{"id":4322,"date":"2013-10-06T10:19:11","date_gmt":"2013-10-06T09:19:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4322"},"modified":"2013-10-06T10:19:11","modified_gmt":"2013-10-06T09:19:11","slug":"lli-de-generositat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/10\/06\/lli-de-generositat\/","title":{"rendered":"Lliçó de generositat"},"content":{"rendered":"

La Norma Vaz Gadea<\/strong> \u00e9s una amiga uruguaiana que fa anys que viu a Barcelona. De tant en tant, xerrem una mica pel Facebook i ens posem al dia de les respectives fam\u00edlies, amistats i tamb\u00e9 d\u2019alguna xafarderia. <\/p>\n

Avui he trobat aquesta bonica hist\u00f2ria personal que ha escrit al seu Facebook i que no m\u2019he pogut estar de robar-li. Norma, ja s\u00e9 que em dones perm\u00eds. Gr\u00e0cies.<\/p>\n

\n

Estimades amics\/amigues: Quants dies fa que no converso amb vosaltres, per\u00f2 no per aix\u00f2 us  tinc oblidats. Ahir, quan venia de rehabilitaci\u00f3, vaig seure en un banc del carrer i em vaig posar a observar la gent que passava al costat meu. Al meu costat es va asseure una dona gran; vestia robes humils per\u00f2 molt netes, portava una bossa de compra d’aquestes que donen als supermercats. Em va donar la impressi\u00f3 que esperava alguna persona. La vaig observar amb curiositat, tenia una mirada dol\u00e7a que irradiava bondat. Li vaig somriure i ella em va correspondre de la mateixa manera.<\/p>\n

Comen\u00e7\u00e0rem a conversar, em va comentar que vivia sola, els seus fills feia molt temps que havien marxat a un altre pa\u00eds. Em va comentar que sempre venia a aquest banc, a la mateixa hora. Li vaig fer la broma de que avui li havia pres el lloc perqu\u00e8 jo havia arribat abans. Per\u00f2 la meva sorpresa va ser quan va arribar un noi mitjanament jove, la va saludar amb un pet\u00f3, i es va asseure al seu costat. Ella li va donar la bossa que portava, vaig veure que a dins hi havia llet, pa, arr\u00f2s i una alguna cosa m\u00e9s. Van estar una estoneta parlant i es va acomiadar d’ella. Potser, en veure la meva cara de sorpresa, va se que em va dir: aquest noi el conec des de petit, anava a l’escola juntament amb els meus fills, ara est\u00e0 a l’atur, viu en una casa abandonada amb la seva dona i dos nens; la noia fa neteges en cases de fam\u00edlies, els arriba molt just per subsistir. El noi arreplega ferralla pels carrers, tenien pis per\u00f2 els van desnonar i els va quedar un deute. Els vaig oferir casa meva per\u00f2 no volen abusar mi. Per aix\u00f2 vinc cada dos dies per aportar una miqueta del que tinc de pensi\u00f3, que no \u00e9s molta, per\u00f2 alguna cosa \u00e9s alguna cosa. Penso que si algun dels meus fills estigu\u00e9s a la mateixa situaci\u00f3 que aquest noi potser alguna persona faria el mateix.<\/p>\n

Li vaig comentar que tant de bo moltes persones fossin com ella. Es va aixecar, em va regalar el millor somriure i va marxar carrer avall. Aquell mat\u00ed vaig aprendre la millor lli\u00e7\u00f3 de generositat. Amb poc podem ajudar i, sobretot, podem regalar un somriure, que  \u00e9s la millor recompensa.<\/p>\n

Que tingueu un bon cap de setmana. Jo ahir vaig tenir el millor regal: UN SOMRIURE.<\/p>\n

Norma Vaz Gadea<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Norma Vaz Gadea \u00e9s una amiga uruguaiana que fa anys que viu a Barcelona. De tant en tant, xerrem una mica pel Facebook i ens posem al dia de les respectives fam\u00edlies, amistats i tamb\u00e9 d\u2019alguna xafarderia. Avui he trobat aquesta bonica hist\u00f2ria personal que ha escrit al seu Facebook i que no m\u2019he […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2615],"tags":[31901],"class_list":["post-4322","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-valors","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-17I","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4322","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4322"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4322\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4322"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4322"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4322"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}