{"id":4344,"date":"2013-10-14T20:10:12","date_gmt":"2013-10-14T19:10:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4344"},"modified":"2013-10-14T20:10:12","modified_gmt":"2013-10-14T19:10:12","slug":"la-germana-genoveva-llevadora-del-poble-tapirap","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/10\/14\/la-germana-genoveva-llevadora-del-poble-tapirap\/","title":{"rendered":"La Germana Genoveva, llevadora del poble Tapirapé"},"content":{"rendered":"

\"Veva_A_30x40B\"<\/a>Molt poca gent deu saber \u2013com tampoc ho sabia jo- qui era la Germana Genoveva, una de les monges de la comunitat que treballa a la Prelatura de S\u00e3o F\u00e9lix do Araguaia (di\u00f2cesi del Bisbe Pere Casald\u00e0liga) des dels seus or\u00edgens.  En una comunicaci\u00f3 que rebo setmanalment de SERVICIOS KOINONIA<\/a> -on hi escriu Leonardo Boff- se\u2019ns d\u00f3na aquesta not\u00edcia. Per considerar que l\u2019article de  Boff \u00e9s interessant\u00edssim us el vull transcriure.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mort i sepultura de la germaneta Genoveva, llevadora del poble Tapirap\u00e9 <\/strong>(2013.10.11)<\/p>\n

El 24 setembre 2013 va morir en el llogaret dels ind\u00edgenes Tapirap\u00e9, a l’Araguaia, la Germaneta de Jes\u00fas Genoveva, francesa d’origen. Ella i les seves companyes han viscut una experi\u00e8ncia que l’antrop\u00f2leg Darcy Ribeiro considerava una de les m\u00e9s exemplars de tota la hist\u00f2ria de l’antropologia: la trobada i la conviv\u00e8ncia d’alg\u00fa de la cultura blanca amb la cultura ind\u00edgena. Aquest \u00e9s el testimoni de Canuto, que sap b\u00e9 de la vida i obra de la Germaneta Genoveva. Aix\u00ed descriu la seva mort:<\/p>\n

\u00ab Al mat\u00ed del dimarts 24 Genoveva estava b\u00e9. Havia pastat fang per a l’arranjament de la casa. Dinava tranquil\u00b7lament amb la germaneta Odile. Estaven descansant quan es va queixar de dolor al pit. Odile va anar r\u00e0pidament a aconseguir transport per portar-la al hospital de Confresa. Durant el cam\u00ed la respiraci\u00f3 es va anar fent m\u00e9s dif\u00edcil. Va morir abans d’arribar a l’hospital.<\/p>\n

De tornada al llogaret, consternaci\u00f3 general. Genoveva havia vist n\u00e9ixer gaireb\u00e9 al 100% dels Apy\u00e3wa (aix\u00ed es deien a si mateixos els Tapirap\u00e9. Aix\u00ed es tornen a auto denominar avui), en aquests 61 anys de vida compartida.<\/p>\n

Els Apy\u00e3wa van voler sepultar-la segons els seus costums, com si hagu\u00e9s mort una altra Apy\u00e3wa. Els cants f\u00fanebres, ritmats amb els passos, es van perllongar per molt temps, durant la nit i el dia seg\u00fcent. Se sentien molts plors i lamentacions.<\/p>\n

Segons el ritual Apy\u00e3wa, Genoveva va ser enterrada dins de la casa on vivia. La tomba va ser oberta amb tota cura pels Apy\u00e3wa, acompanyada de c\u00e0ntics rituals. A una al\u00e7ada d’uns 40 cent\u00edmetre de terra van ser col\u00b7locats dos travessers, un a cada extrem. A aquests travessers va ser amarrada l’hamaca que va quedar com una hamaca estesa com qui est\u00e0 dormint. Per sobre dels travessers es van col\u00b7locar posts i sobre les posts es va col\u00b7locar la terra. Tota la terra que van posar al damunt va ser porgada per les dones, com \u00e9s la tradici\u00f3. L’endem\u00e0 aquesta terra es va mullar i es va modelar de manera que qued\u00e9s ferma i espessa com la terra batuda. Tot acompanyat de c\u00e0ntics rituals.<\/p>\n

En la seva hamaca on dormia cada dia, Genoveva dorm el somni etern entre aquells que va escollir perqu\u00e8 fossin el seu poble.<\/p>\n

La not\u00edcia de la seva mort va volar per la regi\u00f3, per Brasil i pel m\u00f3n. Van venir molts Agents de Pastoral. Els coordinadors del CIMI ( Consell Ind\u00edgena Missioner ) de Cuiab\u00e1, van arribar despr\u00e9s d’un viatge de m\u00e9s de 1.100 Quil\u00f2metres quan el cos estava ja a la tomba, encara cobert nom\u00e9s amb les fustes. Els Apy\u00e3wa les van retirar perqu\u00e8 els que acabaven d’arribar la veiessin per \u00faltima vegada en la seva hamaca.<\/p>\n

Als c\u00e0ntics rituals dels Tapirap\u00e9 es van anar barrejant altres c\u00e0ntics i testimonis de la caminada cristiana de la germaneta Genoveva. Al final, el cacic va dir que els Apy\u00e3wa estaven tots molt tristos amb la mort de la germaneta. Parlant en portugu\u00e8s i en tapirap\u00e9 va ressaltar el respecte amb qu\u00e8 sempre van ser tractats per les germanetes durant aquests seixanta anys de conviv\u00e8ncia. Va recordar que els Apy\u00e3wa deuen la seva superviv\u00e8ncia a les germanetes, ja que quan elles van arribar, ells eren molt pocs i avui arriben a gaireb\u00e9 mil persones.<\/p>\n

