\u2019espero i la llegeixo sempre amb molt de profit perqu\u00e8 sempre em fa reflexionar, que \u00e9s una cosa molt sana\u2026<\/p>\n