La Marisol Echeberria anava al tren que va descarrilar a Gal\u00edcia amb el seu fill de set anys. Ella i el seu fill van salvar la vida entre aquell infern de ferros, foc, crits i terror. Per\u00f2 enmig d\u2019aquells moments terribles havia d\u2019arribar un moment bonic quan, una vegada al llit de l\u2019hospital, va descobrir que estava embarassada de set setmanes i que el fetus estava b\u00e9.<\/p>\n
Barrejats amb el dolor i la mort sempre hi ha petits senyals de vida i esperan\u00e7a i s\u00f3n aquests els que ens cal buscar sempre.<\/p>\n
Expliquen que una vegada hi havia un arbre que vivia de puntetes sobre una terra \u00e0rida. Aquest arbre oferia un somriure a la primavera, quan brollaven les tiges, alegria a l’estiu quan maduraven els seus fruits i nost\u00e0lgia a la tardor quan s’anava quedant nu.<\/p>\n
Un hivern van venir uns homes seriosos i el van tallar. L’arbre va veure com l’arrencaven d’aquell tros de terra i se\u2019l van emportar. Era un arbre fort i valent, que va resistir fins a la seva mateixa mort, i \u00e9s que sabia el que \u00e9s aguantar el flagell de la sorra que portava el vent i l’al\u00e8 gelat de la nit que congela fins la saba.No va deixar escapar ni una sola queixa quan el van tallar. Tan sols va deixar anar una petita ll\u00e0grima que va anar a caure en el buit que va deixar a la terra.<\/p>\n
Ning\u00fa se\u2019n va adonar, per\u00f2 amb el pas del temps, d’aquella ll\u00e0grima va cr\u00e9ixer un altre arbre que tamb\u00e9 era fort. Un dia, els homes que tallaven els arbres, es van adonar que l’arbre nou que havia crescut, tenia forma d’au. I van quedar sorpresos, perqu\u00e8 mai havien vist cosa igual. Tant els va cridar l’atenci\u00f3, que es van acostar a ell per tallar-lo. Per\u00f2 abans de donar el primer cop de destral, l’arbre es va posar a volar i les seves fulles a tremolar com plomes al vent. Els homes que tallaven arbres van avisar un ca\u00e7ador. Va disparar i va caure mort l\u2019arbre que volava, amarant la terra amb les gotes de sang que rajaven de la seva ferida.<\/p>\n
L’any seg\u00fcent una gran arbreda ja estava creixent en aquell lloc. Cada gota de sang havia arribat a ser un arbre que s’aixecava cap al cel amb les arrels clavades a la terra.<\/p>\n
Aquest conte l\u2019explicava un nen a un caminant. Quan el nen va acabar de parlar, el caminant li va preguntar: <\/p>\n
-"Qui t’ha ensenyat aquest conte?". <\/p>\n
-"El meu avi \u00e9s l’arbre en forma d’au, al qual van matar d’un tret. Jo he nascut de la seva sang …."<\/p>\n
Quan el nen va marxar movent els bra\u00e7os en forma d’ales, el caminant va quedar sorpr\u00e8s i pensant en una altra hist\u00f2ria que ell tenia oblidada …. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Marisol Echeberria anava al tren que va descarrilar a Gal\u00edcia amb el seu fill de set anys. Ella i el seu fill van salvar la vida entre aquell infern de ferros, foc, crits i terror. Per\u00f2 enmig d\u2019aquells moments terribles havia d\u2019arribar un moment bonic quan, una vegada al llit de l\u2019hospital, va descobrir […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-4216","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-160","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4216","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4216"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4216\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4216"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4216"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4216"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}