Plantada en territori Tapirap\u00e9 est\u00e0 Genoveva, un monument de coher\u00e8ncia, silenci i humilitat, de respecte i reconeixement de la difer\u00e8ncia, provant com \u00e9s possible  amb accions simples i petites, salvar la vida de tot un poble. Salutacions: Antonio Canuto \u00bb .<\/p>\n

***<\/p>\n

Al setembre de 2002 despr\u00e9s d’ una trobada amb la Germaneta Genoveva vaig escriure un petit article al Jornal do Brasil que reprenc aqu\u00ed a part.<\/p>\n

Les Germanetes de Foucauld s\u00f3n testimoni de la nova forma d’evangelitzaci\u00f3, somiada per tanta gent a Am\u00e8rica Llatina: en comptes convertir les persones, ensenyar-los la doctrina i construir esgl\u00e9sies, van decidir encarnar-se en la cultura dels ind\u00edgenes i viure i conviure amb ells. En el nostre temps aquest cam\u00ed va ser viscut pel Germ\u00e0 Carles de Foucauld que al principi del segle XX va anar al desert d’Alg\u00e8ria, entre els musulmans, no per anunciar, sin\u00f3 per conviure amb ells i acollir la difer\u00e8ncia de la seva cultura i de la seva religi\u00f3. Aix\u00f2 mateix han fet les Germanetes de Jes\u00fas entre els indis Tapirap\u00e9 al nord-oest del Mato Grosso, prop del riu Araguaia.<\/p>\n

El dia 17 setembre 2002 vaig assistir a la celebraci\u00f3 dels cinquanta anys de la seva pres\u00e8ncia al costat dels Tapirap\u00e9. All\u00e0 hi havia la pionera, la Germaneta Genoveva, que a l’octubre de 1952 va comen\u00e7ar la seva conviv\u00e8ncia amb la tribu.<\/p>\n

Com van arribar-hi? Les germanetes van saber a trav\u00e9s dels frares dominics francesos que missionaven en terres de l’Araguaia, que els Tapirap\u00e9 s’estaven extingint. Dels 1500 que hi havia antigament s’havien redu\u00eft a 47, a causa de les incursions dels Kayap\u00f3, de les malalties dels blancs i de la manca de dones. En l’esperit del Germ\u00e0 Carles, d’anar per conviure i no per convertir, van decidir unir-se a l’agonia d’un poble.<\/p>\n

En arribar, la Germaneta Genoveva va escoltar del cacic Marc: "Els Tapirap\u00e9 desapareixeran. Els blancs ens destruiran. Terra val, ca\u00e7a val, peix val. Nom\u00e9s l’indi no val res ". Ells havien interioritzat que no valien res i que estaven condemnats a desapar\u00e8ixer inexorablement.<\/p>\n

Elles van arribar i els van demanar hospitalitat. Van comen\u00e7ar a viure amb ells l’evangeli de la fraternitat, al camp, en la lluita per la iuca de cada dia, a aprendre la seva llengua i a incentivar tot el d’ells, religi\u00f3 inclosa, en un recorregut solidari i sense retorn. Amb el temps van ser incorporades com a membres de la tribu.<\/p>\n

L’autoestima d’ells va cr\u00e9ixer. Gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 d’elles van aconseguir que dones karaj\u00e1 es casessin amb homes Tapirap\u00e9 i es garant\u00eds aix\u00ed la multiplicaci\u00f3 del poble. De 47 avui arriben a gaireb\u00e9 mil. En 50 anys elles no convertir ni a un sol membre de la tribu. Per\u00f2 van aconseguir molt m\u00e9s: es van fer llevadores d’un poble, a la llum d’aquell que va entendre la seva missi\u00f3 de "portar vida i vida en abund\u00e0ncia", Jes\u00fas .<\/p>\n

Quan vaig veure la cara d’una \u00edndia tapirap\u00e9 i el rostre envellit de la germaneta Genoveva, vaig pensar: si s\u2019hagu\u00e9s tenyit el cabell blanc amb tucum podria passar per una perfecta dona tapirap\u00e9. Va realitzar de fet la profecia de la fundadora: "Les germanetes es faran Tapirap\u00e9, per des d’aqu\u00ed anar als altres i estimar-los, per\u00f2 seran sempre Tapirap\u00e9 " .<\/p>\n

No hauria de seguir per aquest cam\u00ed el cristianisme si volgu\u00e9s tenir futur en un m\u00f3n globalitzat? \u00bfL’evangeli sense poder i la conviv\u00e8ncia tendra i fraterna?<\/p>\n

<\/i> LEONARDO BOFF<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molt poca gent deu saber \u2013com tampoc ho sabia jo- qui era la Germana Genoveva, una de les monges de la comunitat que treballa a la Prelatura de S\u00e3o F\u00e9lix do Araguaia (di\u00f2cesi del Bisbe Pere Casald\u00e0liga) des dels seus or\u00edgens.  En una comunicaci\u00f3 que rebo setmanalment de SERVICIOS KOINONIA -on hi escriu Leonardo Boff- […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,5413,666],"tags":[31820,31282,3762,31854],"class_list":["post-4344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-pere-casaldaliga-esglesia-religio","category-religio","tag-esglesia","tag-germana-genoveva","tag-pere-casaldaliga","tag-religio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-184","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4344"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4344\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}