{"id":4362,"date":"2013-10-28T21:46:39","date_gmt":"2013-10-28T20:46:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4362"},"modified":"2013-10-28T21:46:39","modified_gmt":"2013-10-28T20:46:39","slug":"records-del-tur-de-sant-mag","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/10\/28\/records-del-tur-de-sant-mag\/","title":{"rendered":"Records del turó de Sant Magí"},"content":{"rendered":"

\"2.-Foto<\/a>Fa tot just una setmana que ens reun\u00edem una colla de companys, antics estudiants del Seminari de Solsona. En parlava fa pocs dies en un apunt que titulava  La mem\u00f2ria, els records i les abs\u00e8ncies<\/a> i tamb\u00e9 n\u2019he escrit alguna cosa en aquest mateix blog cada any despr\u00e9s de la trobada anual. Un d\u2019aquests companys m\u2019ha demanat si podia escriure\u2019n alguna cosa m\u00e9s -cosa que he acceptat de bon gust- recordant que podia recuperar i fer servir com a base un escrit que vaig fer l\u2019any 1998, despr\u00e9s de la trobada d\u2019aquell any.. <\/p>\n

Primerament cal dir \u2013per als que no ho s\u00e0piguen- que el TUR\u00d3 DE SANT MAG\u00cf \u00e9s el lloc de Solsona on est\u00e0 situat el Seminari i \u00e9s on hi vam passar una bona colla d\u2019anys. D\u2019aqu\u00ed ve el t\u00edtol.<\/p>\n

Un dia vaig llegir una enigm\u00e0tica frase d’un llibre ( no recordo quin) que deia: "Un dia, tots els elefants es reuniran per oblidar. Tots, menys un".<\/strong> Es diu que els elefants tenen molta mem\u00f2ria i que tenen uns rituals de reuni\u00f3 en certs llocs i tamb\u00e9 certs llocs per anar a morir. Aquestes trobades que fem anualment deuen tenir alguna cosa de ritual elefant\u00ed perqu\u00e8 no ens cansem de fer-les despr\u00e9s de ja molts anys. Van comen\u00e7ar a Sant Pau de Casserres, el juny de 1987, despr\u00e9s que ens trob\u00e9ssim per casualitat un dia de primavera i despr\u00e9s de molt temps de no veure\u2019ns, dos o tres companys en un carrer de Solsona. Parlant, parlant, va sortir la idea de fer una trobada de companys de curs. Vam passar a l\u2019acci\u00f3 i aquell mateix estiu vam fer la primera. I n\u2019hem anat fent cada any fins la de la setmana passada a Vic\u2026<\/p>\n

L\u2019any 1998, si no recordo malament, va tocar fer-la a Solsona. Cada any la prepara alg\u00fa diferent i l\u2019acostumem a fer en indrets ben diversos. Aquell dia era un mat\u00ed assolellat. Mentre puj\u00e0vem amb el cotxe, embolcallats d’una bona m\u00fasica, anava rumiant la frase que citava abans i que no acabava d\u2019entendre. Pensava: per quin motiu els elefants s\u2019han de reunir per oblidar? Ser\u00e0 perqu\u00e8 el fet de tenir tanta mem\u00f2ria no els deixa viure en pau?. A vegades recordar massa pot arribar a ser un inconvenient. Jo anava rumiant-la i vaig arribar a la conclusi\u00f3 que nosaltres som tamb\u00e9 com una mena d’elefants que ens anem reunint peri\u00f2dicament, per\u00f2 per a fer tot el contrari del que deia la frase: ens reunim cada any per recordar. Crec que aquest \u00e9s el nostre objectiu b\u00e0sic. I, en retrobar-nos, recordem an\u00e8cdotes i viv\u00e8ncies, retrobem afectes i anem traient pols de la mem\u00f2ria potser una mica inconscientment. Alguns elefants som una mica desmemoriats. Altres, amb molt bona mem\u00f2ria, tal com podem comprovar anualment. Per\u00f2 tots tenim dins nostre una vida plena de viv\u00e8ncies compartides i records (dol\u00e7os alguns i potser una mica amargs d’altres) d’una infantesa i joventut cada vegada m\u00e9s llunyana. Tenim tots una mem\u00f2ria que \u00e9s com una cicatriu que a vegades fa pessigolles, a vegades batega fort, a vegades crema i a vegades fa mal.<\/p>\n

