{"id":4355,"date":"2013-10-23T20:19:40","date_gmt":"2013-10-23T19:19:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4355"},"modified":"2013-10-23T20:19:40","modified_gmt":"2013-10-23T19:19:40","slug":"memento-homo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/10\/23\/memento-homo\/","title":{"rendered":"“Memento homo”"},"content":{"rendered":"

\"cenizas-arbol-4\"La coneguda frase llatina \u201cMemento, homo, quia pulvis eris et in pulverem reverteris\u201d<\/strong> (Recorda, home, que ets pols i en pols t\u2019has de tornar) ens porta a un tema dif\u00edcil, aspre i dificult\u00f3s de tractar com \u00e9s el de la mort. Anys enrere era un tema molt quotidi\u00e0 perqu\u00e8 la gent acostumava a morir a casa seva, envoltat de familiars i amics i no s\u2019amagava la mort ni als infants, com es fa ara. Es veia morir animals i persones i es percebia, per tant, la mort amb molta m\u00e9s naturalitat. Ara ens costa parlar-ne amb normalitat perqu\u00e8 la societat ens ha anat inculcant uns valors que van per altres camins. Ara el que es valora \u00e9s la vida, la felicitat , la boniquesa, la joventut i la cara amable de les coses; en canvi, s\u2019amaga la malaltia, el sofriment, la lletgesa, la cara m\u00e9s fosca de la vida i, per tant, mirem d\u2019amagar i no parlar gaire de la mort.<\/p>\n

M\u2019ha fet pensar en el tema de la mort una not\u00edcia que he llegit avui. Es diu \u201cprojecte Poetree<\/strong>\u201d i diu que vol ser \u00e9s una iniciativa po\u00e8tica de retornar a la terra el que \u00e9s seu: el nostre cos. Consisteix en posar les cendres del difunt en una urna biodegradable on s\u2019hi pot plantar un arbre que creixer\u00e0 alimentat per les cendres del difunt.<\/p>\n

La not\u00edcia m\u2019ha fet pensar una mica i he de confessar que m\u2019ha agradat per diversos motius: primerament, perqu\u00e8 \u00e9s una idea nova. Despr\u00e9s, perqu\u00e8 d\u2019alguna manera vol ser un signe de que amb la mort no s\u2019acaba tot i ens pot fer adonar \u2013per si encara no ens en hav\u00edem adonat- que la mort forma part de la vida, que no \u00e9s cap cosa estranya i que fins i tot li pot donar sentit. No estaria de m\u00e9s que ens adon\u00e9ssim que som finits, caducs, imperfectes, mortals i que potser no ens cal tenir tants fums, ni tantes \u00ednfules,  ni ser tan presumptuosos quan anem drets i encarcarats per aquests mons de D\u00e9u pensant que ens ho menjarem tot.<\/p>\n

Donar sentit a la mort \u00e9s tant important com donar sentit a la vida i ens hi haur\u00edem d\u2019esfor\u00e7ar igualment per buscar-los-hi el sentit. D\u2019aquesta manera possiblement estar\u00edem m\u00e9s preparats quan la mort ens toqui de prop i sabr\u00edem acceptar-la millor i amb molta m\u00e9s naturalitat. Mort i vida, vida i mort s\u00f3n un tot indestriable.\"Poetree-by-Margaux-Ruyant-3-537x379\"<\/a><\/p>\n

Per aix\u00f2 aquest projecte POETREE el trobo interessant i -com explica l\u2019autora de la iniciativa, la francesa Margaux Ruyant- infon un esperit po\u00e8tic al proc\u00e9s de dol. Poetree \u00e9s una urna que evoluciona amb el temps, permetent que els \u00e9ssers estimats plantin un arbre en les cendres del difunt. L’urna est\u00e0 feta d’un anella de cer\u00e0mica amb els detalls de la persona morta, un contenidor de suro i un suro que segella. Els familiars poden posar les cendres del difunt en l’urna i portar-la a casa amb un arbre de cirerer en un test biodegradable. Llavors treuen el suro i afegeixen terra dins de l’urna, i el petit arbre pot ser plantat a les cendres. Al cap d\u2019un temps l’urna pot plantar-se en un jard\u00ed, on el contenidor de suro pot comen\u00e7ar el seu proc\u00e9s de degradaci\u00f3, deixant nom\u00e9s l’anell de cer\u00e0mica a la superf\u00edcie com una marca commemorativa del difunt i un bell arbre de cirerer emergint d’ell. Aquesta idea transforma la visi\u00f3 "est\u00e0tica" que tenim de la mort cap a una altra visi\u00f3 m\u00e9s flu\u00efda, agra\u00efda i viva. I podrem fer visible d\u2019alguna manera que d\u2019unes cendres en pot sorgir vida i que amb la mort no s\u2019acaba tot, com creiem els cristians, per exemple. I no fem res m\u00e9s que tornar a la terra all\u00f2 que \u00e9s seu: el nostre cos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La coneguda frase llatina \u201cMemento, homo, quia pulvis eris et in pulverem reverteris\u201d (Recorda, home, que ets pols i en pols t\u2019has de tornar) ens porta a un tema dif\u00edcil, aspre i dificult\u00f3s de tractar com \u00e9s el de la mort. Anys enrere era un tema molt quotidi\u00e0 perqu\u00e8 la gent acostumava a morir a […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-4355","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-18f","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4355","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4355"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4355\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4356,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4355\/revisions\/4356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4355"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4355"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4355"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}