{"id":4224,"date":"2013-08-13T11:43:51","date_gmt":"2013-08-13T10:43:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=4224"},"modified":"2013-08-13T11:43:51","modified_gmt":"2013-08-13T10:43:51","slug":"turista-o-viatger","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2013\/08\/13\/turista-o-viatger\/","title":{"rendered":"Turista o viatger"},"content":{"rendered":"<p align=\"justify\"><strong><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" style=\"float: left;margin: 0px 12px 0px 0px\" align=\"left\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.secretosparacontar.org\/Portals\/0\/img_lectores\/img_culturas\/desierto16.gif?resize=279%2C161\" width=\"279\" height=\"161\" \/>Paul Bowles<\/strong>, <em>(Nova York, 3 de desembre de 1910 &#8211; T\u00e0nger, Marroc, 18 de novembre de 1999)<\/em> va \u00e9sser un escriptor, compositor i viatger nord-americ\u00e0. Ell mateix explica que de jove va tenir conflictes molt intensos amb els seus pares. Un dia, en una discussi\u00f3 amb la seva mare, va llen\u00e7ar-li un ganivet i, per evitar mals majors, als 19 anys va decidir marxar de casa. A partir de llavors va fer una vida boh\u00e8mia i es va dedicar a la m\u00fasica i a la literatura.<\/p>\n<p align=\"justify\"><strong>Bowles<\/strong> deia que <em>&quot;la difer\u00e8ncia entre un turista i un viatger \u00e9s que quan un turista arriba a un lloc sap exactament el dia que marxar\u00e0. El viatger, per\u00f2, quan arriba a un lloc, no pot saber si es quedar\u00e0 all\u00e0 la resta de la seva vida<\/em>&quot;. Trobo que \u00e9s un text molt avinent en aquests dies d\u2019estiu on tots ens tornem una mica turistes, caminants, viatgers, hostes, badocs o potser simplement let\u00e0rgics estiuejants. Bowles , en les seves novel\u00b7les li agrada descriure la barreja que fan alguns europeus o nord-americans entre la cultura musulmana i les pr\u00f2pies cultures fins al punt que, alguns d\u2019ells, acaben immersos en aut\u00e8ntiques crisis d&#8217;identitat en trobar-se descontextualitzats i alienats per un n\u00favol de drogues, alcohol i ambig\u00fcitat emotiva i situats en el paisatge del desert (interior o exterior), on l&#8217;\u00fanica cosa que existeix \u00e9s el cel i la terra pelada. D\u2019aquesta manera vol representar la dissoluci\u00f3 de la identitat que comporta el m\u00f3n modern per alguns.<\/p>\n<p align=\"justify\">Dissoluci\u00f3 d\u2019identitats o descobriment i acceptaci\u00f3 de noves identitats. \u201cA l\u2019estiu tota cuca viu\u201d, diuen, i podr\u00edem afegir que a l\u2019estiu tots ens movem una mica m\u00e9s i sortim de les nostres rutines i dels nostres mons interiors que ens tenen presos. Intercanviem m\u00e9s experi\u00e8ncies, veiem coses noves, ens retrobem amb amics, ens remullem a les aig\u00fces d\u2019uns mars que ens fan sentir petits per\u00f2 tamb\u00e9 una mica m\u00e9s lliures. Passegem per muntanyes des d\u2019on veiem nous paisatges i des d\u2019on veiem el m\u00f3n des d\u2019una altra perspectiva. Potser fins i tot l\u2019estiu ens fa veure que tot \u00e9s m\u00e9s relatiu, que les coses no s\u00f3n tan serioses i els problemes no s\u00f3n tan greus. Que podem deixar les nostres preocupacions per uns dies i no passa res. Potser fins i tot descobrim que el m\u00f3n aniria rodant i aniria fent la seva encara que nosaltres no hi f\u00f3ssim i, per tant, ens fa sentir menys imprescindibles i necessaris. <\/p>\n<p align=\"justify\">Tot i que sigui cert que tothom \u00e9s necessari d\u2019alguna manera, tamb\u00e9 \u00e9s cert que cap de nosaltres \u00e9s imprescindible. I, parlant d\u2019imprescindibles, aquests dies estiuencs que ens converteixen en \u00e9ssers m\u00e9s let\u00e0rgics i m\u00e9s filos\u00f2fics ens fan veure una crua realitat: que segurament els \u00e9ssers m\u00e9s prescindibles de tot l\u2019univers universal s\u00f3n els pol\u00edtics. Sobretot seria bo i molt \u00fatil poder prescindir d\u2019aquests mals pol\u00edtics que surten com a bolets i que cada cop m\u00e9s sovint han de fer visites als jutjats. Jo, insensat de mi, creia que els pol\u00edtics eren persones que buscaven el b\u00e9 com\u00fa i la igualtat social. Jo em pensava que no buscaven el seu propi inter\u00e8s i benestar,&#160; sin\u00f3 l\u2019inter\u00e8s i el benestar general. Jo, pobre de mi, que em pensava que no hi&#160; trobar\u00edem tants demagogs i que serien els que predicarien amb l\u2019exemple. Jo, candor\u00f3s de mi, creia que serien persones que sabrien dialogar, arribar a acords per tal de beneficiar la societat i buscar metes comunes i em trobo que m\u00e9s aviat tenim una classe pol\u00edtica que no est\u00e0 a l\u2019altura de les circumst\u00e0ncies i que \u00e9s tan curta de vista que no hi veu m\u00e9s enll\u00e0 de les seves cadires i de les seves butxaques.<\/p>\n<p align=\"justify\">Arribar\u00e0 la tardor i hi tornar\u00e0 a haver moviments de tot tipus. I ser\u00e0 llavors quan haurem de recordar-los altre cop que la societat els demana que han de saber escoltar una mica m\u00e9s, que han d\u2019encap\u00e7alar els canvis i les aspiracions que una bona part de la societat els demana, que esperem que siguin l\u00edders i prenguin determinacions, que deixin ambig\u00fcitats que no porten a res m\u00e9s que a la desil\u00b7lusi\u00f3. En fi, que ara els deixem fer vacances tamb\u00e9 a ells, per\u00f2 perqu\u00e8 carreguin piles i arribin amb tota la for\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Paul Bowles, (Nova York, 3 de desembre de 1910 &#8211; T\u00e0nger, Marroc, 18 de novembre de 1999) va \u00e9sser un escriptor, compositor i viatger nord-americ\u00e0. Ell mateix explica que de jove va tenir conflictes molt intensos amb els seus pares. Un dia, en una discussi\u00f3 amb la seva mare, va llen\u00e7ar-li un ganivet i, per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31920,31828],"class_list":["post-4224","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-a-peu","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-168","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4224","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4224"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4224\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}