Perqu\u00e8 nom\u00e9s cal comen\u00e7ar a furgar una mica perqu\u00e8 comencin a sortir an\u00e8cdotes, hist\u00f2ries i coses mig oblidades. Una possessi\u00f3 comuna que encara que estigui amagada en els subs\u00f2ls de la mem\u00f2ria i ens sembli que ens n’hem oblidat, de cop i volta surt a la llum. En el fons l’oblit \u00e9s un gran simulacre. Ning\u00fa no pot -encara que vulgui- oblidar certs fets, certes viv\u00e8ncies i certes emocions. No es pot buidar del tot aquest gran espai ple de fantasmes, uns peregrins que ens acompanyen o potser caminen mig perduts  per l’oblit com si fessin en Cam\u00ed de Sant Jaume. El passat \u00e9s sempre una estan\u00e7a plena i no hi a ning\u00fa capa\u00e7 de buidar-la del tot i no hi ha oblit capa\u00e7 d’enderrocar-la. A vegades, aquesta morada est\u00e0  for\u00e7a plena d\u2019ombres i mals records que fem veure que no existeix. \u00c9s com un par\u00e8ntesi, un dip\u00f2sit buit, una collita de no-res. Per\u00f2 en realitat en aquest espai hi ha de tot i molt\u00edssimes vegades tamb\u00e9 fem  lloc als bons records. Potser ens caldria ser m\u00e9s justos i procurar mirar amb exacta perspectiva les coses. A vegades, els records dolents ocupen tant de lloc que els bons s’han quedat sense on poder-se situar. I ens calen uns i altres per a viure i per aprendre.<\/p>\n

Penso que tots tenim certa necessitat de trobar-nos, d’explicar-nos. No podem desenterrar la gent ni el temps que ja ha passat, per\u00f2 podem transmetre paraules i viv\u00e8ncies que ens persegueixen, que les portem al damunt i que formen part de nosaltres i de la nostra manera de ser. Potser necessitem dir-nos: me\u2019n recordo d’aquell temps perqu\u00e8 no estava sol. Per aix\u00f2 a vegades em faig aquesta pregunta: per qu\u00e8 hom retorna? Per qu\u00e8 sempre som com aquells navegats misteriosos que tan sovint es perden ben gustosament en les esquerdes profundes de la mem\u00f2ria i retornem, al nostre passat, als nostres records, a les viv\u00e8ncies d’infantesa o joventut?<\/p>\n

An\u00e0vem pujant, deia, des de Mollerussa per la carretera de Tor\u00e0 i, de sobte, ens top\u00e0rem amb el bosc incendiat aquell estiu. Colpia vivament veure tanta desgraciada grisor, tanta vida morta, tantes il\u00b7lusions i hores de feina cremades en un instant. I va ser llavors -sense saber ben b\u00e9 quin era el nexe- quan vaig anar donant tombs sobre el sentit d’aquestes trobades que fem anualment i que s’han fet ja tradicionals i per alguns -em consta i m’hi compto- for\u00e7a esperades. <\/p>\n

Suposo que devia ser el fet de veure aquells entorns de Solsona, del Miracle -tan coneguts i estimats-, aquells camins tan fressats en aquells llargs passejos de les tardes de dijous i diumenges i aquells boscos que tant hav\u00edem recorregut de petits\u2026 I pensar que ben aviat no els reconeixer\u00edem!. Carreteres noves, incendis, edificacions\u2026 Pensava que la vida inevitablement anava canviant les coses i les persones, per\u00f2 que era una ll\u00e0stima que ho canvi\u00e9s tant. Si les coses canviessin cap a millor, ja hi estar\u00edem prou d’acord tots! Per\u00f2 el fet \u00e9s que massa vegades canvien cap a pitjor i de mica en mica es van deteriorant tant que ja ni les coneixem.<\/p>\n

Seguia pensant que ja feia 11 anys que ens reun\u00edem i que ens ho hav\u00edem passat prou b\u00e9 en aquelles ocasions. Aquella cosa, que havia comen\u00e7at com una idea que surt com aquell que no vol en una conversa d’amics, de mica en mica havia anat quallant. Es tractava, simplement, de tornar-se a veure una colla de gent que havien estat companys, amics i que hav\u00edem compartit molta vida. Una vida que moltes vegades recordem i mai la reflectirem prou b\u00e9 ni en cap llibre, ni en cap conversa, ni en cap trobada. La vida s’ha viscut, es viu i prou. Costa tant explicar-la, que quasi esdev\u00e9 impossible. Falten paraules, falten conceptes. Com al pintor que no acaba de trobar el color o el pinzell per a reflectir prou b\u00e9 aquell rostre ple d’arrugues que s\u00f3n vida cada una d’elles. Sempre hi haur\u00e0 alguna cosa amagada darrere de cada solc de la cara i darrere d’aquell rictus indesxifrable…<\/p>\n

Mai ens hi hem aplegat tots. Per\u00f2 tampoc es va voler pretendre aix\u00f2. \u00danicament vol\u00edem establir un dia de trobada per tal que hi an\u00e9s aquell que volgu\u00e9s, que en tingu\u00e9s ganes o potser necessitat. Pensava en els bons moments de records i tips de riure que ens hav\u00edem fet durant les sobretaules d’aquestes trobades i durant les esperes mentre anava arribant l’un i l’altre Ens pass\u00e0vem not\u00edcies, coneix\u00edem els fills o la parella d’un i altre, qued\u00e0vem per tornar-nos a trobar amb aquell amb qui hi ten\u00edem m\u00e9s amistat… Pensava que seria una ll\u00e0stima que tot plegat s’an\u00e9s perdent. Perqu\u00e8 un recordava una cosa, un altre una altra. Un tercer, hi afegia un detall m\u00e9s. Un altre portava fotografies, "Infantils" vells i esgrogue\u00efts (la revisteta que es feia al Seminari) que els obries i en sortien uns somriures de quaranta anys enrere… \u00c9s una ll\u00e0stima que tot plegat es perdi, com es va perdent aquest bosc de la rodalia de Solsona, els paisatges coneguts i segurament que un bon tros enyorats per tots.<\/p>\n

Per aix\u00f2 vaig pensar que valia la pena de fer una mica d’esfor\u00e7 entre tots i recopilar coses. Fer reviure la mem\u00f2ria. Allunyar l’oblit. Espantar fantasmes o fer-los c\u00f3rrer de nou. Amb els anys, \u00e9s com si tot s’an\u00e9s enfonsant en la boira de l’oblit; per\u00f2 quan la boira es va aixecant, llavors veiem que l’oblit est\u00e0 ple de mem\u00f2ria. Sumant mem\u00f2ria i detalls podem refer la vida, arribar a escriure p\u00e0gines i m\u00e9s p\u00e0gines plenes de sentiments, vida i nost\u00e0lgies. I n’estic segur que tots gaudir\u00edem molt en llegir-les si f\u00f3ssim capa\u00e7os d\u2019escriure-les..<\/p>\n

I per aquest motiu, tamb\u00e9, vaig proposar a la sobretaula d’Olius (1998) comen\u00e7ar una petita aventura, que ara podem comprovar que no ha reeixit: Vaig proposar fer un un llibre. Per\u00f2 un llibre inacabat. Sab\u00edem com comen\u00e7aria per\u00f2 no preten\u00edem saber com acabava. Jo vaig comprometre’m a comen\u00e7ar-lo i anar-lo passant als meus companys de curs. Jo em limitaria simplement a fer la introducci\u00f3 i a marcar unes pautes que despr\u00e9s cada un seria ben lliure de seguir-les o no. Ho preten\u00edem fer per ordre alfab\u00e8tic, tal com ho f\u00e8iem quasi tot al Seminari. Situem-nos en el t\u00fanel del temps i tornem a sentir el crit del Dr. Coromina: "Otro, otro.."  quan esperava una resposta que no acabava d\u2019arribar. Comen\u00e7aria l’ Agust\u00ed Angrill i acabaria no sabem qui, perqu\u00e8 vol\u00edem que no s’acab\u00e9s amb les an\u00e8cdotes i coses del nostre curs, sin\u00f3 que s’hi an\u00e9s afegint tothom que estigu\u00e9s disposat a explicar alguna cosa amb bon humor o de forma seriosa d’aquells anys de Seminari. Preten\u00edem que hi cab\u00e9s tot: el bo i el dolent. Cadasc\u00fa que se sent\u00eds ben lliure d\u2019expressar el que volgu\u00e9s. Tamb\u00e9 les trobades van comen\u00e7ar essent una cosa dels del curs 59-60 i ben aviat s’hi va afegir gent d’altres cursos. Perqu\u00e8 mai hem pret\u00e8s tancar-ho a ning\u00fa i sempre hem volgut obrir-les a tothom. <\/p>\n

La idea, com he dit, no va quallar i el projecte es va quedar en res. Potser era somniar massa  i esperar tamb\u00e9 massa d\u2019una gent que havia de treballar moltes hores per guanyar-se les garrofes, que tenien una fam\u00edlia i segurament que tamb\u00e9 molts mals de cap. Per escriure se n\u2019ha de tenir ganes i estar en certa disposici\u00f3\u2026 Crec que ha estat una ll\u00e0stima i que s\u2019hauran perdut molts records i moltes viv\u00e8ncies\u2026 Per\u00f2 han quedat les trobades, que ja \u00e9s molt. Que potser \u00e9s el tot!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa tot just una setmana que ens reun\u00edem una colla de companys, antics estudiants del Seminari de Solsona. En parlava fa pocs dies en un apunt que titulava  La mem\u00f2ria, els records i les abs\u00e8ncies i tamb\u00e9 n\u2019he escrit alguna cosa en aquest mateix blog cada any despr\u00e9s de la trobada anual. Un d\u2019aquests companys […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697],"tags":[31903,31283],"class_list":["post-4362","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","tag-amistat","tag-seminari-de-solsona"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-18m","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4362"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4363,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4362\/revisions\/4363"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}